La pressió veïnal fa front a uns desnonaments cada cop més durs

BarcelonaLes agrupacions de veïns que es mobilitzen cada vegada que una comitiva judicial pretén expulsar algú de casa seva saben que aturar un desnonament ja no és com abans: ara és més violent que mai. Sobretot perquè les persones amenaçades es troben en situacions extremament vulnerables. Superada la fase dels desnonaments que s’efectuaven perquè l’inquilí deixava de pagar d’un dia per l’altre, els últims temps moltes de les execucions que es produeixen amenacen famílies que ja fa temps que no poden pagar-se un lloguer i malviuen en pisos que la lluita veïnal per l’habitatge els ha proporcionat quan s’han vist al carrer. A més, entre els afectats hi ha moltes dones grans que viuen soles i mares que fan vida amb els seus fills.

Aquest dijous, per exemple, requeia una ordre d’expulsió sobre la històrica Manuela, que està a la setantena; una altra sobre la Tamara i els seus fills petits, i encara una altra de múltiple sobre sis pisos d’un bloc del Poble-sec on també viuen dues mares amb fills petits. Un cop més, i des de ben d’hora al matí, les entitats veïnals del centre de Barcelona es van mobilitzar per intentar frenar els desnonaments. Sabien que seria un dia dur. I és que, malgrat que les últimes dades mostren que el segon trimestre de l’any va haver-hi 737 desnonaments menys que en el mateix període de l’any anterior, el perfil dels afectats és cada cop més vulnerable i, de fet, Catalunya segueix sent la comunitat amb les pitjors dades: s’hi registren un de cada quatre desnonaments que es fan a tot Espanya o, el que és el mateix, 38 ordres d’expulsió al dia.

El drama d’aquests casos, que desperten cada cop més resposta veïnal, es va agreujar ahir, a més, per la “desproporcionada” -en paraules de l’alcaldessa Colau- resposta policial. Segons els assistents, els Mossos d’Esquadra van carregar tres vegades contra els concentrats pel desnonament del Raval, el de la Tamara i els seus fills. Almenys una càrrega va tenir lloc a tocar d’una escola i diverses persones van quedar ferides per contusions. L’objectiu era dispersar les desenes de veïns que s’havien agrupat per donar suport a l’afectada. “L’ordre de desnonament ni tan sols era per a ella”, explicava un noi de 23 que comparteix pis amb altres joves just a sobre del pis de la Tamara. “El propietari, un fons voltor, havia denunciat l’anterior ocupant i, quan el pis va quedar buit, els veïns que sabíem la situació de la Tamara i els nens la vam deixar entrar”, va afegir una portaveu del Sindicat d’Habitatge del Raval.

Tot i l’elevada assistència de persones desplaçades en aquest punt del barri, la repressió policial va frenar les plataformes, que finalment no van poder aturar el desnonament d’aquesta família, que ara s’estarà tres dies en una pensió.

En altres punts de la ciutat, però, els manifestants sí que van fer possible que no es fes fora els afectats. En total, la maquinària del teixit veïnal va aturar dijous 15 dels 18 desnonaments que estaven previstos a Barcelona. Entre ells, el de la Manuela, que fa anys que denuncia que pateix assetjament immobiliari, i el dels sis pisos de l’edifici conegut com a bloc Llavors, que és propietat del fons finlandès Vauras Investment SL.

Per defensar el pis de la Manuela, alguns veïns es van concentrar des de primera hora a les portes de casa seva, al carrer Obradors del Gòtic. Era un desnonament amb data oberta, però els veïns ja feia dies que s’organitzaven per no deixar-la sola. “Vinguin quan vinguin, ens trobaran aquí”, explicava un membre del col·lectiu la setmana passada. La pressió va aturar finalment, aquí sí, el que és ja el cinquè desnonament que encadena aquesta dona.

Desnonaments prohibits

Els moviments organitzats en defensa del dret a l’habitatge van anotar-se també una altra victòria després d’impedir el macrodesnonament del Poble-sec. Diversos grups havien fet una crida a concentrar-se, des de primera hora, a les portes del bloc situat al carrer Lleida, on desenes de persones ja havien passat la nit a dins estirats en matalassos. Quan la policia va arribar, passades les nou del matí i enmig d’un fort dispositiu, els veïns els van recordar que hi havia sis famílies en perill de ser desnonades, entre les quals dues mares soles amb els seus fills de cinc i nou anys. Però no va ser fins pocs minuts abans de les onze del matí que, després d’uns moments de tensió amb els agents i la detenció d’una activista, el desnonament es va donar per aturat. “¿I què us heu trobat? Un barri organitzat!”, celebraven els concentrats quan se’ls va comunicar la decisió.

Al desfer-se l’operatiu policial, alguns veïns van anar a donar suport als altres punts del barri. D’altres van anar cap a la comissaria de les Corts, on s’havia traslladat la detinguda. I encara un tercer grup es va quedar a recollir. “Ara el que temem és que enviïn l’ordre d’un desnonament amb data oberta, perquè ens complica la reacció”, comentava un veí mentre netejava. Els desnonaments amb data oberta, quan el jutjat no avisa del dia de l’execució, estan prohibits per llei des del març. A Barcelona, n’hi continua havent.