"Mentre calguin dos sous per viure dignament no s'eradicarà la pobresa femenina"

Un nou estudi de la Taula del Tercer Sector posa de manifest la feminització creixent de la pobresa

"Mentre calguin dos sous per viure dignament o els lloguers segueixen sent tan elevats no s'eradicarà la pobresa femenina". Ho diu la cap de programes i serveis de Càritas de Barcelona, Mercè Darnell, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones i la presentació d'un nou informe de la Taula del Tercer Sector Social sobre la feminització de la pobresa. El treball, que reivindica una mirada de gènere per abordar el fenomen de la pobresa creixent i explica com aquests índexs segueixen creixent malgrat la lleu recuperació econòmica, ha servit per organitzar un nou debat aquest dimecres del cicle 'Catalunya Social', organitzat amb la col·laboració de l' Ateneu Barcelonès i el Diari Ara.

La vicepresidenta de la Taula i representant de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Sònia Fuertes, ha recordat que existeix una "relació directa" entre el fet de ser dona i la pobresa, malgrat que hi ha una gran dificultat per poder segregar dades per gènere, una situació que ha atribuït a l'existència d'una " societat patriarcal" i al fet que moltes vegades les xifres familiars amaguen una realitat molt femenina. "Gran part de la pobresa femenina queda oculta entre les dades de pobresa en general", ha puntualitzat. De fet, se sap que prop del 42% de les llars en què viu un adult amb fills té risc de caure en la pobresa – un risc igualment creixent–, però la realitat és que el 90% d'aquestes llars monoparentals l'encapçala una dona. L'autora del dossier, Elisenda Rovira, ho ha resumit gràficament com si les dones s'enfrontessin a una " cursa d'obstacles" constant en què, més enllà de les dificultats afegides per trobar feina, després s'han d'enfrontar a uns sous més baixos, una temporalitat més elevada, l'obligació de tenir cura de la família i, en última instància, a cobrar menys pensió que els homes.

És en aquest context que Darnell ha reivindicat la necessitat de canvis socials profunds per millorar la situació de les dones. "La societat no ha entès que per cobrar un sou digne no s'haurien de treballar 12 hores", ha expressat, una situació que impacta directament sobre les dones. Per aquesta raó ha reivindicat parlar més de pobresa familiar i no tant infantil, perquè això amaga que darrere d'un infant en risc de pobresa acostuma a haver-hi una mare que "mai menja abans que els seus fills".

"La pobresa té rostre femení", ha afegit la representant del col·lectiu Mujeres Pa'lante, Paola Contreras, i per això la supervivència també s'ha convertit en un tasca profundament femenina. Davant aquesta " relació paternalista" de les institucions, Contreras ha reivindicat la necessitat d'apoderar-se i estrènyer els vincles.

En la mateixa línia, la presidenta de la Fundació SURT i de DDIPAS, Fina Rubio, ha demanat un "canvi de model social", l'origen de les diferències. Posar la vida al centre, redistribuir les tasques i deixar de banda la visió androcèntrica són els elements que permetran caminar en la "utopia" actual de canviar la societat, ha expressat. De fet, totes tres han subratllat com, malgrat la millora dels grans índexs econòmics i el creixement de l'ocupació masculina, en el cas de les dones les dades continuen empitjorant.