El 15% de les persones que no poden pagar un pis tenen feina

L’Ajuntament de Barcelona avisa que arriben sensellar d’altres ciutats i demana ajuda

“Quan la crisi econòmica s’ha relaxat, la pobresa s’ha fet més evident”. I una de les principals conseqüències de la recessió ha sigut la dificultat per accedir a un habitatge, segons explica l’assessor a la tinença d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Sales. Aquest fenomen ha fet créixer el col·lectiu dels sensellar i fins i tot n’ha variat el perfil. Les persones sense sostre són les que dormen al carrer i les sense llar són les que viuen als centres d’allotjament municipals i que, si no fos per aquests serveis, també dormirien al carrer. Entre les persones que resideixen als centres públics de la ciutat de Barcelona, el 15% tenen una feina però els seus ingressos no són suficients per pagar el lloguer d’una habitació o un pis, segons les dades del 2017. El 2012, la xifra de persones que dormien en allotjaments públics tot i tenir feina era del 5%. “Cada cop les habitacions són més cares i els salaris inferiors”, explica Sales.

Això també provoca que les estades siguin més llargues i que, per tant, hi hagi menys rotació entre les places públiques. Les persones ateses -els sensellar- han passat de les 3.388 el 2015 a les 3.027 el 2017, tot i que en el mateix període les estades als centres d’allotjament han augmentat: el 2015 la mitjana era de 103 nits per usuari i el 2017 és de 143 nits. “No estan més temps als centres perquè no trobin feina, sinó perquè és impossible localitzar un habitatge econòmic”, destaca Sales.

Però als centres de primera acollida de Barcelona -el primer recurs que s’ofereix als sensellar per no haver d’estar al carrer- s’ha detectat un altre canvi. L’últim trimestre del 2017 el 40% de les persones ateses en primera acollida portaven menys de tres mesos a la ciutat, mentre que el primer trimestre d’aquest any ja representen el 47%. Pel que fa a l’edat, als centres de primera acollida de Barcelona s’hi allotgen -segons les dades del mes d’abril- 30 joves d’entre 18 i 21 anys, 11 dels quals havien sigut tutelats fins als 18 anys en alguna comunitat autònoma d’Espanya i només quatre havien residit abans a la capital catalana.

Els sensesostre augmenten i són cada cop més joves

“La ciutat de Barcelona està fent un esforç que no pot continuar fent sola”, assegura la tinent d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, que reclama la implicació de la Generalitat i altres municipis, sobretot de l’àrea metropolitana, per afrontar la situació del sensellarisme. El consistori afegeix que la falta de serveis fora de Barcelona que estiguin dedicats a aquest col·lectiu ha fet que els centres de la ciutat acullin persones que hi porten poc temps. “Cal un pla de país per evitar la seva exclusió”, defensa Ortiz. L’Ajuntament considera que, a part dels treballadors més pobres, el sensellarisme s’ha vist agreujat per altres problemàtiques: per un sistema de salut mental que no sempre garanteix l’acompanyament, per un sistema de protecció a la infància que falla en el seguiment, per l’arribada massiva de menors estrangers no acompanyats (MENA) i per les persones que surten del sistema penitenciari.

El pressupost de Barcelona per a les polítiques de sensellarisme s’ha incrementat fins als 35 milions d’euros, alhora que han crescut les places als centres d’allotjament. El canvi més notori -entre el 2016 i el 2017- ha sigut en les places que s’ofereixen en pensions i hotels, que s’han duplicat. Hi ha 200 places reservades en pensions i hotels per als casos d’emergència, ja que els centres de primera acollida no disposen de cap lloc lliure i acumulen una llista d’espera.

Barcelona detecta un centenar més de persones dormint al carrer

Habitació rellogada sense dutxa

Com que les estades als centres cada cop són més llargues, Sales explica que aquest any es reformaran dos dels centres de primera acollida de Barcelona per fer unes habitacions més petites però amb privacitat i sense reduir la seva capacitat d’allotjament. Els dos centres estaran en funcionament mentre durin les obres. Sales afegeix que també es milloraran els serveis de dutxes, de taquilles i de càrrega per als mòbils. Sobre les dutxes, l’assessor a la tinença d’alcaldia de Drets Socials relata que s’atenen persones que viuen en una habitació rellogada tot i que no poden utilitzar la dutxa del pis. “Encara que no dormin al carrer, això també és sensellarisme”, afirma Sales.

A més de les reformes, l’Ajuntament treballa per ampliar els centres d’allotjament per als sensellar. Aquest any la ciutat ha obert un centre per als joves i d’aquí uns mesos funcionarà un allotjament per a les persones sense llar que viuen soles o en parella. Mentre no funcionin els nous equipaments, els diversos recursos de Barcelona per als sensellar sumen 1.343 places.

Més continguts de