Preocupació per l’augment de positius a les residències

GironaLa sensació de déjà-vu que s’està vivint en centres sanitaris respecte a la primera onada també s’està sentint en residències de gent gran. “Estem molt preocupats per l’augment de contagis, temem que torni a passar com al març”, subratllen la presidenta de la Coordinadora 5+1, María José Carcelén, i el president de la Unió de Petites i Mitjanes Residències (Upimir), Vicente Botella. Segons les dades del departament de Salut, en l’últim mes s’han multiplicat per quatre els centres que tenen un brot descontrolat: de 43 a 171, del 14 d’octubre al 10 de novembre, i representen el 16% del global.

Salut estableix una classificació segons el nombre de positius i la disponibilitat d’espais per mantenir un doble circuit per a residents malalts i sans. El vermell significa que hi ha casos sense controlar, el taronja que tenen positius però que estan en fase d’estabilització i el verd que no tenen cap afectat.

El 16 de setembre, a Catalunya, hi havia 36 residències vermelles i 59 de taronges, que representaven el 9% del global. Però, tal com va passar amb les xifres del conjunt de la població, els contagis van començar a augmentar exponencialment a l’octubre: el dia 14 hi havia 43 centres vermells i 46 de taronges i el 10 de novembre van créixer fins als 171 vermells i 128 taronges, cosa que significa que el 30% de les residències catalanes tenen algun cas actiu.

Alhora també van créixer els contagis durant aquestes mateixes dates. Si a l’estiu se solien registrar menys d’una cinquantena de positius al dia, a partir del 19 d’octubre es van començar a disparar i han estat oscil·lant entre els 100 i 200 casos diaris des de llavors. El 9 de novembre, segons les últimes dades confirmades per Salut, hi havia 797 persones contagiades en residències de gent gran, que representen l’1,5% de tots els usuaris.

Un dels últims brots detectats es va notificar ahir. El departament de Salut va intervenir una residència de la Bisbal del Penedès després que tots els usuaris -27- hagin donat positiu.

Més testos i més personal

“Tenim la impressió que s’està tornant a repetir el que va passar al març i que no s’està fent prou”, critica Carcelén. Des del seu punt de vista, una de les claus seria fer tests a tots els treballadors cada setmana. “Queda clar que ningú discuteix que el virus per on entra més és pels treballadors, però és normal perquè tenen un contracte molt estret amb els usuaris”.

En aquest sentit exposa que, malgrat que es compleixin els protocols, tots els empleats “entren i surten per la mateixa porta o n’hi ha que no tenen més remei que treballar en diverses plantes o torns”. A més, la majoria del personal no té formació sanitària, i cada cop queden menys infermeres i auxiliars a les residències, perquè els ofereixen feines als hospitals i CAPs, i marxen. “De vegades la diferència de sou és de 700 €”, diu Carcelén. El director d’Upimir afegeix que, tot i que reben ajuda de Salut, hi ha una “falta de solidaritat” per part de la Generalitat. “No volen cap escàndol ni que se’ls responsabilitzi del fet que ells no ho han fet bé, i això dona una sensació d’indefensió per a les residències, perquè busquen qui és el culpable simplement per descarregar-se la responsabilitat”.

Botella també demana que s’utilitzin els tests serològics d’anticossos per saber la immunitat dels usuaris i evitar tants aïllaments. “Per un sol positiu, es confinen 40 persones i hi ha centres que fa cinc mesos que tenen gent confinada, amb el que això suposa per als usuaris”. “S’ha de buscar un sistema més lògic perquè això no és sostenible, és molt dur”, recalca.

A diferència dels brots que es van registrar a l’estiu, amb l’augment dels contagis de la tardor, ha crescut també l’edat dels pacients que arriben als hospitals. “Des del juny fins al setembre la mitjana estava al voltant dels 45 anys i de 70 o 80 gairebé no en teníem. Ara predomina el pacient de més de 65 anys”, indica la cap d’epidemiologia de la Vall d’Hebron, Magda Campins, que atribueix el canvi de tendència a dos factors. D’una banda, el fet que durant els mesos de calor els que tenien més interacció social eren els joves, però, amb la tornada a la feina i les escoles, ara s’interactua més en l’àmbit familiar i laboral. “I també s’ha notat l’augment de positius de les residències, que són les persones més vulnerables i les que requereixen més ingressos”, continua.

Així mateix, l’augment d’edat també s’ha traduït en un increment de l’ocupació de llits crítics: “Com més grans, més complicacions, més necessitats d’UCI i estades més llargues”, recorda Campins.