DEBAT SOBRE EL TRANSVASAMENT

El Pla Hidrològic divideix l’Ebre

Per primera vegada, les dues grans comunitats de regants del Delta tenen posicions contraposades

Els del Segarra-Garrigues no són els únics regants de la conca de l’Ebre catalana que donen suport al Pla Hidrològic aprovat pel govern espanyol a principis de gener. Els de la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre també hi estan a favor i ho diuen sense embuts. No és un tema nou. De fet, els regants del Delta també van jugar un paper fosc quan es va fer el projecte de transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics de l’any 2000 i van oferir part de les seves concessions d’aigua a canvi d’obres en les infraestructures de reg. La jugada ja els havia sortit bé als anys 80, quan van cedir quatre metres cúbics per segon per fer possible el minitransvasament de l’Ebre al Camp de Tarragona, un transvasament encara vigent i gràcies al qual les dues comunitats perceben un cànon anual de 2,2 milions d’euros cadascuna, que s’inverteixen en obres a la xarxa de reg del Delta.

La novetat és que ara una de les dues grans comunitats de regants del delta de l’Ebre, la de l’Esquerra, sí que rebutja aquest Pla Hidrològic i és l’única entre el centenar de comunitats que formen part de la federació de regants de la conca de l’Ebre (Ferebro) que s’hi oposa. I l’única que, el 19 de febrer, a Amposta, no va signar el document de suport a aquest pla que el ministeri de Medi Ambient farà arribar a la Comissió Europea.

“La raó de ser de la nostra comunitat són els regants, i si hi ha regants és perquè hi ha terra per regar. Hi ha molts informes científics que diuen que, a mitjà termini, sense un cabal d’aigua suficient i sense sediments, el Delta acabarà desapareixent. Aquest Pla Hidrològic no garanteix ni una cosa ni l’altra”, assenyala el president de la Comunitat de Regants de l’Esquerra, Víctor Delsors. “No sóc tècnic ni expert, però el meu sentit comú em diu que totes aquestes hectàrees de nous regadius no es poden sostenir”, afegeix.

Contra el cabal ecològic

Manolo Masià és el president de la Comunitat de Regants de la Dreta, amb seu a Amposta, la mateixa ciutat que el 7 de febrer va acollir la multitudinària manifestació contra el Pla Hidrològic, que ell i la seva comunitat defensen. “Jo defenso els regants i aquest Pla Hidrològic ens dóna garanties que podrem continuar regant. En canvi, amb un cabal ecològic més elevat, aquesta garantia no la tindríem”, argumenta Masià. A la pregunta de si creu que posant en marxa les 450.000 hectàrees de nous regadius a tota la conca hi haurà prou aigua per regar en el futur, assegura que és “una entelèquia” i que no s’acabaran posant en marxa mai. És una afirmació que en certa manera dóna la raó a allò que la Plataforma en Defensa de l’Ebre fa anys que denuncia: que aquestes concessions s’acabaran cedint a tercers, tal com ja va passar amb el minitransvasament a Tarragona.

Aquests arguments contradictoris entre dues comunitats centenàries gairebé idèntiques pel que fa a superfície i tipus de regadiu s’expliquen en gran part pel fet que la comunitat de l’Esquerra ha viscut els últims anys un procés important de renovació després d’una forta pugna interna. En el cas de la Dreta, aquesta divisió aparentment no existeix. Prova d’això és que ningú més que l’actual president presenta candidatura. Només hi va haver un intent als anys 90, però no va quallar. Així, Manolo Masià fa més de 16 anys que és al capdavant de la Comunitat General i més de 35 que és president de la Zona Delta, la més important de la Dreta. De fet, el que en certa manera també pot dificultar la participació dels comuners a les assemblees és la mateixa organització de la Comunitat de la Dreta, integrada per deu comunitats de zona, cadascuna amb entitat jurídica pròpia. Això fa que un regant no pugui assistir a l’assemblea general si no és per delegació de la junta de govern de zona.

“Les dues terceres parts de la terra que es cultiva al Delta són arrendades, la majoria de propietaris són gent gran que no volen problemes, i els arrendataris no tenen vot”, assenyala Dani Forcadell, pagès del marge dret, membre d’Unió de Pagesos i regidor a l’Ajuntament d’Amposta, que també fa una certa autocrítica: “He anat a alguna assemblea de la junta de zona i hi va molt poca gent, no veig cap moviment per canviar les coses”, afegeix. “Masià no té cap tipus d’oposició. No sé si és per temor o perquè ser president de la comunitat comporta massa dedicació”, afegeix Joan Cercós, també regant de la Zona Delta i dirigent històric d’Unió de Pagesos. En resum, que de regants crítics al marge dret sí que n’hi ha, però de moment no són prou per articular un canvi de posició de la Comunitat de la Dreta, que continuarà donant suport al pla.

Més continguts de