Societat 10/04/2019

Una plataforma ciutadana demana una llei d'incineració i abocament zero

Els residus creixen cada any des del 2013 i un 70% van a parar a abocadors o incineradores

Sílvia Camacho
3 min
La xemeneia de la planta incineradora de Tersa a Sant Adrià de Besòs

BarcelonaEntitats socials que lluiten pel medi ambient han creat una plataforma ciutadana per demanar una llei catalana d'incineració i abocament zero. Les quasi 40 entitats que en formen part s'han proposat iniciar una campanya europea en què la prioritat sigui la prevenció –generar menys residus– i la recuperació de matèria de residus i no utilitzar-los per a recuperació energètica –a través de la incineració– com es fa ara.

La nova Plataforma Catalana Residu Zero posa el focus en la incineració i l'abocament zero perquè el seu propòsit, remarca, va més enllà del reciclatge. De fet, insisteixen a les administracions que "no tinguin en compte només les 3 erres –reduir, reciclar i reutilitzar– sinó que també incorporin la 'p' per prohibir tot el que no sigui reutilitzable.

"Hi ha una bretxa profunda entre els discursos de les administracions", ha criticat Mercè Girona, fundadora del CEPA-EdC (Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius - Ecologistes de Catalunya). "Les administracions fan recaure la culpa en els ciutadans, els costos els hem de cobrir nosaltres, però no en donen la responsabilitat als productors d'aquests residus", ha opinat. Per aquest motiu, un dels objectius de la plataforma és arribar a un model en què la responsabilitat recaigui sobre els productors i aquells que posen els productes als mercats o els comercialitzen.

Presentació de la Plataforma Ciutadana Residu Zero Incineració i Abocament Zero aquest dimecres a Barcelona

Entre les principals demandes de la campanya hi ha mesures com la prohibició de la crema de residus a les fàbriques de ciment que avui serveix com a combustible en alguns forns. A més, tot i que a l'horitzó hi ha la proposta d'una llei catalana pel residu zero, el primer que han anunciat les entitats és que presentaran al·legacions al programa de gestió de residus de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Millorar les xifres

Els residus augmenten a un ritme del 2% anual des del 2013, segons dades de l'Agència de Residus de Catalunya. "La causa és l'obsolescència programada i la promoció dels productes d'un sol ús i de curta durada", defensa Ecologistes de Catalunya. El consum de les càpsules de cafè del 2009 al 2017 ha augmentat un 1.000%, les llaunes de beguda un 30% i les ampolles de plàstic un 60%.

Segons ha presentat avui la Plataforma Ciutadana Residu Zero, els ecoparcs només fan un 33% de recollida selectiva, quan la llei els obligarà a arribar al 50%. De fet, el 70% dels residus van a parar a abocadors o incineradores i, d'aquests, només se n'aprofita entre el 8% i el 9%. El portaveu de l'Associació dels Verds de Badalona, Francesc Alfambra, ha criticat que l'estratègia de l'AMB defensi la instal·lació de més ecoparcs, que considera que són "un engany perquè ocasionen que els residus que entren no s'aprofitin i es necessitin els abocadors; són uns 'transferoparcs'".

Afectacions en la salut

Les entitats mediambientals han assegurat que entre un 6% i un 7% dels gasos d'efecte hivernacle són atribuïts al tractament dels residus, i han alertat també dels riscos que comporten per a la salut. Segons han defensat, entre les cinc instal·lacions on es cremen residus a Catalunya –Cementos Molins Industrial, Cementos Portland Valderrivas, Cemex, Lafarge Cementos i la Planta de Valorització Energètica de Sant Adrià de Besòs– van emetre el 2016 3.556 milions de quilos de CO2, una xifra no gaire superior a la que sumen les emissions de tots els vehicles a Catalunya en un any (3.368 milions de quilos).

Alfambra ha insisitit que els plans que s'elaborin a Catalunya han de tenir en compte la directiva europea, que insisteix en la priorització de la recuperació de la matèria de residus abans de la recuperació energètica per la via la incineració.

"Ens treuen la vida i després ho paguem tots amb la nostra salut i els nostres diners" ha denunciat José Luis Conejero, membre de la Plataforma Antiincineració de Montcada i Reixac. La Xarxa per la Sobirania Energètica ha qüestionat la incineració com a energia verda: "Com poden considerar la incineració una energia verda, quan afecta la salut de tercers?"

Per la seva part, Santi Cutura, membre de l'Associació de Persones Afectades per Productes Químics i Radiacions Ambientals (APQUIRA), ha reclamat que "s'estan vulnerant els drets humans i no hi fan res" i que "seguim trobant residus il·legals als abocadors que afecten la salut i ningú ho controla. La Generalitat diu que ho controla, però no és així".

stats