Una porta oberta quan la quimioteràpia no funciona

BarcelonaFa un any i tres mesos, a la Mireia Agudo, de 28 anys, li van trobar un tumor al mediastí, al centre del tòrax. Aquell diagnòstic va fer sonar la campana del primer round del combat contra el seu limfoma, un tipus de càncer que ha capgirat la seva vida i ha fet de l’Hospital de Sant Pau la seva “segona casa”. Allà s’ha sotmès a incomptables hores de quimioteràpia que han resultat infructuoses. “Després d’un any d’alts i baixos molt bèsties, em van dir que estava igual o pitjor que al principi”, diu la Mireia, que avui explicarà el seu testimoni a la Marató de TV3.

Però, tot i els revessos, la Mireia no tira la tovallola: “No he pensat mai que no em curaré”. Després de comprovar que el tumor està sota control, la setmana que ve començarà una sèrie de radioteràpia que ha de desembocar en l’esperat trasplantament de medul·la òssia.

Aquest pas pot marcar un punt d’inflexió en una lluita que va començar el setembre del 2017. “Feia tres mesos que perdia pes, em desmaiava i tenia moltes picors a la pell”, recorda. Les analítiques van concloure que eren efectes de l’estrès, però ella es temia alguna cosa pitjor.

Pocs dies abans del casament del seu germà, la van haver d’ingressar per una trombosi que li havia provocat una fallada pulmonar i va passar nou dies en coma induït. Quan es va despertar, va saber que el casament s’havia suspès i els doctors li van dir que tenia un limfoma mediastinal, “és a dir, que tenia càncer”, sentencia.

Un calvari en va

La primera tanda de quimioteràpia va aconseguir reduir-li el tumor un 98%. Però, quan més a prop pensava que estava de la remissió completa, un nou PET/TAC va mostrar que havia tornat a créixer. “Se’m van començar a tancar portes”, relata la Mireia. L’evolució del càncer, que va fer metàstasi al pulmó esquerre, va impedir que es pogués fer un autotrasplantament i, temps després, els metges van concloure que era refractària a la quimioteràpia.

“M’he acostumat que, cada cop que penso que la cosa va bé, no me n’acabi de sortir”, assegura. Però tot i els múltiples tractaments fallits, un fàrmac ha aconseguit fa poc contenir el seu tumor i li ha obert el camí del trasplantament.

Trasbals vital

La lluita contra el càncer “monopolitza” els esforços de la Mireia, que abans treballava d’esteticista. “La meva feina ara és venir a l’hospital”, lamenta. A més a més, la malaltia l’ha fet tornar a casa dels pares, que s’han prejubilat per poder fer-li d’escuders. El cop més gran per a la Mireia, però, ha sigut “renunciar” al seu somni: “tenir fills”, confessa. “Encara que s’hi empatitzi, qui no ha passat un càncer no entén el que és”, diu la Mireia, que avui, 16 de desembre, posarà cara al patiment del càncer a La Marató de TV3. Gemma Nierga i Ramon Gené conduiran quinze hores de programació ininterrompuda per tal de recaptar fons per a la recerca biomèdica contra aquesta malaltia que mata 28 persones cada dia a Catalunya. L’objectiu de la Mireia és trencar “els tabús” que assegura que hi ha entorn del càncer i que contrasten amb la franquesa amb què ella relata les seves vivències a l’hospital.