Josep Porta: "El pessebre català és Un referent Arreu del món"

El pessebre és present a totes les cases aquestes dates, però la majoria traiem les figures de la capsa per Santa Llúcia i les tornem a desar per la Candelera. Josep Prat, però, té el pessebre al cap tot l'any. Quan tenia vuit anys va començar a fer pessebres artístics i ara l'afició encara li dura. Ha arribat a acumular sis-centes figures i presideix la Federació Catalana de Pessebristes.

D'on li va venir l'afició per fer pessebres?

De casa. El meu pare hi era molt aficionat i quan tenia vuit o nou anys vaig començar a fer-ne amb ell. I des de llavors que en faig. Quan tenia 16 anys ja anava guardant els cèntims que em donaven i quan arribava la Fira de Santa Llúcia comprava figuretes.

Creu que s'està perdent aquesta tradició?

No, al contrari, crec que s'està recuperant. Una mica hauríem de donar-los la culpa o les gràcies a les botigues mal dites de tot a cent, tot i potser no està gaire ben acabat. Algun dia els haurem de dir que tornin a copiar les figures de fang de tota la vida.

Una altra polèmica típica és si hi hem de posar caganer.

Jo crec que totes les figures hi caben. Als anys 70 hi va haver un grup de gent que va donar molta importància a la figura del caganer potser amb ganes de desvirturar el pessebre catòlic tradicional i ara s'ha convertit en un negoci.

El pessebre de la plaça Sant Jaume també acostuma a ser motiu de polèmica.

Depèn dels gustos de cadascú. A mi el d'aquest any m'agrada molt. Crec que està molt aconseguit. Juga amb el tema popular però a la vegada és un tema popular amb gràcia. Desborda per tot arreu. Segur que hi ha tendències que voldrien que aquest pessebre anés més enllà del que és habitual. Les accepto i crec que són interessants, però a vegades no acaben de plasmar el concepte general.

És un món molt tradicional?

La tradició és important i val la pena mantenir-la. Som conscients que s'han d'incorporar noves tècniques però a vegades falta mà artística al darrere. Picasso i Miró tenen ofici, saben dibuixar i són capaços de fer coses innovadores. Als pessebres de vegades t'hi trobes, però de vegades és un "no en sé més i faig una cosa moderna".

Els pessebres són diferents segons els països?

Sí, cada terra té la seva manera de fer-lo. Al pessebre provençal, per exemple, hi apareixen molts oficis. Al pessebre napolità tot és roba i s'hi fan uns vestits molt macos. Aquí hi ha hagut més tendència a una figura feta des de l'escultura.

I el pessebre català com és?

Hi ha dos vessants. El pessebre popular, que és el que es fa a casa amb suro i molsa, i el pessebre artístic, el diorama, que és el pessebre vist com si fos un escenari. El català és un referent arreu del món. És més reconegut a l'estranger que a casa. Tots els museus volen tenir un pessebre fet a Catalunya o que n'imiti l'estil. N'hi ha a tot Europa i fins i tot a Israel i als Estats Units.

Els pessebres s'inspiren sovint en paisatges catalans?

Palestina és un erm, acabes molt aviat. Tot és sorra i cases quadrades. En canvi, el Pirineu, el sud de Catalunya i Castella et donen possibilitats de fer paisatges més elaborats.

I on s'inspira vostè?

T'inspires en un racó que has trobat anant d'excursió o en un llibre.

Té algun tema preferit?

M'agrada més treballar carrers que paisatges. Tenen molt d'encant i et permeten jugar amb la il·luminació. Vinc del teatre amateur i els pessebres m'han permès fer escenografies que no podria fer en un escenari perquè costarien molts diners.

I què li agrada més?

El teatre l'has de fer en grup. El pessebre el pots fer sol, no necessites ningú. M'agrada tenir estones de solitud per poder fer pessebres.

Quant temps abans pensa en el pessebre que farà?

És molt personal. De vegades amb dues hores ho tens decidit. Altres et passes dies rumiant. Fins i tot hi ha idees que et ronden pel cap durant anys i no acabes de trobar com plasmar-les.

I cuida molt el pessebre de casa ?

Normalment és l'últim que faig, el deixo per quan tot està inaugurat. Aquesta setmana precisament l'he estat fent.