El cos únic de docents i les pràctiques a les escoles, els punts incerts en la futura formació dels mestres

BarcelonaTres anys de grau, un de postgrau i un de màster amb pràctiques residents. Aquesta és la fórmula que proposa el 'Programa de millora i innovació en la formació de mestres' (MIF), elaborat pel departament d’Ensenyament i la secretaria d’Universitats. El projecte també preveu altres novetats, com la unificació del cos de professors en un de sol –els mateixos mestres podrien fer classe a primària i a l'ESO– i un sistema d’oposicions diferent. Tot plegat ha suscitat tant debat entre la comunitat educativa que l'Associació de Mestres Rosa Sensat va voler organitzar una taula rodona per debatre a fons l'estat de la qüestió en què van participar representants dels diversos cicles educatius.

Enric Prats, coordinador de l'informe MIF, va destacar la voluntat de flexibilitzar l'accés a la professió, amb més possibilitats per a estudiants provinents d'altres graus, i d'augmentar la "mobilitat interna entre docents". L'investigador va reconèixer que s'està avançant cap a un model de cos únic del professorat, integrat per docents de nens de 3 a 16 anys, encara que el projecte no en parli obertament.

Aquest, de fet, va ser un dels punts més calents quan es va publicar el MIF i ha generat controvèrsia entre els sindicats de cara a una possible equiparació salarial. "No entenc que el sou depengui de l'edat de les criatures", va expressar el doctor en pedagogia Toni Tort.

D'altra banda, una de les apostes de la proposta del MIF és el màster intensiu resident, semblant al MIR dels metges. "Aquest model no exclou les pràctiques dins els estudis de grau", va precisar Enric Prats, que va explicar que el màster faria més àgil l'accés a un lloc de treball però no impediria "un procés de selecció posterior".

"Fer un màster avui és elitista. Si no se subvenciona, només accediran a fer de mestres les classes mitjanes i altes", va manifestar la representant del Consorci d'Educació de Barcelona, Marta Comas. "La diversitat dins la comunitat educativa", va reconèixer, és un dels "reptes de futur per a l'educació". A més, els diferents participants van defensar que les pràctiques del nou màster siguin remunerades.

Més mestres a la universitat

Un dels punts de consens en el debat va ser la necessitat d'augmentar la presència de mestres en actiu a les classes de magisteri. "¿Com pot ser que uns estudis amb un caràcter tan marcadament professionalitzador tinguin un professorat amb tants pocs mestres?", va reivindicar la professora de la UVic Maite Pujol, que defensa que el contracte universitari reservi unes hores per exercir de mestre.

"La universitat s'ha burocratitzat en excés", va denunciar la pedagoga Pilar Benejam. “Si el que decideix qui entra en el cos de professors és la quantitat d’articles en revistes en anglès, hem begut oli”, va concloure.