Societat 15/06/2020

El Govern planteja assumir amb fons propis els fons Feder per a la recerca

Economia descarta revertir la proposta adreçada a Hisenda per guanyar liquiditat immediata

Xavier Pujol Gebellí
3 min
Una investigadora amb una pipeta en un centre de recerca.

BarcelonaFinalment el departament d'Economia descarta fer-se enrere de la proposta adreçada al ministeri d'Hisenda per reprogramar els fons Feder destinats a la recerca i a projectes que afecten ajuntaments i altres institucions. La idea en què està treballant és recórrer a "fons propis" per compensar la pèrdua que representarà destinar els fons de recerca a despesa sanitària. Aquesta reprogramació prevista per Economia significa, de manera immediata, la caiguda de la inversió en recerca que, segons el departament, es compensarà amb recursos propis. El departament argumenta que d'aquesta manera es guanya "liquiditat immediata" per fer front als efectes de la pandèmia. La comunicació d'aquesta instrucció, que Economia va qualificar "d'obligat compliment" quan en realitat és voluntària, va arribar el divendres 5 de juny a diverses conselleries, sense donar opció a cap mena de replantejament, quan ja feia un mes que s'havia comunicat des del ministeri d'Hisenda. Empresa i Innovació, Territori i Sostenibilitat, Agricultura i Polítiques Digitals estan entre les conselleries afectades.

El canvi adoptat pel departament d'Economia obeeix, segons Lluís Juncà, director de Promoció Econòmica, a la necessitat de disposar de liquiditat econòmica en un moment en què la Comissió Europea ha obert la porta a flexibilitzar els seus pressupostos i generar un fons covid. La reprogramació, pactada el 4 de maig entre les conselleries d'Economia autonòmiques i el ministeri d'Hisenda com una possibilitat més per assegurar recursos europeus, és vista pel govern català com "una oportunitat" que "no afecta" ni els pressupostos de la Generalitat ni els de cap departament. "És un simple apunt comptable", explica Juncà. Els diners que havien de procurar els Feder “ara els aportarà la Generalitat de fons propis”.

La comunicació d'Economia afecta un total de 180 milions d'euros, dels quals 114 corresponen a l'àrea de ciència i innovació. D'aquests, 67 milions van destinats a programes i projectes específics de recerca. La resta correspon a propostes i projectes del món local.

El departament d'Economia va consultar les possibilitats de reprogramació amb el ministeri d'Hisenda. Juncà assegura en aquest sentit que el motiu de la trucada –divendres passat– va ser fer notar al ministeri "el fet diferencial" dels Feder catalans, que "no són considerats per la Generalitat com un ingrés" perquè hi intervenen "tercers actors" en forma d'altres administracions i capital privat. El ministeri no hauria posat cap problema.

Albert Castellanos, secretari general d'Economia, assegurava en una piulada a les xarxes socials el dissabte 13 la intenció de fer "compatible" la reprogramació "amb la garantia absoluta de finançament" de tots els projectes cofinançats pels Feder. En el seu fil reconeix la necessitat de "liquiditat immediata" per fer front a la pandèmia i el "compromís" de mantenir el finançament previst. No concreta, però, ni la fórmula ni els terminis.

A hores d'ara no es pot precisar quins projectes concrets es veuen afectats per la decisió presa des d'Economia. La raó principal, argumenten fonts de la direcció general de Recerca, és que encara no ha culminat el procés de selecció iniciat fa uns sis mesos per determinar quines propostes tenien un valor estratègic més determinant. Se sap, però, que hi ha vint programes i projectes que es veuran afectats en més o menys mesura vinculats a recerca, innovació, transferència de coneixement, medi ambient, polítiques sanitàries, ambientals i digitals, entre d'altres, amb un valor global de 114 milions d'euros.

La partida més gran fa referència a recerca, amb un total de 67 milions d'euros. D'aquesta quantitat, entre 53 i 57 milions s'havien de destinar a "projectes singulars". A l'inici del procés de selecció, fa ja un any i mig, s'havien presentat prop de 40 candidatures que s'havien d'avaluar tècnicament i científicament. A la fi del procés, que ja és a tocar –es diu que es farà públic aquesta mateixa setmana– en quedaran una vintena, la meitat de les candidatures.

Entre aquestes han transcendit per la seva envergadura la finalització del nou edifici de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Castelldefels, que inclou un laboratori de nanofotònica. D'aquest projecte se sap que compta amb 10,5 milions d'euros de capital privat. En una situació similar es trobarien propostes presentades per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), nous laboratoris a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB), l'Idibell, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la nova àrea de psiquiatria de l'Hospital Sant Joan de Déu, el centre de diagnòstic per la imatge de l'Hospital Trias i Pujol o una part important de la construcció de la Ciutadella del Coneixement (Mercat del Peix). Totes compten amb capital privat.

Ciutadans ha registrat aquest dilluns la sol·licitud de compareixença del vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, i de la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, perquè expliquin la reassignació dels fons Feder. Altres grups, com el PSC-Units, també ha denunciat que la Generalitat ha "reprogramat" aquests recursos, els ha destinat a despesa sanitària i ha posat "en risc programes de recerca i projectes del món local". Els socialistes van registrar diverses preguntes al Parlament sobre aquesta qüestió i han reclamat la compareixença del secretari general de Vicepresidència per explicar-la.

Compareixença al Parlament

stats