El poble que perd la por als menors nouvinguts

Santa Coloma de QueraltQue en un poble que no té ni 2.800 habitants hi arribin de cop 25 veïns nous fa parlar, i molt. I més si tots són nois magribins que parlen l’idioma del país com poden i viuen plegats en un antic edifici, propietat d’una orde religiosa, que s’ha reobert i en què encara es fan obres. El poble és Santa Coloma de Queralt -on neix el riu Gaià, a cavall de Tarragona i Lleida- i els nous veïns són menors no acompanyats que han arribat a Catalunya, que estan tutelats per la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i que viuen al centre Sirius, gestionat per Intress.

Han fet cap aquí després de molts riscos, impropis per a la seva edat. Dormir al carrer i buscar-se la vida, pagar 1.200 euros per creuar l’Estret en barques precàries, anar d’aquí cap allà i perseguir ser mecànic, barber, pescador o anhelar poder estudiar: aquesta podria ser, més o menys, la història de tots ells.

Quan van arribar, al poble els miraven estranyats, amb certa por fins i tot. “Tot nois i sempre sols, què vol que li digui? I tots tenen mòbil, tan malament no deuen estar”. Qui parla és una de les dones de l’Associació de Jubilades, que s’ajunta amb les amigues al casal per fer mitja. Una altra li replica que hi viu just al davant i que sempre saluden. Que són nois educats. “No m’ho pensava”, afegeix.

Xerra que xerraràs, les agulles no s’aturen i el punt creix. Teixeixen gorros de llana. Són un regal per als nois, una sorpresa que no s’esperen. Algunes dones ni els coneixen. D’altres, només de vista. “Ens ho van demanar i vam dir que sí; al capdavall és Nadal”, explica la presidenta, Josefina Mas. No estan convençudes de si aquest regal els agradarà perquè “són nois moderns”, però al final conclouen que “calentonets segur que hi aniran”.

Va ser la directora de Sirius, Glòria Feliu, qui els va fer l’encàrrec. Un dels seus objectius és que les associacions els coneguin i comptin amb ells per integrar-los al poble. Els voluntaris van responent i s’arriben al centre amb propostes de tallar-los els cabells, jugar-hi a jocs de taula, practicar esport amb ells o ensenyar-los a cuinar.

Els veïns fan de professors

Rafel Gual ve algunes tardes perquè practiquin la llengua: “Aporten molta vida, també m’ensenyen molt a mi”, afirma. La conversa flueix cap a qualsevol tema i, segons com estan els ànims, és una manera d’apujar-los, de riure plegats o de reflexionar. Com si fos gairebé una teràpia.

Anna Tarragó els ensenya matemàtiques seguint el temari oficial, per ajudar-los que obtinguin “algun certificat”. Tot i que és la matèria històricament més odiada pels adolescents, els nois s’hi apliquen. Ells saben que és important, i Tarragó sap com engrescar-los. Ara, intenta que el youtuber Pau Llonch vingui a impartir un taller de rap i enregistrar un vídeo amb ells: “Això els motivarà molt; sé que aquests tallers funcionen. Però hem de trobar la manera de pagar-li”.

Forçats a fer-se adults abans d’hora i acostumats a prendre les seves pròpies decisions, al centre també han d’aprendre a ser disciplinats, a fer cas de l’autoritat, a complir els deures tal com gaudeixen dels drets. Un bon senyal és que les habitacions -responsabilitat seva- les tenen netes i endreçades.

L’horari, des que s’aixequen a les vuit del matí, està força atapeït, entre formació i activitats. Uns quants, de tant en tant, van a la residència d’avis a donar un cop de mà. Fa goig com està guarnida ara per Nadal, però l’avet, els Pares Nöel i les pampallugues de colors no els fan ni fred ni calor. Són musulmans i no celebren aquestes festes, però la de Cap d’Any sí. Amb tot, res d’això els ve de nou.

En un racó sí que baden els ulls com criatures: un pessebre molt vistós ocupa tot un pany de paret. És el primer cop que en veuen un i, encuriosits, assenyalen les figuretes. Pregunten alguna cosa, algú els aclareix què és i l’atenció creix encara més quan troben el caganer i es pixen de riure. Diuen que els recorda un amic seu. Per a ells, aquest pessebre és més una història de l’antiguitat que una narració religiosa.

Religiosos sí que ho són, tots, i de vegades, si un resa, encomana els altres. Hi ha moments de molt d’enyor, també d’angoixa al pit, de ganes de plorar, de vertigen. Però tornen a riure quan una àvia els treu a ballar.

La dona canta feliç per marcar el compàs i exclama: “M’encanta el jovent! Busqueu-vos nòvia i quedeu-vos a viure al poble!” A Maria Fernández, la directora de la residència, també li agrada que vinguin. “Estem molt contents amb ells; fan molt de cas, ajuden força i són atents”. Ja fa temps que té experiència en programes amb joves, dels quals està convençuda que són “molt bons per a les dues parts”.

El poble, poc a poc, s’obre als nous veïns. L’alcalde, Magí Turull, resumeix que no tenen cap queixa. “Són nois que ho han passat molt malament i estem contents d’ajudar-los, però també que ens ajudin”. Tothom hi guanya.

El Síndic actua d’ofici

en el cas de Montjuïc

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va anunciar ahir que ha obert una actuació d’ofici per analitzar pel cas d’un grup de joves migrants, alguns dels quals són menors estrangers no acompanyats, que viuen a la muntanya de Montjuïc en barraques de fusta i cartró.

Segons un comunicat, l’oficina del Síndic ha demanat informació sobre les actuacions realitzades o previstes a la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i també a l’Ajuntament de Barcelona. A més, Ribó considera que és “imprescindible que es dediquin els màxims esforços a activar mecanismes de coordinació i comunicació efectiva” entre la Generalitat i el consistori. El síndic recorda que el Govern va crear una taula específica per a aquesta qüestió i remarca que és necessari “desenvolupar accions estructurals que facin possible l’atenció a aquest fenomen amb actuacions específiques”, perquè els nens migrants que són a Catalunya “tenen els mateixos drets que la resta de nens”.