La falta de concreció de la Cimera del Clima decep les entitats ecologistes

BarcelonaA la primera Cimera d'Acció Climàtica, convocada aquest divendres pel Govern, hi han arribat a intervenir 22 persones: representants d'empreses, universitats, administracions locals, entitats o patronals han pres la paraula per comprometre's a combatre l'emergència climàtica. Però ni hi era tothom ni les mesures que s'hi han anunciat seran d'obligat compliment. A fora, representants dels moviments pel clima, que han reivindicat haver posat al centre de l'agenda pública aquesta lluita, acusaven el Govern de voler "silenciar-los", convidant-los només de públic i no a participar-hi, i retreien que els compromisos acordats depenen del voluntarisme de cada empresa o entitat. "Si la ciutadania no fa un pas endavant, no ens en sortirem", han avisat els seus portaveus. Diverses entitats ecologistes han lamentat la falta d'ambició per adoptar mesures concretes.

La trobada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) arriba després de diverses reunions en què han participat 223 persones de 191 organitzacions i empreses, a qui el departament de Territori i Sostenibilitat va preguntar fins on estaven disposades a arribar per combatre la crisi climàtica. D'aquestes reflexions en surten 17 compromisos generals i sectorials perquè ara els actors d'àmbits com la indústria, l'automòbil, la mobilitat i el transport, les finances o el sector primari les apliquin voluntàriament i "en la mesura de les seves capacitats". Són objectius a llarg termini i poc concrets, com per exemple aconseguir que Catalunya arribi a la neutralitat de carboni el 2050, presentar un full de ruta en un any per assolir-ho, aprofundir en el coneixement de l'impacte climàtic i també divulgar el compromís de cada actor. A la pràctica, s'insta els actors a contractar energia elèctrica d'origen renovable, renovar la flota de vehicles perquè siguin d'emissió zero i oferir beneficis als treballadors que usin el transport públic.

Els portaveus d'institucions, empreses i entitats han reconegut que l'emergència climàtica és un problema mundial i que cal afrontar-la des de tots els àmbits possibles, malgrat les "contradiccions" a què s'han d'enfrontar. També el president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat "sacrificis" i un "canvi cultural radical" perquè Catalunya encapçali la "revolució d'acció climàtica". Un missatge molt semblant havia llançat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, quan demanava una "acció ràpida" abans que sigui massa tard.

Però, tot i els missatges contundents dels portaveus, els moviments ecologistes, units en la Xarxa de Moviments pel Clima, temen que la cimera quedi només en una declaració d'intencions. Denunciant la tebior dels compromisos assolits, han presentat les demandes pròpies que fan a la Generalitat, entre les quals destaquen aturar l'ampliació del port i l'aeroport i les carreteres, implementar un sistema de peatge a les vies d'alta capacitat i una taxa anticontaminació, prohibir els plàstics d'un sol ús i crear una assignatura d'emergència climàtica a les escoles.

De fet, les infraestructures del port i l'aeroport han estat al centre del debat aquesta setmana, arran del xoc amb l'Ajuntament de Barcelona, que les va associar a l'emissió de 5,3 milions de tones de CO2, i el Port va rebaixar la xifra a 315.000. La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha demanat que els objectius de reducció d'emissions que s'imposin siguin "assolibles" per no generar "frustració", i ha defensat que els compromisos climàtics s'adquireixin "des de l'incentiu, no des de la penalització". A més, ha anunciat un pla d'electrificació del Port a través d'una xarxa tancada que abasteixi els molls i permeti reduir les emissions perquè els vaixells "es connectaran a energia neta".

L'altra novetat l'ha anunciat el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, que ha afirmat que l'entitat només consumirà energia procedent de les renovables aquest 2020.