El risc de pobresa plana sobre un 19% de la població a Catalunya i es duplica en els immigrants

El Govern encarrega a diversos experts una radiografia de la desigualtat que conclou, entre d'altres aspectes, que el marc autonòmic és insuficient per combatre-la

Malgrat la millora de certs indicadors econòmics, la pobresa i la desigualtat social imperant són un dels problemes socials de primer ordre a Catalunya. El risc de pobresa, tot i que és menor que fa un any, era del 19% en la població general el 2015 i es manté en taxes especialment greus en col·lectius com els immigrants (51%), els aturats (54%) i les persones amb formació baixa (34%). A més, segons l'índex Gini, Catalunya és l'11è país més desigual de la UE, 4 llocs per sota d'Espanya, que és el 7è.

Aquesta és una de les pinzellades que inclou la radiografia sobre pobresa, desigualtat i eines per abordar-la que ha presentat aquest dijous el departament d'Economia en coordinació amb el de Treball, Afers Socials i Família. La nota d'Economia recull fins a 19 articles signats per 30 acadèmics i experts de diversos àmbits (habitatge, educació i fiscalitat, entre d'altres) que repassen l'estat actual i les propostes de futur per pal·liar les situacions d'empobriment i riscos socials a Catalunya.

Entre les conclusions alguns experts detecten que la Generalitat "no té capacitat" dins de l'actual marc autonòmic per fer front a la pobresa i la desigualtat a causa de restriccions competencials i per disponibilitat de recursos. Un dels punts on es fa palès això és la fiscalitat. El treball recull la necessitat de dissenyar un sistema impositiu diferent, "que tingui un caràcter més redistributiu". El Govern, recorden els experts, no té capacitat per iniciar aquesta transformació perquè els grans tributs són gestionats per l'Estat.

El document també aposta per una millora del Salari Mínim Interprofessional que l'augmenti fins a situar-lo almenys en el que es considera el llindar de la pobresa (el 60% del salari mitjà català, és a dir, uns 1.000 euros). El treball i la retribució, sostenen els experts, és una de les principals fonts de desigualtat actualment. La precarització de la feina està fent que fins i tot entre les persones que tenen feina sobrevoli el risc de ser pobres.

El document incideix també en la pobresa femenina. Les dones reben prestacions un 15% més baixes de mitjana, les seves pensions són un 31% inferiors a les dels homes i els seus sous també són més baixos. En els últims anys, tot i que la pobresa disminueix, ho fa entre els homes i no entre les dones, on s'ha observat un repunt.

El repte dels pressupostos

El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha considerat les conclusions del treball i ha assegurat que això obliga a fer uns pressupostos com més socials millor. Ha reconegut, però, "que no són ni els que mereixen ni els que necessiten els catalans", perquè no es corresponen amb "l'esforç fiscal i econòmic" que fa la ciutadania i no poden recollir "tants recursos com es necessitarien".

El secretari d'Economia, Pere Aragonès, ha explicat que aquesta conclusió i altres de l'estudi presentat són un motiu més per a la independència. "Volem un estat per poder fer front a les desigualtats", ha sentenciat.

L'eix social dels pressupostos és primordial, segons ha defensat també el secretari del departament de Treball, Afers Socials i Família, Josep Ginesta. Ha subratllat que la seva conselleria comptarà l'any que ve amb un "sarró possibilista" per pal·liar les situacions de risc i que centrarà esforços en la reinserció a la feina dels aturats. "La millor política social és el treball, sí, però un treball digne", ha reivindicat.