"Hi creiem o no, en l'amor i en el diàleg?"

Teresa Forcades presenta el seu nou llibre 'Els reptes del Papa Francesc'

"Des de baix", Teresa Forcades hi insisteix una vegada i una altra. "Els canvis a l’Església s’han de fer des de baix, des dels moviments eclesials de base", argumenta per matisar i explicar millor la personalitat del seu nou llibre, amb un títol tan eloqüent com 'Els reptes del Papa Francesc' (Viena Edicions), que acaba d'aparèixer publicat i que es va presentar ahir a la fundació Joan Maragall de Barcelona. En aquest sentit, la tesi del llibre és molt clara: malgrat els coneguts i molt rellevants símptomes d’obertura que l'Església catòlica ha fet des que Mario Bergoglio la comanda, queda molta feina per fer: "Fins no fa gaire pensava que Francesc no havia fet gran cosa, però deunidó amb les línies d’obertura que ha emprès", reconeix Forcades.

Al subconscient popular hi han calat algunes frases potents del Papa, com ara "El capitalisme mata" o "Vergonya!", aquesta última quan va visitar Lampedusa amb motiu dels naufragis mortals d’immigrants i refugiats que creuen el Mediterrani a la recerca d’una vida millor. Al llibre, Forcades s’interroga sobre si són tan sols eslògans més o menys afortunats o si, per contra, contenen profunditat i anhels verdaders de canvi.

El llibre transita pels principals reptes que, a criteri de l’autora, té davant l’Església catòlica. Des del sacerdoci femení al conflicte de la pederàstia, passant pel casament homosexual, l’avortament i la contracepció. "El distanciament entre la moral de l’Església i la pràctica dels catòlics és més que evident", destaca durant la presentació la professora de filosofia Emília Bea, bona coneixedora de l’obra de Forcades. A criteri seu, i la monja ho subscriu, hi ha també temes que mereixen atenció urgent, com les pràctiques de la biomedicina i l’anomenada maternitat subrogada.

Forcades destaca que per molt que Francesc pugui clavar no sé quants cops de puny sobre la taula per fer despertar consciències i abandonar criteris periclitats, és aquesta una feina en va si des de la base catòlica no es pica pedra. I posa un exemple: "El tema de l’homosexualitat no depèn exclusivament dels cardenals retrògrads de la cúria, sinó que el 90% de la gent de base encara ho tracta com un tabú".

Com a mostres de bona feina posa l’exemple de les monges americanes que han sigut pioneres a no criminalitzar l’avortament, la masturbació i el sacerdoci femení. O la diòcesi de l’Amazònia brasilera en què 27 capellans s’han de fer càrrec de més de 800 parròquies i s’ha obert la porta a l’ordenació de sacerdots casats. "Hi creiem o no, en l’amor i en el diàleg o només creiem en el que pensa exactament el mateix que nosaltres?", es pregunta Forcades. I trasllada la pregunta també fora de la religió, al futur polític de Catalunya i a la manca de democràcia a les societats occidentals. "Com ho canviarem tot això? Gràcies a líders il·luminats o des de baix i amb corresponsabilitat?". "Des de baix, sempre des de baix", insisteix.

Més continguts de