Els primers pressupostos pactats de Colau

Fins ara l'alcaldessa havia fet servir mecanismes com la qüestió de confiança o la pròrroga

El segon mandat d'Ada Colau a Barcelona arrenca amb l'estabilitat que no va tenir mai en el primer: 18 regidors de 41 –gràcies al pacte de govern amb el PSC– i un gran acord de pressupostos segellat amb les dues forces independentistes, ERC i JxCat. Són els primers pressupostos que Colau aconsegueix aprovar de manera negociada des que és alcaldessa i, de fet, ja van tenir com a avantsala el pacte per a les ordenances fiscals, que va comptar amb el vot positiu d'ERC i l'abstenció de JxCat. Fins ara l'alcaldessa havia prorrogat dos pressupostos –un va acabar modificat per un acord d'inversions– i s'havia sotmès a dues qüestions de confiança per poder tenir-ne de nous. 

El recent arribat govern en solitari de Barcelona en Comú va començar el 2016 amb el pressupost prorrogat i va acabar rubricant una modificació de crèdit per valor de 275 milions d'euros amb ERC, el PSC i la CUP, que es va abstenir, per tirar endavant les inversions previstes. No va ser una negociació fàcil i els comuns van haver de suar l'abstenció dels anticapitalistes, que es negaven a negociar "les molles de les molles" i demanaven més valentia en els canvis. La negociació va ser l'últim pas abans de l'entrada del PSC al govern municipal, d'on acabaria sent expulsat pel seu suport a l'aplicació de l'article 155.

Colau aprova el pressupost i ja espera el PSC

El 2017, amb ERC allunyada pel pacte de govern de comuns i socialistes, ja no hi va haver cap tipus d'acord i Colau va passar per la seva primera qüestió de confiança per disposar de pressupost. No hi va haver sorpreses, perquè la composició del plenari feia del tot impensable que hi pogués haver un acord entre els grups per donar suport a una candidatura alternativa a la de l'alcaldessa. 

Colau se sotmet a la qüestió de confiança per aprovar els comptes del 2017

tampoc hi hauria cap mena d'entesa i Colau tornaria a fer servir l'eina de la qüestió de confiança. Van ser els socialistes, de fet, els que van anunciar un no que feia saltar pels aires tota negociació després de denunciar que Colau s'acostava a les forces independentistes.

Colau abocada, de nou, a la qüestió de confiança

L'últim any de mandat, i després de denunciar el bloqueig polític que vivien les diferents administracions, Colau va defensar una entesa a tres bandes per negociar en paral·lel els pressupostos de l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. Una operació que ha funcionat aquest 2020 però que llavors es va traduir en una nova pròrroga dels comptes municipals. 

Barcelona, abocada a la pròrroga pressupostària

El segon mandat de l'era Colau comença amb perspectives molt diferents. D'entrada, perquè governa amb 18 regidors i no amb 11. ERC, a més, s'està avenint a tancar grans acords de ciutat, com el del recàrrec turístic que van impulsar els mateixos republicans o l'entesa per a la pujada de taxes i els pressupostos, que també compta amb el vistiplau de JxCat.