Més de 27 anys de presó per haver esquarterat les seves víctimes

L'Audiència Provincial de Madrid ha condemnat a més de 27 anys de presó Bruno Hernández Vega, conegut com 'l'esquarterador de Majadahonda' (Madrid). Exactament, el tribunal el condemna a 27 anys, tres mesos i un dia, després que el jurat popular el considerés responsable de les morts de la seva tieta, Liria Hernández Hernández, i de la seva llogatera, Adriana Beatriz Gioiosa. Després de matar les dues dones, a més, es va desfer dels cossos utilitzant una picadora industrial i els va amagar en un lloc encara desconegut. Per a cadascun dels crims se'l condemna a dotze anys de presó; la pena restant és per un delicte continuat d'estafa (vint-i-un mesos i un dia de presó), un de falsedat documental (sis mesos) i un de tinença il·lícita d'armes (un any).

La secció 30 de l'audiència madrilenya ha descartat que l'esquizofrènia paranoide que pateix l'acusat anul·lés les seves facultats mentals, ja que no s'ha pogut establir cap relació directa entre el seu deliri i els assassinats, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). El seu lletrat va sol·licitar l'eximent en assegurar que estava privat de les seves capacitats mentals i que no sabia el que estava fent a causa d'aquesta esquizofrènia paranoide que li van diagnosticar l'any 2012. Tot i això, els psiquiatres van establir en el judici que l'esquizofrènic "pot estar boig però no és ximple", i la sentència assegura que el fet que pateixi aquesta malaltia no significa que tingui anul·lades les facultats mentals.

"L'elaboració de tots els delictes comesos, des de la compra de la màquina picadora a nom d'un tercer inexistent però amb el número de telèfon de l'acusat i amb destinació al seu domicili, el fet d'acompanyar Liria assíduament (...) des del moment en què mor el seu fill el 2006 i coneix que percebrà uns ingressos, fins a l'engany als germans de la víctima dient-los que havia marxat a Àvila i que no volia veure'ls suposa una elaboració del delicte que no acredita que les seves facultats mentals estiguessin anul·lades ni alterades greument", argumenta la sentència. També en el cas de la seva segona víctima "el seu raonament anava dirigit a un sol objectiu, que era ocultar el major nombre de proves que fessin sospitar familiars i amics que Adriana podria haver mort", afirma el mateix text.

La sentència considera provat que, després de matar la seva tieta, Bruno Hernández Vega va constituir una empresa de construcció amb l'objectiu d'obtenir-ne un benefici econòmic. Mesos després de la defunció de Liria Hernández, va carregar al compte de la víctima uns rebuts per import de més de 33.000 euros. També va simular la signatura de la seva parent en un fals contracte d'arrendament, pel qual ella li cedia l'ús del seu habitatge del carrer Sacedilla, lloc on es va trobar la picadora industrial amb la qual el condemnat va trossejar els dos cossos.

Aquesta mateixa sentència considera que, un any després de cometre l'assassinat de la seva tieta, Bruno Hernández Vega va matar Adriana Beatriz Gioiosa Nassini. En aquest cas, per fer creure als amics i afins de la víctima que la jove seguia amb vida, l'acusat va introduir una carta mecanografiada per sota de l'establiment on treballava. En aquesta carta explicava que, suposadament, la noia estava de viatge durant tres dies. Per afegir-hi versemblança, l'assassí va enviar missatges utilitzant el mòbil de la morta.

El condemnat va fer desaparèixer els cossos amagant-los en un lloc encara desconegut pels investigadors del cas. En l'escorcoll del seu habitatge es van trobar diferents armes per a les quals no tenia llicència.