URBANISME

“Aquesta plaça és un punt d’inflexió”

La Gardunya, darrere la Boqueria, s’ha convertit en un espai ple de vida amb una barreja d’usos única
La façana posterior del mercat barceloní de la Boqueria, on hi ha la plaça de la Gardunya, plena de turistes, veïns i estudiants. / CÈLIA ATSET

Hi ha una plaça a Barcelona on es troben els turistes, els sensesostre, els refugiats, els futurs artistes i els obrers de la construcció, entre molts d’altres. Parlar de convivència seria preciós però també seria exagerar: a la plaça de la Gardunya, darrere de la Boqueria, el que hi ha, en realitat, és un fràgil equilibri. Per a alguns, aquesta potent barreja -que no es pot trobar en cap altre racó de la ciutat-és el millor senyal que la plaça compleix la seva funció d’espai públic, però per a uns altres és massa. “A vegades hi ha un paio orinant en una cantonada i a un metre et trobes un grup de turistes dinant”, lamenta esverat el Manolo, el responsable de la construcció de l’últim edifici d’habitatges que queda pendent a la plaça.

La millor hora per veure aquesta amalgama és les dues de la tarda d’un dia feiner. Els estudiants s’asseuen a terra en petites rotllanes mentre es mengen un entrepà o els macarrons de la carmanyola. Molt a prop seu hi ha uns bancs de pedra que semblen reservats perquè els turistes degustin els burritos o els gots de fruita que han pogut comprar a la Boqueria. Distribuïts per tota la plaça, però sobretot a prop dels turistes, hi ha diferents sensesostre. “Jo no demano, perquè em fa molta cosa que em rebutgin, però em poso aquí a terra i els turistes em donen coses, sobretot molta fruita”, explica l’Abel, que reconeix que a més de plàtans i préssecs també té devoció pel “ suc de raïm ”. Els turistes, com sol passar, també atrauen alguns carteristes, i aquests, al seu torn, els policies de paisà. Tots ells, juntament amb els patinadors, els refugiats i els veïns, integren la plaça de la Gardunya.

Els estudiants de l’Escola Massana coneixen molt bé la biodiversitat de la plaça. “L’altre dia va venir aquella noia que estava embarassada, que per cert ha perdut la criatura, i ens va oferir un moneder que acabava de robar, i deia que ens volia vendre unes arracades”, explicava l’Alba, estudiant del centre, als seus companys. “Mai hem tingut problemes amb els sensesostre. Al final, quan et veus cada dia, ho normalitzes”, afegeix. De fet, sembla que els generin més inseguretat els turistes que no pas els captaires. “De tant en tant passa una ràfega de vint guiris en bicicleta mirant a banda i banda”, explica el Gerard, un estudiant de 18 anys veí de Manresa.

“Abans els turistes es quedaven a la Rambla i ara ja creuen la Boqueria i arriben fins aquí. Aquest és ara el límit. Aquesta plaça és un punt d’inflexió. La zona xunga del Raval comença a partir d’aquí”, explica el Gerard. La majoria dels futurs artistes consultats defensen “aquesta barreja” i consideren que “forma part de l’atracció que desperta Barcelona entre els turistes”, però també adverteixen que “hi ha el risc que es vagi perdent i tot es vagi transformant per agradar als turistes”, com ja passa al Mercat de la Boqueria, on sembla impossible trobar un manat de bledes entre tanta safata de menjar preparat. És precisament això, el que tant ha seduït la Chiara: “Ens ha encantat, el mercat. Hi ha molta abundància i està tot molt ben presentat”. Ella i els seus amics es miren ara la plaça de la Gardunya, que també els sembla maca; s’hi estan una estona però no gosen creuar-la. Fan mitja volta i busquen un lloc on dinar.

Havent dinat, el Manolo es fuma una cigarreta recolzat a la paret de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, on hi ha des de fa mesos una tancada d’immigrants i refugiats contra el racisme. Es mira la plaça i fa cara de no entendre absolutament res: “Quan em van dir que l’obra era darrere la Boqueria m’ho vaig imaginar millor. Però jo al·lucino. Aquí no t’avorreixes mai. El pròxim episodi de Walking dead el vindran a rodar aquí segur!”, explica el Manolo, que destaca, això sí, que els serveis de neteja venen constantment. “A vegades s’ajunten tres camions petits alhora i tot”, explica.

La plaça de la Gardunya era el pati del darrere de la Boqueria i estava plena de contenidors i aparcaments. El maig del 2015 es va inaugurar la reforma de la plaça, a càrrec de la prestigiosa arquitecta Carme Pinós. “Jo volia crear un espai molt viscut, perquè hi ha turisme, la Boqueria, l’Escola Massana... Però al final el resultat sempre et sorprèn. La veritat és que no me l’esperava tan viva -reconeix-. És important que els arquitectes generem espai públic encara que després hi hagi gent que no sigui civilitzada. Això ja és un problema polític”, diu. Quan va pensar el projecte, tenia clar que calia “protegir la intimitat dels estudiants”, sobretot de les mirades dels turistes. Per això l’entrada està orientada al carrer Hospital i no a la plaça, i l’interior de l’escola no es pot veure des del carrer. El director de l’Escola Massana, Xavier Capmany, explica que “la plaça és un puzle espectacular” i reconeix que “a Ciutat Vella hi ha moments més amables i altres de més violents”. Abans de l’estiu, de fet, hi havia un grup de sensesostre bastant violent. Malgrat tot, Capmany està encantat “d’aquesta ànima canalla del Raval”.

Etiquetes

Més continguts de