Les dones podran fer ‘topless’ a les piscines públiques

Els centres esportius de Barcelona han d’eliminar les normes que prohibeixen a les dones anar amb el tors nu

Si així ho volen, les dones han de poder-se banyar amb el tors nu a les piscines dels centres esportius públics de Barcelona. L’Ajuntament, a través de l’Institut Barcelona Esports, ha fet arribar una circular a la quinzena d’equipaments municipals que disposen d’aquestes instal·lacions a la ciutat perquè reformin les normatives que prohibeixen la pràctica del topless entre les dones. Si bé no concreten si s’establiran sancions per reforçar la decisió governamental, fonts municipals confirmen a l’ARA que cap espai podrà discriminar les usuàries per la seva indumentària i que, per tant, tots hauran de permetre que nedin o prenguin el sol sense la part de dalt del biquini, tant a les piscines climatitzades com a les exteriors. “El fet d’imposar normes de vestimenta específica per a les dones suposa una restricció de la seva llibertat d’elecció i una discriminació per motius de gènere”, argumenta l’Oficina per la No Discriminació (OND) del consistori.

Aquest informe jurídic dona la raó a la plataforma ciutadana Mugrons Lliures, que l’any passat ja va aconseguir que el Síndic de Greuges instés tots els municipis catalans a revisar les normes que penalitzaven el topless a les piscines públiques perquè “discrimina les dones i els limita la llibertat d’expressió”. De fet, la circular municipal arriba mesos després que l’entitat registrés una segona queixa, aquest cop a l’OND, per denunciar que l’ús obligatori de banyador o biquini de dues peces atemptava exclusivament contra els drets de les dones perquè els dona un tracte diferent que als homes. “Algú va decidir que veure un home amb banyador i el pit descobert era natural, però que no ho era si qui ensenyava els pits era una dona”, resumeix Anna Cammany, fundadora del col·lectiu.

El veto als mugrons femenins -assenyala Cammany- es deu a la hipersexualització del cos de la dona, “com si els pits només fossin òrgans sexuals”. Molts dels arguments en contra del topless en públic són essencialment masclistes i un disbarat, segons l’activista: “Perquè podem molestar altres banyistes, o provocar-los, perquè no és higiènic o perquè hi ha nens al davant... Fins i tot hi ha gent que et diu que tota la vida ha estat així, que és de sentit comú tapar-se els pits. Altres empleats simplement et diuen que ho posa a la normativa i que no saben res més del tema”.

L’OND rebutja que els equipaments puguin donar respostes arbitràries a les usuàries o basar-se en el dret d’admissió per evitar que facin topless. Tampoc no poden adduir raons higièniques o de seguretat per prohibir a les dones de nedar o prendre el sol amb el tors nu, ja que les normes sanitàries aplicables a l’ús de les piscines en cap cas fan referència a la indumentària de bany. L’Ajuntament de Barcelona assegura que la majoria de piscines d’ús públic de la ciutat ja fa temps que permeten anar amb els pits descoberts a les dones que ho vulguin i que el canvi es donarà, sobretot, a les instal·lacions climatitzades o piscines internes. El Club Natació Atlètic Barceloneta (CNAB) o el Centre Esportiu Municipal Parc de la Ciutadella són dos dels equipaments que, fins ara, només permetien a les dones anar amb el tors nu a les piscines exteriors. “Ja no tenim cap normativa relacionada amb el topless : es pot gaudir de totes les piscines en màxima igualtat”, anunciava diumenge el centre esportiu a les xarxes socials.

Falta de criteri a Catalunya

El fet que no hi hagi una regulació específica i única per a tots els centres esportius municipals sobre el topless ha provocat una “falta de criteri” que ha discriminat les dones arreu de Catalunya, expliquen des de Mugrons Lliures. “Barcelona va pel bon camí, però no podem ser optimistes amb la resta de Catalunya”, lamenten des de Mugrons Lliures. Municipis com Berga, l’Ametlla del Vallès, Olesa de Montserrat, Sabadell i Girona ja han esborrat la prohibició del topless de les normatives de les piscines públiques. “Però a Terrassa i Matadepera encara hi ha problemes, i a Figueres, per dir un exemple, continua prohibit”, enumera la portaveu de Mugrons Lliures, Anna Cammany, que confia que els canvis en bona part dels consistoris catalans faciliti l’eliminació d’un veto “sexista i masclista” dels espais públics.