CONSUM
Societat 24/07/2012

Un 94% dels productes no estan etiquetats en català

La Plataforma per la Llengua denuncia que només una mínima part dels productes venuts en supermercats compleix la llei del Codi de Consum

Acn
3 min

BarcelonaDos anys després de l'aprovació de la llei de Codi de Consum, que obliga a etiquetar almenys en català, les dades obligatòries dels productes, el mercat encara no està normalitzat. La Plataforma per la Llengua ha elaborat un estudi on denuncia que el 94% dels productes de supermercat no respecta la norma, cosa que segons els responsables de l'associació, és una falta de respecte al consumidor. Tot i que des de la Plataforma es recalca que s'ha donat un temps prudencial per esgotar estocs, encara són moltes les empreses que obvien el català en etiquetes, instruccions, etc. L'associació lamenta que algunes d'aquestes companyies si que respecten altres comunitats lingüístiques similars a la catalana. El 94% dels productes que ocupen els prestatges de supermercat, és a dir, més de 9 de cada 10, no compleix la llei del Codi de Consum que obliga a etiquetaren català, almenys les dades obligatòries dels productes. Així, només el 6% compleix una normativa que ha de servir per normalitzar l'ús del català en l'àmbit del consum. Des de Plataforma per la Llengua, s'han presentat aquestes dades aquest dimarts, en un estudi que vol demostrar com els drets dels consumidors catalans encara no estan garantits.

Per aquest motiu, Bernat Gasull, de la Plataforma per la Llengua, ha demanat que tot i comprendre el marge de temps que ha deixat el Govern per esgotar estocs de les companyies, és partidari d'aplicar més severament la normativa. Per Gasull les aplicacions de les normatives, per exemple, del castellà són ''molt més severes'' i molt ''més dures'', i creu que s'hauria d'equiparar. Per això no ha descartat que, a banda de la tasca d'explicar i assessorar a les empreses sobre l'etiquetatge, es presenti el problema a Europa per fer-lo més ''internacional''.

Així, l'associació ha explicat que a Catalunya, segons dades de l'Agència Catalana de Consum, es van imposar 94 multes per no etiquetar en castellà el 2009, una xifra que es va reduir a 12 l'any passat, i que en canvi, no se n'ha registrat cap en català, tot i que els consumidors han emès fins a 328 queixes per no etiquetar en català. Per la Plataforma per la Llengua, no hi ha motius per no etiquetar en català, perquè consideren que hi ha mercat, hi ha dret del consumidor que s'ha de complir, i un dret empresarial. Precisament en la responsabilitat social de les empreses, Gasull hi ha parat especial atenció, ja que ha demostrat que moltes empreses que no etiqueten en català, si que ho fan en altres llengües amb una comunitat de parlants similar a la catalana, i en països on no és oficial, com el francès a Bèlgica o el suec a Finlàndia. Plataforma per la Llengua denuncia que hi ha algunes multinacionals que canvien els criteris d'aplicació de la llei de les polítiques lingüístiques de la seu internacional per al cas específic.

Les marques blanques, en català

Les dades que ha donat a conèixer l'associació també mostraven un punt de vista esperançador, ja que en marques blanques, es passa del 6% de compliment de l'etiquetatge al 40%, el doble que el 2004. Gasull justifica aquesta diferència en el fet que la marca blanca busca ''proximitat'' amb el consumidor i que utilitzar el català els la dóna, de manera que guanyen adeptes i per tant, té un rendiment econòmic més gran.

Des de la Plataforma per la Llengua no s'ha detectat un tipus d'empresa o un tipus de producte que obviï més la normativa que una altra però si que s'ha destacat que quan una empresa aposta per etiquetar en català, arrossega les altres companyies de la mateixa gamma a fer-ho, ja que ''van a remolc'' per no perdre mercat. Gasull ha explicat que aquest fet ha passat en la cervesa, l'aigua o la llet, un tipus de producte amb poques marques que no etiqueten en català. En canvi, els productes farmacèutics, on hi ha molta informació obligatòria per redactar, el català viu les pitjors condicions.

L'exemple de Moritz

El director de la marca cervesera Moritz, Albert Castellón, ha explicat l'experiència lingüística que ha viscut l'empresa des que va reemprendre l'activitat fa 8 anys. Per Castellón va ser important escollir la llengua catalana com a eina de comunicació, més enllà de les etiquetes, ja que el consumidor de la marca és essencialment català. A part, ''tenim clar qui som i cap on anem'', ha dit Castellón, tot i que el tret ideològic no va tenir tant de pes a l'hora de prendre la decisió.

Castellón ha assegurat que ''pots etiquetar en català i ser fashion'' i ha animat a les altres companyies a utilitzar el català, ja que ''la modernitat'' no s'expressa amb la llengua. Per Castellón s'ha trencat ''aquest mite'' i la marca ha demostrat que el català també funciona comercialment, a banda de fer-los sentir bé ''emocionalment''. En aquest sentit, Castellón ha explicat que el català també va ser la llengua escollida com a preferent als cambrers que atenen als locals de l'empresa.

stats