TURISME
Societat 11/10/2019

Punxen els plans per allunyar els turistes del centre de Barcelona

Les rutes pels barris es cancel·len per falta de públic i les visites clàssiques atrauen més persones

Maria Ortega
3 min
Punxen els plans per allunyar els turistes del centre de Barcelona

BarcelonaAny 2013. El govern municipal de Barcelona, llavors encapçalat per Xavier Trias (CiU), presenta a la premsa una estratègia per portar els turistes a barris no massificats. Un pla enfocat sobretot al 40% de turistes que repetien com a visitants a la capital catalana. S’havien identificat per a cada districte elements a potenciar i es presentaven, d’entrada, dues rutes per portar els visitants a la zona d’Horta i a la de les Glòries, en el marc d’un tour per la ciutat intel·ligent. Els itineraris, que promocionaven atractius com el flamant mercat dels Encants o l’escultura dels Mistos a la Vall d’Hebron, no van aguantar ni un any en cartell. La companyia que les oferia, Barcelona Guide Bureau, les va deixar de programar després de veure com moltes vegades el tour no arribava ni a sortir perquè el guia es trobava sol. “La realitat és tossuda”, diagnostica Carles Picazo, director de qualitat de l’empresa, que admet que ja van rebre amb cert escepticisme l’encàrrec i remarca que els itineraris estrella de l’empesa són els que inclouen el nom de Gaudí. Sobretot els de la Sagrada Família.

El temple, de fet, segons les últimes dades fetes públiques per l’Ajuntament està vivint un 2019 de rècord i és, amb més de 4,6 milions de visitants a l’any, el punt de màxima atracció de la ciutat. Si es pregunta als turistes els llocs que han visitat la resposta tampoc no inclou sorpreses: no hi ha els racons icònics d’Horta o Nou Barris. Dominem el rànquing la Rambla, el Gòtic, el passeig de Gràcia. I les Glòries, el nou pol de la ciutat, queden en una discreta tretzena posició.

Hotels a Ciutat Vella i l’Eixample

El repartiment d’hotels pel territori tampoc no deixa marge per a dubtes. Ciutat Vella i l’Eixample concentren 297 dels 441 establiments d’aquest tipus i, tot i elements com el pla municipal per centrifugar hotels a la perifèria, a Nou Barris n’hi continua havent un de sol, com el 2014, i a Sant Andreu n’hi ha dos, també com el 2014. A Sant Martí sí que n’han obert sis de nous, que fan pujar la xifra a 40 i converteixen el districte en el tercer que en té més. Pel que fa als apartaments turístics, el districte on n’hi ha més és l’Eixample, el més poblat, amb 4.454 apartaments.

Com a conseqüència de l’estratègia per identificar possibles pols d’atracció en barris amb poca tradició turística, d’uns anys ençà també destaca el desbordament de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira, després de la rehabilitació de l’espai. Ara els veïns han arribat a plantejar mesures similars a la regulació d’accés del Parc Güell.

Ampliar el perímetre

El repte de la ciutat, segons el nou regidor de Turisme, el socialista Xavier Marcé, continua sent “ampliar el perímetre turístic”. I fer-ho, assegura, preparant abans els territoris que es vol promocionar i dotant-los del que ell anomena “l’intangible”: “Només té sentit posar sobre la taula noves rutes turístiques si tenim un pacte amb els continguts”. Creu que s’ha de treballar per presentar la ciutat com a referent de la moda, d’algun tipus de comerç o dels negocis. És a dir, dotar de discurs atractius físics com els tallers del carrer Pujades, al Poblenou. L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) és crítica amb el discurs: veu en l’estratègia descentralitzadora una “manera bonica” d’aconseguir més creixement. “Hi haurà més pressió en zones com la Rambla i nous focus com el Turó de la Rovira”, resumeix Dani Pardo.

Per a experts en turisme com el professor d’Esade Francesc Valls, l’estratègia descentralitzadora no només és possible sinó que és imperativa. Defensa impulsar atractius “més enllà de la primera milla” per poder generar nous pols d’allotjament. És crític amb el discurs dur contra el turisme dels últims quatre anys i celebra decisions com la del recàrrec a la taxa turística perquè, diu, tota ciutat que vulgui entrar en criteris de sostenibilitat ha de redreçar el mal tracte que s’ha donat al medi ambient i ser conscient que caldran “restriccions profundes” de cara al futur.

També el professor de turisme de la UOC Pablo Díaz defensa la necessitat d’aconseguir que el turisme arribi a indrets atractius com el recinte de Sant Pau, que ja estan preparats per absorbir-ne. “El turisme buscarà atractius de manera natural si no se’l condueix i no es fa una feina de preparació dels barris”, assegura.

Des de Turisme de Barcelona defensen la feina feta els últims anys amb l’horitzó de promocionar la gran Barcelona i que pretén fer una presentació conjunta de la ciutat i les comarques veïnes i posar l’èmfasi en propostes com el turisme del vi o el dels bolets. En definitiva: centrifugar. El gran repte.

stats