La New Horizons, a punt d'arribar a Plutó

Després de nou anys i mig de viatge, la sonda New Horizons se situarà avui (13:49, hora a Catalunya) en el punt de distància més curt amb Plutó

Ni tan sols té categoria de planeta, només de nan, però per a moltes generacions Plutó va ser sempre l'últim dels mons coneguts però no explorats. La porta de sortida del Sistema Solar i l'accés a un territori misteriós. El novè planeta del nostre sistema, petit però mític per la seva distància, viurà aquest dimarts un esdeveniment històric: l'arribada, per primera vegada, d'una sonda enviada des de la Terra. No hi aterrarà, però s'hi acostarà prou per enviar imatges inèdites del planeta rebel, girant en una òrbita excèntrica que l'allunya i el distancia de nosaltres.

Nou anys i mig ha necessitat la  New Horizons per cobrir els 5.913.520.000 quilòmetres que separen la Terra de Plutó, l'últim planeta del Sistema Solar a ser descobert, l'any 1930. La seva existència com a planeta va ser limitada: 76 anys més tard era degradat a la categoria de 'planeta nan'. Però, sigui quina sigui la seva categoria des d'un punt de vista astronòmic, Plutó i els seus cinc satèl·lits – Caront, Nix, Hidra, Cèrber i Estix– continuen exercint una gran fascinació, originada pel fet que són els cossos més allunyats del Sol. Durant anys es va creure que el planeta havia estat un satèl·lit de Neptú, el seu veí més proper, i que havia estat expulsat de la seva òrbita durant el turbulent naixement del Sistema Solar. Avui, però, els astrònoms consideren que Plutó i els seus satèl·lits es van formar de manera independent.

16 quilòmetres per segon

El planeta, llunyà i misteriós, ho serà menys a partir d'aquest dimarts, el dia en què la New Horizons assolirà el punt de màxima proximitat a Plutó (només 12.450 quilòmetres). La sonda, la més veloç creada mai (viatja a més de 58.000 quilòmetres per hora), ha necessitat 3.455 dies d'un llarguíssim i fascinant viatge per arribar a la destinació. Pel camí, ha sobrevolat Júpiter, ara fa vuit anys. Només les sondes Voyager han aconseguit creuar tot el Sistema Solar, però cap de les dues es va poder acostar a Plutó: la 1 va sobrevolar Júpiter i Saturn i la 2 Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, abans d'abandonar el nostre sistema. Plutó, en la perifèria, en l'última frontera, era inaccessible. Fins ara.

En directe

L'històric moment en què la New Horizons sobrevolarà Plutó es podrà seguir en directe al canal de televisió de la Nasa per internet. El moment de més proximitat serà a les 13.49.57, hora a Catalunya. Dimecres passat ja va enviar a la Terra una primera imatge de Plutó, quan la sonda era a 8 milions de quilòmetres del planeta. Dissabte en va enviar una altra, aquest cop a 1,6 milions de quilòmetres. Com seran les imatges, en alta definició, que enviarà aquest dimarts quan estigui només a 12.450 quilòmetres? Els científics afirmen que seran espectaculars.

I ara, què?

Tot i que no tocarà terra, la New Horizons porta diferents instruments que haurien de permetre conèixer prou bé el planeta: elaborar un mapa detallat de la superfície, conèixer la temperatura, l' atmosfera, la pressió atmosfèrica i la geologia. Seran, totes, dades molt valuoses per als astrònoms, que fins ara només es guien a partir de suposicions: es creu que l'atmosfera està formada bàsicament per nitrogen, que té gel a l'interior i que podria amagar un oceà interior. A partir d'ara, les teories es podrien demostrar correctes. O potser no. Un temps fascinant per als científics, també interessats a explorar les llunes de Plutó.

Perduda en l'espai

Després d'estudiar Plutó des del cel la sonda sobrevolarà Caront, el més gran dels satèl·lits del planeta. La missió, però, no conclourà, ja que New Horizons continuarà el seu viatge pel cinturó de Kuiper, un conjunt de centenars de cometes, alguns de grans dimensions, com Quaoar. I després, ningú no ho sap. Si no perd acceleració es perdrà en l'espai exterior al Sistema Solar, tal com ja han fet les Voyager. Pel que pugui passar, a l'interior la sonda no només porta equipament científic, sinó també un CD amb dades de la Terra, una bandera dels Estats Units… i 30 grams de les cendres de Clyde Tombaugh, l'home que, el 1930, va descobrir el planeta que dimarts estarà més a prop que mai de nosaltres.

Més continguts de