MEDI AMBIENT

“Com a planeta, estem al caire del precipici”

Un informe d’experts dona 12 anys per limitar els danys de l’escalfament global
El riu Llobregat al seu pas per la ciutat de Sant Boi de Llobregat durant la Greu sequera del 2008. / XAVIER BERTRAL

Dotze anys per limitar la catàstrofe que pot suposar el canvi climàtic al món. És el marge que dona l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC, per les sigles en anglès) publicat ahir i que insta a fer “canvis sense precedents” si es vol frenar l’escalfament global que provoca l’activitat de l’home al planeta. El document fa una crida a actuar perquè l’augment de la temperatura no superi els 1,5 graus centígrads -una barrera que està previst que es creui entre el 2030 i el 2052 si no canvia res- i evitar que la pujada arribi als dos graus, un escenari que tindria conseqüències molt més devastadores, segons els experts.

“Com a planeta, estem al caire del precipici”, va reconèixer ahir a l’ARA el catedràtic de sostenibilitat i membre de l’IPCC Peter Newman. Ara mateix, va dir, planen dos escenaris de futur: un amb ciutats com Barcelona on s’arribin a superar els 50 graus centígrads, proliferin les tempestes i les inundacions en paral·lel amb períodes de forta sequera; i l’altre, el de ciutats que comencin a actuar, a coordinar-se i a preocupar-se per mitigar aquest escenari més nefast. “Jo he triat estar esperançat”, va dir Newman, que ahir era a Barcelona per inaugurar el cicle de conferències Fem front al canvi climàtic que organitzen conjuntament la Fundació Catalunya Europa i el BBVA dins del projecte Re-City, que vol unir el món acadèmic, científic i empresarial per abordar els reptes mediambientals.

Contenir l’increment de temperatura a 1,5 graus les pròximes dècades frenaria la pujada del nivell del mar, la qual cosa afavoriria zones costaneres i illes, però també allunyaria el risc d’extinció d’espècies i ecosistemes com els coralls, segons recull l’informe dels experts de l’ONU. Amb aquest escenari, hi ha la probabilitat que un cop cada cent anys l’Àrtic perdi el gel a l’estiu, però si la temperatura escalés dos graus, el gel podria desaparèixer un estiu cada dècada.

Una transició energètica ràpida

El control de l’escalfament global passa inevitablement per una reducció dràstica de les emissions de CO 2. L’objectiu per al 2030 és reduir un 45% els nivells d’emissions respecte a l’any de referència, el 2010. I la corba ha de seguir baixant fins a arribar a zero emissions el 2100. “Cal actuar a tots els nivells, a les llars, als edificis i en la mobilitat de les ciutats. De fet, les solucions ja existeixen, només es tracta de parlar del quan”, va opinar el catedràtic de l’australiana Universitat John Curtin.

Una de les transformacions més ràpides, va dir, ha de ser l’aposta valenta per l’energia solar amb la instal·lació de plaques solars als terrats dels edificis. “En un marge de tres a cinc anys podem veure aquests canvis”, va dir, citant el cas de la seva ciutat, Perth, que en set anys ha accelerat la transformació i ja compta amb 100 megawatts d’energia solar instal·lats.

També caldrà “connectar a aquesta energia neta el cotxe elèctric”, un altre dels canvis urgents, pel que fa tant al vehicle privat com al transport públic. “Tots els autobusos hauran d’anar amb energia elèctrica”, va augurar Newman. En aquest camp, el de la mobilitat, l’expert va insistir que hi ha noves tecnologies que tot just estan naixent però que seran una realitat. Va citar com a exemple una espècie de “tren sense via” que funciona guiat per un GPS i amb un sistema òptic i recarrega energia solar a les estacions. Es tracta d’un projecte que ja s’està provant a la Xina, però que “ni Europa ni els EUA han descobert encara”.

Un cicle per fer front al canvi climàtic

La conferència del catedràtic australià Peter Newman ahir a la Fundació Antoni Tàpies va obrir un cicle que tractarà amb experts els reptes del canvi climàtic. S’hi abordarà com l’han d’afrontar les ciutats, els riscos que implica des del punt de vista de l’equitat social, la futura guerra de l’aigua o les implicacions per a l’alimentació i la salut. “Volem crear un espai de pensament que connecti amb les prioritats que tenim al davant”, va resumir la presidenta de la Fundació Catalunya Europa i directora del projecte Re-City, Gemma Sendra.

Més continguts de