URBANISME

La portera de Núñez i les Tres Xemeneies

CCOO recorda en un debat la mort d’un obrer per un tret de la policia fa 43 anys

Què opinaria Manuel Fernández Márquez de l’actual debat sobre què se n’ha de fer de les Tres Xemeneies de Sant Adrià? ¿Les tiraria a terra com volia Endesa? ¿En faria un museu de l’electricitat? ¿O bé apostaria per tornar-les a omplir d’alguna activitat productiva? Ell va morir quan encara s’estava construint la tercera xemeneia, un 3 d’abril del 1973, i només feia tres mesos que hi treballava. Un tret d’un policia que volia dissoldre una protesta sindical a les portes de la fàbrica aquell dia va deixar una dona viuda i una nena de dos anys òrfena. El Manuel es va convertir en un símbol de la lluita obrera quan el franquisme agonitzava i pensava que evitaria la democràcia amb bales perdudes, i ara té una avinguda a Sant Adrià, un carrer a Badalona i una escola d’adults a la Mina amb el seu nom.

No sabrem mai què li agradaria a ell que es fes dins l’immens espai buit de les Tres Xemeneies, però segur que no voldria ni que les enderroquessin, ni que es construïssin pisos al voltant, com van rebutjar una cinquantena de companys sindicalistes del Manuel -alguns eren amb ell aquell 3 d’abril de fa 43 anys- ahir en un debat organitzat per Comissions Obreres del Barcelonès Nord. A la xerrada hi va participar José Luis Muñoz, portaveu de la Platafoma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, que va assegurar que l’Ajuntament de Sant Adrià vol requalificar el sòl i fer-hi pisos: “Aquesta és la solució fàcil, el que faria la portera de Núñez, però el que cal és fer el més adequat”. I què és el més adequat? D’idees n’hi ha moltíssimes, i CCOO va aprofitar el debat per llançar la seva: aprofitar la proximitat del futur campus Diagonal-Besòs de la UPC -s’inaugurarà al setembre- per instal·lar-hi un centre d’investigació per al foment de les energies netes i per lluitar contra el canvi climàtic. Des de la plataforma ho veuen amb bons ulls, però estan oberts a altres possibilitats. “Aprofitem que l’espai és sòl industrial i posem-hi alguna activitat que sigui productiva per crear llocs de treball”, afirma José Luis Muñoz.

Sindicalistes melancòlics

El que tothom tenia clar ahir a la seu de CCOO de Sant Adrià és que la memòria de Manuel Fernández Márquez, i la de tants altres, mereix que les Tres Xemeneies es mantinguin i amb alguna activitat “que honori el moviment obrer i les lluites pels drets dels treballadors”, recordava Vicenç Tarrats, secretari de política territorial i del Barcelonès de CCOO. La sala estava plena de gent com el Manuel, el Miguel o el Tomàs, sindicalistes jubilats que repeteixen el “ compañeros ” cada quatre paraules, enyorats de les vagues de debò i amb els ulls melancòlics recordant quan els treballadors sí que tenien consciència de classe, no com ara. Els anys, però, han convertit el Manuel en un escèptic. “Serà molt difícil que hi facin tot això que dieu, aquest espai és un caramel massa gran i la pressió per construir-hi pisos és molt forta”, va lamentar. “Aquí pisos no! Seria una atrocitat”, li replicaven al seu costat.

Manuel Fernández Márquez “ murió por gritar ”, com deia el poema que li va dedicar un amic seu, i ahir molta gent va cridar perquè la memòria obrera de les Tres Xemeneies no s’esvaeixi.