Epidemiòleg de l’Hospital ClínicL’epidèmia d’infecció pel nou coronavirus (nom provisional: 2019-nCoV) ja és una emergència de salut pública d’interès internacional, declarada per l’OMS. En el moment actual encara hi ha moltes incerteses sobre com es comporta realment el virus, quines són les xifres d’afectats (probablement tenim més informació només dels casos greus) i altres dades que fan difícil saber com evolucionarà. Les mesures bàsiques per intentar controlar una epidèmia es fonamenten en alentir i, si és possible, aturar la transmissió del virus. No el podem prevenir amb una vacuna ni podem emprar un tractament específic (no en tenim). Hem de fer servir les mesures clàssiques: detectar als pacients, aïllar-los per evitar possibles contagis -especialment entre el personal sanitari i als hospitals-, establir els possibles contactes per fer-ne un seguiment i restringir el moviment de persones en casos concrets (quarantena).
Totes aquestes mesures ajustades per un virus que es transmet de persona a persona, que probablement té un reservori natural en alguna espècie de ratpenat i potser un hoste intermedi en algun mamífer (el que va fer situar l’origen en el mercat d’animals de Wuhan). El nou coronavirus sembla que és menys greu i més fàcilment transmissible que altres coronavirus, com el que va causar l’epidèmia de la SARS a la Xina el 2002-2003, que es va estendre arreu però es va aturar en poc més d’un any. La via de transmissió probable del nou coronavirus és per contacte amb els aerosols que generem al respirar, estossegar o esternudar, a distància curta (1,5 m) i després d’una exposició (contacte) relativament perllongada. La Xina ha aplicat, encara que potser tard, mesures extraordinàries de salut pública, sense precedents pel nombre de persones a qui afecten.
Els possibles escenaris
Avui són possibles tres escenaris: 1. Que les mesures actuals funcionin i l’epidèmia a la Xina s’aturi en un període curt (3-4 mesos). És un escenari optimista. 2. Que les mesures funcionin, però que l’epidèmia encara s’estengui més a la Xina (i potser en algun altre indret) i finalment es pugui controlar en un període més llarg (12-18 mesos). És un escenari més realista i més semblant al de la SARS. 3. Que les mesures de control no funcionin bé i que hi hagi transmissió sostinguda en altres països, sense que disposem de vacuna. En aquest escenari, el coronavirus podria convertir-se en endèmic (n’hi hauria casos de forma habitual arreu) durant un període de temps indefinit. És un escenari més improbable.
I aquí què podem fer? No tenir por, mantenir la calma i seguir l’evolució de la situació a la Xina i al món. A Catalunya no tenim coronavirus, tenim grip i refredats. Si n’arribés un cas hem de detectar-lo, aïllar-lo i tractar-lo. Ens hem d’acostumar a veure com aquestes situacions es repeteixen en un món globalitzat. Tenim un sol món i una sola salut: cal ser assenyats, prudents i solidaris.
