"Em fa més por que la meva àvia mori de pena que de covid-19"

Salut encara no ha autoritzat les visites a les residències, algunes de les quals estan tancades des de fa quasi mig any

Uns familiars visiten una resident i es comuniquen amb ella a través de la finestra / MANOLO GARCIA

A la Josefa, de 88 anys, li costa situar-se i saber quin dia de la setmana és. Abans que esclatés la pandèmia s'orientava millor, gràcies sobretot a les visites de la seva filla, la Dolors. No fallava mai: l'anava a veure cada dimarts a la tarda i cada divendres al migdia a la residència de l'Hospitalet de Llobregat on viu des de fa dos anys. Són els dos dies que surt una mica abans de la feina, i s'hi solia estar, fent-li companyia, fins després de sopar. "Res m'agradaria més que haver-me pogut endur la meva mare a casa, però no tinc cap habitació on acomodar-la ni tinc força als braços per ajudar-la. La direcció del centre tampoc no m'autoritza a entrar perquè temen que ella es contagiï i ho encomani als companys. Em diuen que així és el protocol", explica la Dolors. 

El covid-19 també ha deixat la Basilisa Torres, que viu en una residència de Badalona, sense poder veure i abraçar la seva família. De fet, els seus tres fills, el seu marit i els seus nets només es poden comunicar amb ella a través de videotrucades. "És l'única manera que tenim de veure-la, i abans que passés tot això anàvem a veure-la cada dia", relata Pere Pintor, el seu fill. El canvi en aquesta dona de 90 anys a causa de l'epidèmia, diu, ha sigut molt gran. "Està molt enyorada, malgrat que va entenent de mica en mica el que passa i que hem pogut anar tirant amb les videotrucades", afegeix Pintor. La neta de la Basi, com li diuen al centre, Irene Pintor, ho resumeix molt durament: "Em fa més por que la meva àvia mori de pena que de covid-19".

Les històries de la Josefa i la Basi són només una mostra de totes les que es viuen als geriàtrics de Catalunya, especialment a Barcelona, l'àrea metropolitana i Lleida, els territoris on s'han desplegat restriccions per l'elevada transmissió comunitària del virus i on la treva epidemiològica del juny va permetre que alguns centres acceptessin l'entrada de familiars. Llevat d'aquestes dues setmanes, hi ha prop de 600 residències al país que, en total, han estat tancades a l'exterior gairebé mig any, el temps que fa que va començar la pandèmia. 

Des d'aleshores, són moltes les persones grans que viuen pràcticament tancades en habitacions per esquivar la infecció. El covid-19 és un virus altament mortal en gent d'edat avançada i patologies cròniques, i els geriàtrics són un escenari procliu per a aquesta transmissió. Però, tot i els esforços del personal sociosanitari, aquests ciutadans que sobreviuen als contagis s'enfronten a les greus conseqüències d'aquest aïllament preventiu: es van apagant a poc a poc i molts acaben sumits en la tristesa.

Greus conseqüències

El vicepresident de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, Jordi Amblàs, assegura que les famílies han de recuperar "el paper d'acompanyant" que han hagut de delegar en els professionals dels centres si es vol evitar la davallada funcional i cognitiva. "Vist en perspectiva, les decisions es van prendre a l'engròs perquè no hi havia prou coneixement –explica l'expert–. Ara, i el nou protocol de Salut així ho constata, se sap que cal fer conviure la prevenció i les mesures de Salut Pública per evitar la disseminació del virus amb l'atenció nuclear de la gent gran". 

Amblàs alerta del gran impacte que ha suposat l'aïllament durant tant de temps en persones grans, col·lectiu fràgil per se, i especialment entre els que tenen algun tipus de deteriorament cognitiu de base. L'expert destaca l'afectació de l'esfera psicològica, que, si bé és aplicable a tota persona gran, s'aguditza en el cas dels usuaris de geriàtrics i l'enorme falta de socialització. "A les residències s'hi viuen ara les repercussions psicològiques de la pandèmia. Per exemple, han augmentat els diagnòstics d'angoixa i depressió, entre altres causes, per la vivència de la soledat no volguda", explica Amblàs. 

De fet, l'aïllament pot suposar la pèrdua de lligams afectius o, fins i tot, de motivació. "Alguns també pateixen una pèrdua del sentit de la vida", apunta Amblàs. La portaveu de la plataforma en defensa dels usuaris i familiars dels geriàtrics residències 5+1, Maria José Carcelén, assegura que ja hi ha avis i àvies que han deixat de menjar i es pregunten "què han fet malament" perquè els seus familiars no els vagin a veure. "Per a molts residents, veure la seva família és l'única raó de viure. I això és un mal irreparable –afirma l'activista–. A més, ho decideixen els mateixos que diuen que tots hem d'aprendre a conviure amb el virus. Què faran amb els avis? Tancar-los per sempre? Tancar les residències és cruel, els nostres avis es moriran de tristor". 

Amblàs també destaca l'empitjorament de les condicions físiques per l'increment de la immobilitat en llits o cadires de rodes durant molt de temps. Els residents han passat mesos sense poder sortir del seu sector per evitar la circulació del virus i, per tant, han perdut en relativament poc temps aquelles millores que els havia costat molts mesos aconseguir. Per exemple, perden massa muscular i, per tant, són més fràgils. "També viuen més confusos. No és només l'aïllament en una habitació, també és l'empitjorament cognitiu. Detalls com ara que els cuidadors hagin d'anar vestits amb equips d'astronautes els desorienten", reflexiona Amblàs.

Salut encara no autoritza les visites

Dijous el departament de Salut va anunciar que flexibilitzaria les restriccions per permetre que els residents dels municipis amb una alta incidència del coronavirus puguin rebre visites familiars. "Els nostres avis necessiten el caliu familiar d'una manera presencial", va afirmar el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Si bé va apuntar que aquesta setmana els centres tindrien preparats espais  ben ventilats per poder-les fer, els geriàtrics encara no han rebut l'autorització de la conselleria per habilitar les trobades familiars.

"Confiem molt poc en aquest protocol fins que no veiem les mesures publicades", diu Carcelén, que afegeix que donaran de marge al Govern fins dijous. "Si no s'obren les residències aquesta setmana, com han fet altres comunitats autònomes, denunciarem davant dels jutjats una vulneració de drets fonamentals", explica. 

A més, Carcelén assegura que el nou protocol és incongruent. El document que va presentar Salut estableix que només un familiar podrà entrar al centre al dia, sempre que no tingui cap símptoma compatible amb el covid-19, i el seu nom haurà de figurar als registres del centre, que controlarà qui entra i surt de les instal·lacions. "No té sentit limitar l'entrada a una sola persona, ni tan sols epidemiològicament, perquè avui puc ser negativa i demà no. El resident, sobretot el que té demència, pot rebre aquesta limitació com que els seus altres familiars no l'estimen i això pot ser devastador per a ells", critica.