Per què s'ha donat un auge tan gran de nous positius a Catalunya i Espanya?

Santa Coloma de GramenetNo hi ha prou informació per assegurar que a Catalunya i al conjunt de l'Estat s'hauria trencat la tendència dels últims dies. No ho demostra el fet que dilluns Catalunya notifiqués la detecció de 2.616 casos nous de covid-19, més del doble dels que es van incloure al recompte de diumenge (+1.131). Tampoc que Espanya hagi registrat aquest dilluns les xifres de contagis més elevades des que va començar l'epidèmia, amb 9.222 positius nous. Aquestes dades oficials per si mateixes no avalen una acceleració dels contagis. Però tampoc la desmenteixen. Els experts expliquen que les fluctuacions a les corbes de contagis són "normals", ja que les epidèmies no són lineals, sinó que són inestables per naturalesa. Ara per ara, aquests estudis es nodreixen de dades molt esbiaixades, perquè conèixer el comportament d'un virus és complex. De fet, es requereix una vigilància molt acurada i estable per recopilar informacions fiables i completes. I aquest no és l'escenari actual.

La recent irrupció del covid-19 i la falta de proves de diagnòstic universals –a tota la població– fan que les tendències que reflecteix la corba epidemiològica siguin únicament aproximacions, molt útils per prendre decisions, però incompletes. També són molt sensibles als canvis i als desajustaments en el recompte de les dades. I aquesta seria, precisament, la raó que explicaria un repunt tan fort de contagis en només 24 hores a Catalunya i Espanya.

Experts com l'epidemiòleg Antoni Trilla i la responsable del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, María José Sierra, consideren que aquest creixement sobtat de contagis es deu a una acumulació de proves positives als laboratoris que s'haurien acabat fent públiques alhora. En el recompte oficial de dilluns hi ha positius que havien arribat feia dies als centres i que, per la dinàmica interna dels laboratoris, així com per la càrrega ingent de proves que cal analitzar, no es van incloure en recomptes anteriors. "És un retard i una acumulació de dades del cap de setmana", diu Trilla, que defensa que l'actitud dels ciutadans està sent clau per afluixar la velocitat dels contagis. També Sierra ha explicat que el "lleuger augment" de casos s'ha produït, sobretot, a Catalunya i Madrid, i que aquest repunt de contagis i decessos s'ha d'interpretar amb "prudència": "Es deu a una acumulació de casos provinents del cap de setmana", els quals s'haurien notificat dilluns al vespre.

Les dades oficials de la Generalitat, que sempre es donen al vespre, fan referència a les últimes 24 hores, però no són ben bé diàries: s'actualitzen en funció de les validacions dels laboratoris. Dilluns, 30 de març, hi havia un total de 2.616 casos nous, però, segons dades del departament de Salut, des del diumenge 29 es van analitzar 1.341 proves, de les quals només 625 van donar positiu. ¿I on queden els gairebé 2.000 contagis restants que es van comunicar dilluns? Són anteriors. No tots els positius validats un dia s'inclouen en el balanç que es publica. Poden trigar dos, tres o fins a cinc dies. El dissabte 28 només es va informar de 763 casos nous, però des del divendres 27 s'havien obtingut els resultats de 1.971 proves, de les quals 983 van ser positives. El biaix, doncs, pot ser per excés però també per defecte.

Salut informa de 47.000 PCR

A falta de tests ràpids, les proves de diagnòstic del covid-19 són majoritàriament PCR (les anomenades reaccions en cadena de la polimerasa), que consisteixen en un frotis nasal o de la faringe. La seva disponibilitat és limitada, i des de fa setmanes les autoritats sanitàries –tant catalanes com espanyoles– van determinar que només es farien d'acord amb dos criteris. D'una banda, el criteri clínic, que inclou els pacients que arriben als hospitals amb un estat de salut complex, sovint derivats de centres d'atenció primària o pel sistema d'emergències mèdiques. De l'altra, el criteri laboral, que només es dirigeix al personal sanitari, si bé no tots poden fer-se el test.

Des de l'inici de la pandèmia s'han fet 47.000 proves de detecció, segons la consellera de Salut, Alba Vergés. Aquest matí, fins a les nou del matí, es coneixia el resultat de 37.785 proves, el 45% de les quals van ser positius. Vergés ha explicat que un 83% dels positius testats a Catalunya tenen més de 40 anys: el 33% tenen entre 40 i 60 anys, el 34% tenen entre 60 i 80 anys i el 16% tenen més de 80 anys. També el 16% tenen entre 20 i 40 anys, i resulta anecdòtica la xifra de malalts confirmats amb menys de 20 anys: un 1%.