BarcelonaJust ahir va fer un any que el fiscal superior de Catalunya va passar a l’atac i va decidir pressionar directament els responsables d’obrir els col·legis electorals. Quan faltaven pocs dies per a l’1 d’octubre, José María Romero de Tejada va ordenar a l’aleshores major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que advertís els directors d’escoles i instituts que eren seu electoral que si obrien les portes o si cedien les claus i els codis de seguretat a algú altre perquè ho fes se’ls podria acusar de col·laboració amb els delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.
No va ser l’única advertència directa als directors. Qui llavors era delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va enviar una carta als directors dels instituts en què els avisava que si autoritzaven de manera “fins i tot tàcita” la celebració “d’actes il·legals convocats per la Generalitat l’1 d’octubre” es podien enfrontar a responsabilitats penals. La conselleria d’Ensenyament va contestar aleshores que el referèndum “no posaria en risc cap dels directors ni cap altre funcionari”.
Ponsatí va assumir el control
La via per assegurar-ho va ser que l’aleshores consellera, Clara Ponsatí, prengués el control de tots els centres educatius. Ponsatí va signar una resolució que retirava la competència atribuïda als responsables dels equipaments educatius fins després de l’1-O, un gest que també es va repetir en el cas dels responsables dels centres cívics o sanitaris. Un any després, cap director ha sigut processat. L’exconsellera, exiliada a Escòcia, està processada per rebel·lió i malversació.
