El 2009 va ser la pitjor ventada a Catalunya: es va emportar la vida de 4 nens i 4 adults

El túnel de bateig del camp de beisbol municipal de Sant Boi de Llobregat va caure a sobre dels menors, que tenien entre 8 i 11 anys

El 24 de gener de 2009 Catalunya va sofrir la seva pitjor ventada. El temporal es va cobrar vuit víctimes, quatre de les quals van ser nens d'entre 8 i 11 anys, quan el túnel de bateig del camp de beisbol municipal de Sant Boi de Llobregat els va a caure a sobre. Els tres acusats de l'incident -la cap del departament de projectes i obres del consistori, María Carmen R.A., l'arquitecte tècnic municipal Daniel C.M. i el responsable de l'empresa adjudicatària, José G.M.- van admetre la seva part de responsabilitat i  van arribar a un acord amb les famílies de les víctimes per no anar a judici. Els acusats van ser condemnats amb dos anys de presó i 2,2 milions d'euros d'indemnització. Segons la fiscalia, el projecte de l'obra del túnel era imprecís i presentava insuficiències. 

A més, dos homes del Baix Llobregat van perdre la vida en caure-los un arbre sobre. Un altre home de 53 anys també va morir en caure de la seva teulada a La Secuita (Tarragona) i una dona, el dia anterior, va rebre l'impacte d'un tros de mur al Poblenou de Barcelona.

Ratxes de més de 100km/h -a Portbou es van arribar a registrar ventades de 200km/h- van provocar, a més, afectacions a centenars d'instituts i els serveis d'emergència de Barcelona van rebre més de 6.200 trucades entre la matinada del dissabte i el diumenge. De fet, el vent va doblegar i va fer caure una coberta metàl·lica de 1.200 metres quadrats i d'unes 18 tones de pes de l'IES Montbui de Santa Margarida de Montbui (Anoia).

Una urbanització del Bruc (Anoia), també, va patir les greus conseqüències del temporal. Van caure-hi més de 300 pins i els veïns es van quedar sense servei de llum ni d'aigua. A més a més, 12.000 hectàrees de bosc i 1.000 de conreus productius també van sortir-ne afectades.

La ventada també es va fer notar amb força a les comarques de muntanya gironines. En concret, va afectar de ple al càmping Vall de Ribes, situat a la carretera que va de Ribes de Freser a Pardines (Ripollès), provocant greus desperfectes al mobiliari i arrossegant fins a nou caravanes, tres de les quals van quedar absolutament destrossades.