Les persones que viuen al carrer a Barcelona augmenten més d'un 80% en dotze anys

Arrels reclama que els recursos d'emergència per al confinament dels sensesostre siguin permanents

Viure al carrer és una tendència a l'alça a Barcelona. Les persones que dormen al ras comptabilitzades a la ciutat han passat de 658 el 2008 a 1.239 aquest any, fet que suposa un augment del 88% en dotze anys, segons l' informe publicat aquest dijous per Arrels Fundació. El director de l'entitat, Ferran Busquets, ha destacat en roda de premsa que la xifra de l'últim recompte (14 de maig) és la més alta registrada fins ara i que, tot i això, és "de mínims", ja que les dades no arriben a la totalitat de persones en aquesta situació. Si se sumen les persones que viuen en assentaments o allotjades en recursos públics i privats, a més, la xifra total dels sensellar a Barcelona puja fins a 4.200. "La situació és molt greu", constata Busquets, i alerta que, encara que no sigui de manera "immediata", la crisi social derivada de la pandèmia pot fer créixer encara més les persones sense sostre.

1.239 persones dormen als carrers de Barcelona malgrat els allotjaments d'emergència

Segons un cens elaborat a partir d'entrevistes a més de 1.400 persones que vivien al carrer entre el 2016 i el 2019, l'informe assenyala que el 85% són homes i la mitjana d’edat és de 40,9 anys. L'entitat alerta, en aquest sentit, que cada cop es troben amb més joves al carrer. Els casos d'entre 16 i 25 anys han crescut un 63,5% en el període tractat i ja representen el 13% del total. La pràctica totalitat d'aquests joves (95%) són migrants, i gairebé el 80% extracomunitaris. Pel que fa a l'origen de la totalitat d'entrevistats, de fet, tres de cada quatre persones que viuen al carrer han nascut fora de l'estat espanyol. "Hi ha un sistema de desprotecció absoluta", ha denunciat Busquets, i ha afegit que l'actual llei d'estrangeria deixa moltes persones "atrapades" al carrer i "sense possibilitats de sortir-ne".

De les dades recollides també es desprèn que la situació de les persones al carrer es cronifica a partir dels 6 mesos, quan comença a minvar la seva salut física, psicològica i emocional, ha subratllat Gemma Gassó, educadora de carrer de l'entitat. Malgrat que la vulnerabilitat avança molt ràpidament, però, l'informe assenyala que "la llista d’espera per allotjar-se als tres albergs municipals de Barcelona d’accés directe (centres de primera acollida) era d’entre cinc i set mesos a principis d’aquest any, prèviament al covid-19". "Cal garantir l'allotjament com més aviat millor", ha reivindicat Gassó, lamentant que "la xarxa per a persones sense llar a Barcelona no està enfocada a revertir la situació sinó a permetre sobreviure cobrint necessitats com l'alimentació o la higiene. Està tot molt compartimentat i gens accessible", ha reblat.

Nou model d'atenció de cara a possibles rebrots

L'Ajuntament va habilitar durant el confinament unes 750 places addicionals en recursos d'emergència per a persones sense llar, però preveu mantenir-ne només 160 després de la pandèmia, tancant espais com el pavelló de la Fira de Barcelona. "Ens preocupa el tancament si les persones allotjades en aquests espais no tenen una solució. És important que no es tanquin els recursos fins que tinguin una sortida perquè si no, se les abocarà al carrer", ha apuntat el director d'Arrels.

L'entitat, de fet, demana a l'informe que els recursos extrahabilitats de la pandèmia passin a ser "permanents", i proposa un sistema d'espais petits a cada barri en lloc dels grans espais massificats i sovint rebutjats per les persones que viuen al carrer. "Els serveis d'emergència funcionen per a persones que estan a punt d'arribar al carrer, però no funcionen per a persones que hi porten molt temps", ha conclòs Busquets. Arrels demana, amb tot, reformular el model del confinament per als sensesostre de cara a possibles rebrots de la pandèmia i mantenir oberts els recursos que ofereixen menjar calent, dutxa i resguard.