BARCELONA

¿És possible recuperar la Rambla per als barcelonins?

L’Ajuntament promourà un concurs internacional per començar a reformar-la aquest mandat

És, potser, un dels objectius que qualsevol periodista que segueix l’actualitat municipal ha sentit i repicat més vegades. Però tot i així és un repte pendent i utòpic als ulls de molts barcelonins. L’Ajuntament insisteix que ara sí i es fixa, de nou, l’objectiu de recuperar la Rambla per als veïns de la ciutat a través d’una reforma que ha de començar a prendre forma aquest mateix mandat, per convertir aquesta artèria en un espai més agradable per passejar-hi.

Enquesta: quina d'aquestes tres propostes de reforma et sembla millor?

Una missió majúscula si es té en compte que es tracta d’una via per la qual passegen, cada dia, entre 240.000 i 311.000 persones -els barcelonins hi són l’anècdota- i que només té censats 1.033 veïns. A la seva llista de problemes ja habituals -com la venda de droga o la despersonalització del comerç-, la Rambla hi ha sumat aquests últims mesos, per a desesperació dels comerciants, una presència més gran de venedors del top manta i la celebració, alguns diumenges, del reivindicatiu mercat rebel dels manters.

De moment, els passos previstos per recuperar aquest espai perdut de la ciutat passen per intentar portar-hi espais d’ús ciutadà i també per aprovar de manera definitiva el pla especial d’ordenació que el govern de Xavier Trias va pactar amb el PSC a finals del 2014, i que amb el canvi de cares al consistori es va optar per aturar i redebatre. Ara aquest pla tirarà endavant amb “petites modificacions” i està previst tenir-lo aprovat abans de l’estiu i poder començar les obres aquest mandat. Quines obres? Això és el que s’ha de definir. El pla determina qüestions com on poden ubicar-se o no quioscos de premsa -el nombre queda fixat en 12-, les parades de flors o les terrasses, i especifica la voluntat d’avançar cap a un espai que guanyi metres quadrats per al vianant i resti protagonisme als cotxes. Proposa, de fet, fins a tres maneres diferents de pacificar la futura Rambla, que són de caràcter orientatiu per treballar en el dibuix definitiu. Així doncs, aquestes alternatives són només opcions a tenir en compte, i preveuen des de convertir el conjunt de la Rambla en una plataforma única on vehicles i vianants comparteixin espai fins a deixar la part central a un nivell superior als laterals -on compartirien espai, també, cotxes i vianants- o, senzillament, ampliar les estretes voreres actuals.

En matèria de mobilitat, es fixa com a criteri eliminar les reserves exclusives d’aparcament i habilitar, en canvi, franges d’ús mixt, que han de permetre encotxar i desencotxar tant per a la càrrega i descàrrega com per a taxis, vehicles oficials i accés a hotels. I, per a qualsevol d’aquestes opcions, caldria estudiar com es desvien les línies d’autobús que actualment baixen i pugen per la Rambla. El que no es preveu, tot i que en algun moment va estar sobre la taula, és una gran conversió en zona per a vianants com la del Portal de l’Àngel.

Sí que s’ha acordat que el que definirà quin haurà de ser l’aspecte final de la Rambla és un concurs internacional. La proposta neix del PSC, que la va plantejar, la setmana passada, a la comissió d’urbanisme en forma de prec al govern. L’equip d’Ada Colau va recollir, agraït, el guant. “Recuperar la Rambla per als barcelonins és un objectiu comú”, va defensar la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, quan el socialista Daniel Mòdol li insistia que es tracta d’un espai que necessita una intervenció “urgent” i que s’ha d’entrar ja en el terreny de les concrecions. Fonts municipals també remarquen que s’està elaborant el mapa de la propietat immobiliària de la Rambla, que és un dels àmbits que s’han considerat prioritaris a l’hora d’analitzar l’artèria. La reforma de la Rambla passa per davant d’altres també reivindicades com la de la Via Laietana.

Pin va decidir, tot just aterrar a la regidoria del districte, no tirar endavant de manera automàtica el pla de regulació que heretava del mandat anterior i sotmetre’l de nou a la lupa d’un procés participatiu. Aquesta decisió, que justifica pel fet de “no aprovar per inèrcia un pla per a una zona tan important”, va trepitjar l’ull de poll de l’associació d’empresaris Amics de la Rambla, que feia anys que reivindicava la necessitat de la reforma i se sentia, de nou, tornant al punt de sortida. Ara, però, la seva opinió ha fet un gir de 180 graus. “Les al·legacions han permès fins i tot millorar el pla i el que és més important és que ara tenim un calendari de concrecions”, celebrava en declaracions a aquest diari el president de l’entitat, Joan Oliveras. Amics de la Rambla remarca que el que cal, sobretot en matèria de mobilitat, és aixecar la mirada més enllà de la mateixa Rambla i veure per on es desvia el trànsit. Un punt clau, apunten, pot ser la Via Laietana, sense que això afecti la reivindicació dels comerciants i veïns d’aquest carrer de guanyar espai a les voreres.

Ocellaires a l’espera

Pel que fa a la Rambla, l’Ajuntament insisteix que serà bàsic sumar la voluntat de tots els actors implicats per tirar endavant aquest procés. Hi ha, però, uns grans oblidats: els antics ocellaires. Les parades, que ja fa anys que es van reconvertir en punts de venda de diferents productes i que han vist com la seva nova estètica se situava a l’ull de l’huracà, no han rebut cap notícia de res. “Ningú ens ha explicat què passarà amb nosaltres”, explica la presidenta dels ocellaires, Mònica Trias, que recorda que el jutge va desestimar la demanda per anul·lar el conveni de reconversió d’aquestes parades i que, per tant, van “guanyar el dret a continuar a la Rambla”. El pla especial d’ordenació no especifica res sobre el seu futur, però l’equip de govern té clar que l’activitat actual d’aquestes parades no encaixa amb el nou model i estudia vies com l’amortització, la reconversió per desplaçar-les de lloc o impulsar un canvi d’activitat. Mentrestant, la Rambla seguirà acollint cada dia milers de turistes.

Més continguts de