URBANISME

Sis mesos clau per desbloquejar l’ampliació del Clínic a Barcelona

Maragall proposa un edifici a la Sagrera mentre Govern i Ajuntament s’emplacen a estudiar ubicacions

El 2020 acaba sense l’anunciat protocol d’intencions per desencallar l’ampliació de l’Hospital Clínic de Barcelona, però les diferents parts implicades en el projecte confien que durant els primers compassos d’aquest 2021 es pugui posar sobre el paper la primera part de l’entesa: un conveni que fixi un termini de sis mesos per explorar totes les possibles ubicacions i contrastar-les amb una taula d’experts. El calendari pressiona perquè el nou Clínic és un dels projectes que Barcelona vol incloure entre els candidats a rebre fons europeus de recuperació i, per tant, caldrà tenir una proposta definida en els pròxims mesos. Previsiblement, al juny. La decisió implica, d’entrada, Govern i Ajuntament, però també la Diputació de Barcelona, com a titular d’alguns dels espais que podrien acollir les noves instal·lacions sanitàries, com l’Escola Industrial, que és la ubicació predilecta de l’hospital però on tant consistori com Diputació descarten aixecar un gran edifici que desvirtuï el recinte industrial i afegeixi densitat a l’Eixample. La idea que defensa l’Ajuntament és una solució trossejada, que potser pot tenir una part a l’Escola Industrial.

Sobre la taula hi ha, també, opcions com el recinte de la Fira a Montjuïc o el solar del carrer Provença on s’havia projectat inicialment el nou edifici del Clínic. Ara el cap de files d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, afegeix un element nou al debat: portar la branca no assistencial de l’hospital a la Sagrera.

Besòs

Un gran edifici sanitari a l’entorn de la nova estació de la Sagrera

La proposta, en aquest cas, no neix del govern municipal, que és el responsable de plantejar els emplaçaments per als nous equipaments sanitaris, sinó del líder de l’oposició, el republicà Ernest Maragall, que l’ha posat en coneixement de les diferents parts. Entén que tot el que és l’atenció mèdica ha de continuar, com fins ara, al carrer Villarroel, però que el que és la branca de recerca i investigació podria situar-se en un nou pol al Besòs, aprofitant l’oportunitat que brinda la reurbanització dels entorns de la nova estació de la Sagrera. “Necessitem una gran instal·lació sanitària al Besòs, amb un espai capaç de generar activitat industrial, activitat científica, de recerca”, defensa Maragall, que demana obrir el focus i decidir amb visió de ciutat.

La proposta xoca amb una de les prioritats del Clínic, que és tenir totes les instal·lacions com més centralitzades millor i pròximes a l’actual seu per no separar-les de la Facultat de Medicina. La Sagrera ja queda en l’àmbit de l’Hospital de la Vall d’Hebron i el Clínic vol mantenir-se com a referència de la part esquerra de la ciutat.

El solar pendent

Les vies de l’AVE no feien inviable el nou edifici a Provença

Si es descarta el gran edifici a l’Escola Industrial, tornen a cobrar protagonisme opcions com la necessària reforma integral de l’actual seu del Clínic i el nou edifici que no es va arribar a construir mai al solar on hi havia la caserna de bombers, al carrer Provença. La idea inicial era fer-hi un edifici de set plantes i quatre més de subterrànies: una transformació global de tot l’àmbit pressupostada en 138 milions d’euros.

Les obres havien de començar el 2011, ja en plena crisi i època de retallades. Però no ho van fer i els arquitectes responsables de la direcció d’obres, l’estudi PSP, defensen que la decisió d’aturar-ho no va tenir a veure, com s’ha dit, amb el pas de les línies de l’AVE per Provença. Asseguren que disposaven de la validació d’Adif per connectar el nou edifici i l’antic per tres plantes subterrànies per sota del carrer Provença -també es preveia un enllaç en forma de pont per dalt-. El dibuix que van fer incloïa la caserna de bombers que ara és de manera provisional al Parc de Joan Miró, d’on ha de marxar per una sentència judicial que castiga que es construís sobre zona verda.

En els plans inicials del Clínic tampoc no hi havia la caserna, com recorda Joan Grau, que va ser gerent director de l’hospital entre el 1983 i el 2003, i que apunta que, quan el Clínic va pactar amb l’Ajuntament permutar els terrenys que havia adquirit el 2001 a les Germanetes dels Pobres per aquest espai del carrer Provença, la caserna no formava part del pla i que hi va entrar a posteriori. Veu en la reforma del Clínic una oportunitat per avançar cap a un model on hi hagi més integració de l’activitat hospitalària i l’atenció primària, en un mateix edifici. Ara el solar pendent torna a estar sobre la taula, tot i que el consistori també hi planteja la caserna i equipaments com una escola.

A l’Eixample

L’Escola Industrial es manté com la millor opció per part del Clínic

Tot i que no es faci el gran edifici que el Clínic projectava a l’Escola Industrial, aquesta ubicació es manté com la millor opció per als interessos de l’hospital i el compromís de l’Ajuntament també és estudiar que aquesta sigui una peça del trencaclosques. Al recinte ara hi ha buida la part que acollia els estudiants de l’Escola d’Enginyeria, que es van traslladar al Campus Diagonal Besòs. Entre les propostes d’emplaçament dins dels límits de l’esquerra de l’Eixample hi ha, també, l’Hospital Universitari Sagrat Cor, que podria ser adquirit pel Clínic.

Fora de l’Eixample

Portar activitat sanitària a la Fira o créixer a la Maternitat

Fora dels límits de l’Eixample -i Sagrera a part- també es plantegen dues ubicacions més: ocupar part del recinte de la Fira de Montjuïc, un pla que hauria d’encaixar amb el projecte del govern municipal de fer-hi un minibarri un cop venci la concessió de la Fira, el 2025, i passi a ocupar menys espai que l’actual; i el recinte de la Maternitat, on, de fet, ja hi ha una part destinada al Clínic, que podria créixer. Aquest espai també és de la Diputació.