El 50% de les persones desaparegudes durant el desconfinament pateixen demència o Alzheimer

Els familiars dels malalts reclamen reobrir els centres terapèutics que els atenen per recuperar les rutines

Un avi va sortir dijous a les 8 del matí de casa, a Barcelona, i es va desorientar. No se'l va trobar fins a les 10 de la nit a la zona de Collserola. "Conèixer els espais és molt important per ser capaç d'ubicar-se. Els comerços tancats, les persones amb mascareta i amb menys gent al carrer o que es mantingui una distància de seguretat són elements que poden fer desorientar", alerta la inspectora dels Mossos d'Esquadra, Montse Escudé. Durant el desconfinament, com ha passat amb la delinqüència, també han augmentat les desaparicions de persones. El 50% dels casos denunciats en les últimes setmanes patien demència, Alzheimer o un altre trastorn.

Els delictes es dupliquen amb el desconfinament

"Com que es pot sortir al carrer, ha pujat el nombre de persones desaparegudes", remarca Escudé. Des del 14 de març, quan es va declarar l'estat de l'alarma, fins al 10 de maig, quan va començar la nova fase de la desescalada, s'han denunciat 214 desaparicions de persones, un 68% menys que el mateix període de l'any passat. Des del 4 de maig, però, els Mossos han detectat un repunt de les persones que desapareixen, la meitat de les quals atribueixen als casos involuntaris vinculats a les malalties de deteriorament cognitiu. Encara que les denúncies continuen per sota dels registres del 2019, la policia ha fet una crida "a la solidaritat" dels veïns i les persones de l'entorn de la gent que pateix demència o Alzheimer per "fer de radar i detectar riscos o perills" davant aquest tipus de perfil.

Els Mossos demanen que si es veuen persones grans desorientades o que parlen amb algú amb qui veuen que no hi ha una relació de confiança, truquin al 112 o intercedeixin. També recomanen no recriminar que no portin mascareta perquè "pot fer augmentar la confusió i el conflicte", segons Escudé. Per això la policia aposta perquè les persones amb demència o Alzheimer surtin sempre acompanyades o portin documentació a sobre i que si no tenen els familiars a prop, disposin dels veïns o persones de l'entorn amb qui tinguin confiança per contactar-hi. La inspectora dels Mossos recorda que les denúncies de persones que es perden i desapareixen es poden presentar de seguida, "sense esperar 24 hores ni que hi hagi més informació".

"No treballem per xifres sinó per les persones. Hem d'actuar amb la màxima rapidesa i eficàcia", defensa Escudé, que afegeix que també posen el focus en les estafes. En aquest sentit, la presidenta de la Federació d'Associacions de Familiars Malalts d'Alzheimer de Catalunya (FAFAC), Imma Fernández, posa com a exemple el cas d'una persona que al principi del confinament tenia un nivell de demència inicial. Com que vivia sola, a Barcelona, va aparèixer un amic per suposadament ajudar-la. "Per desgràcia, amb males intencions i l'ànim d'aprofitar-se'n", lamenta Fernández, que explica que una veïna va descobrir que l'amic que l'acompanyava aprofitava per robar-li diners.

Reduir "la sobrecàrrega"

"El confinament ha repercutit en el deteriorament de les persones amb demència perquè han perdut la seva zona de confort. Ha causat més afectació cognitiva i física per l'alteració de les conductes", assegura Fernández. Per això, la presidenta de la FAFAC reclama que reobrin els centres terapèutics que atenen els malalts amb demència o Alzheimer, cosa que no es preveu fer fins a la fase 3 de la desescalada. "És necessari que tornin a aquesta zona de confort, amb les rutines i els passejos, per tenir una atenció presencial encara que sigui amb una distància", assegura Fernández, que afegeix que cal disminuir "la sobrecàrrega" dels últims dos mesos als cuidadors i als familiars, també "per tornar a treballar i conciliar".

El confinament ha sigut "difícil" perquè "cada cinc minuts" havien d'explicar a les persones amb demència "que no podien sortir o havien de portar mascareta", diu Fernández. "Ha provocat alteracions al binomi del cuidador i el malalt, que és vulnerable i fràgil", subratlla. La presidenta de la FAFAC apunta que en els últims dos mesos també s'ha produït una evolució de la demència: "Estan apareixent noves dependències i diagnòstics". En aquest punt, assegura que "ha sigut impossible" l'accés als metges pels trastorns de conducta degut a problemes de medicació, de manera que ho han assumit els mateixos cuidadors. Per acabar, Fernández recorda que, tot i que no hi ha un cens, el col·lectiu de persones que pateixen demències "és molt ampli".