Societat 03/06/2015

Un de cada cinc possibles trasplantaments s'atura per la negativa de la família del donant

L'Organització Catalana de Trasplantaments entra a les xarxes socials per sensibilitzar els ciutadans i augmentar el nombre de donants

Acn
4 min
1.409 catalans estan a l'espera d'un trasplantament / ACN

BarcelonaLa carpeta personal de salut incorporarà una declaració de la voluntat de ser donant. És una nova iniciativa que s'ha impulsat des del departament de Salut i l'Organització Catalana de Trasplantaments per sensibilitzar la població i aconseguir que siguin cada vegada més les famílies que accedeixen a donar els òrgans dels difunts. Actualment, en 1 de cada 5 casos que arriben al coordinador de trasplantament d'un hospital la família no autoritza el trasplantament, un fet que, sumat a la davallada de donants per mort encefàlica, per la disminució dels accidents de trànsit i dels ictus, condiciona la llista d'espera dels pacients que requereixen un trasplantament, que actualment és de 1.409 persones.

1.409 persones estan en llista d'espera per rebre un òrgan. Majoritàriament, 1.117 casos, corresponen a futurs trasplantaments de ronyó, però també n'hi ha de fetge (170), de cor (50), de pulmó (62) i de pàncrees (10). És una dada que demostra que a Catalunya, tot i la realització de 2 trasplantaments diaris, calen més donants, ja que la demanda és més gran que l'oferta i els darrers anys, amb excepció del 2014, any en què va tornar a repuntar, el nombre de donants ha disminuït. Els motius principals són la davallada de defuncions per mort encefàlica, gràcies a un millor protocol de tractament dels ictus, per exemple, i a la disminució dels accidents mortals.

Però entre un 15 i un 20% d'aquestes morts que es donen bàsicament en els hospital topen amb la negativa familiar a l'hora d'autoritzar l'ús i la donació dels òrgans dels difunts. Segons ha explicat Núria Masnou, coordinadora de trasplantaments de l'Hospital Josep Trueta de Girona, les causes són diverses i el temps per parlar amb la família és tan curt que, sovint, no hi ha marge per convèncer. Segons les dades de l'OCATT, el 43% de les negatives responen a una negativa prèvia del difunt i un 38% corresponen a la negativa de la família.

Per aquest motiu, l'Organtizació Catalana de Trasplantaments, l'OCATT, ha presentat, aprofitant el Dia del Donant, una sèrie d'iniciatives que pretenen incentivar la donació sensibilitzant la població sobre la seva necessitat i importància. Una de les mesures és l'entrada de l'OCATT a les xarxes socials, amb pàgina de Facebook, perquè així s'assegura una difusió àmplia dels missatges. Una altra mesura és la inclusió d'una casella, a la carpeta personal de salut de cada ciutadà, que permeti als pacients poder fer una declaració voluntària sobre si volen o no ser donants en cas de mort.

La darrera paraula la seguirà tenint la família, però tal com apunta Masnou hi haurà "un camí" fet. Masnou explica que en el moment de la mort, del dol i de dolor, les famílies no volen "sortir de l'ostra" a prendre decisions, i per tant, si hi ha una "voluntat presa", hi ha un "caminet fet". Masnou reconeix que són moments molt complicats per parlar amb les famílies que acaben de perdre un ésser estimat i considera que l'actuació de tot un equip influeix en la decisió final d'aquestes famílies.

A més, l'OCATT i Salut preveuen millorar la detecció de casos de mort encefàlica i de mort en asistòlia, fent partícips més centres hospitalaris. A més, es preveu implementar el model d'organització territorial de la donació a Girona, Lleida i Tarragona i es volen reforçar les funcions i atribucions del Coordinador Hospitalari de Trasplantaments.

Rècord de trasplantaments el 2014

Catalunya va registrar el 2014 una xifra rècord de trasplantaments, amb 908 intervencions, 604 de les quals van ser de ronyó, 162 de fetge, 56 de cor, 67 de pulmó i 19 de pàncrees. Així, se situa entre els països capdavanters en aquesta matèria tot i que l'objectiu, segons el director del Servei Català de la Salut, és seguir treballant perquè cada cop siguin menys els que necessitin començar "el procés" del trasplantament, i cada vegada siguin més els donants, per donar resposta a totes les necessitats.

Per a aquest 2015, l'OCATT ha detectat una lleugera baixada dels donants per mort encefàlica de 87 a 77, un augment dels morts en asistòlia, d'11 a 23, i un increment petit de donants vius, de 67 a 68. En aquest sentit, Tort ha recordat que el darrer any el percentatge d'aquest darrer tipus de donants va créixer un 4%, i creu que s'ha de sensibilitzar encara més la població perquè s'assimili com una opció viable per a alguns pacients, després de complir una sèrie de protocols i gestions administratives que ho regulen.

La força d'una nena, la valentia d'una dona

L'Alexandra encara no havia bufat l'espelma del seu primer aniversari quan es va haver d'enfrontar a una dura malaltia: el seu fetge no funcionava com havia de funcionar. La primera opció de l'Alexandra era sotmetre's a una cirurgia que no va funcionar. Llavors, la mare es va oferir voluntària per donar part de l'òrgan que la seva filla requeria però els metges el van rebutjar perquè no era compatible. El mateix va passar amb una tieta directa.

Va ser Katia Verger, tia política de la nena, qui va poder donar una porció del seu fetge i salvar la vida de l'Alexandra. La Katia admet que el procés feia por, però era una temor natural, tot i que el neguit més gran era pensar que la nena podia no sobreviure. Però confiava tant en l'equip que les intervenia que va estar tranquil·la durant tot el procés. La Katia assegura que la sensació de satisfacció i pau que va notar en veure que l'Alexandra es recuperava i creixia sana i forta compensava tot el sofriment. Ara l'Alexandra ha fet dos anys i és una nena que juga amb els seus cosins com una més. La Katia ha aprofitat el seu període de recuperació per agafar-se una excedència i fundar una associació d'ajuda per a nens trasplantats de fetge. Assegura que una experiència d'aquestes característiques li ha fet canviar la manera de plantejar-se la vida.

stats