BARCELONA.Només el 6% dels productes venuts en supermercats compleixen la llei del codi de consum, aprovada fa dos anys i que obliga a etiquetar almenys en català les dades obligatòries dels productes. Com va denunciar l'associació Plataforma per la Llengua ahir, al mercat el català encara no està normalitzat. Més de nou de cada deu productes (un 94%) no compleixen una llei que vol normalitzar l'ús de la llengua en l'àmbit del consum.
En la presentació de l'estudi, Plataforma per la Llengua va voler destacar que ja hi ha hagut prou temps per esgotar els estocs i que, no obstant això, encara són moltes les empreses que obvien el català en etiquetes i instruccions, cosa que, segons els responsables de l'associació, és una falta de respecte al consumidor. Plataforma per la Llengua també va lamentar que algunes d'aquestes empreses que es neguen a usar el català en l'etiquetatge sí que respecten altres comunitats lingüístiques similars a la catalana en nombre de parlants, com ara la de francès a Bèlgica o la del suec a Finlàndia. Per canviar aquesta realitat, Bernat Gasull, portaveu de la Plataforma, es va mostrar partidari d'aplicar més severament la normativa. Segons la seva opinió, les aplicacions de les normatives del castellà són molt més severes i dures que les del català, ja que no hi ha registrada cap multa per no etiquetar en llengua catalana, malgrat que hi ha hagut 328 queixes dels consumidors per aquest motiu. En canvi, segons dades de l'Agència Catalana de Consum, l'any 2009 hi va haver 94 multes per no etiquetar en castellà i l'any 2011 només n'hi va haver una dotzena. Per aquest motiu, Gasull va manifestar que caldria endurir les sancions pel fet de no usar la llengua catalana en l'etiquetatge i, fins i tot, no va descartar traslladar el problema a Europa per fer-lo més "internacional". Des de la Plataforma per la Llengua entenen que no hi ha motius per no etiquetar en català: hi ha un mercat potencial, el dret del consumidor que s'ha de complir i el dret empresarial.
Proximitat amb el consumidor
Plataforma per la Llengua va posar l'exemple de les marques blanques que, en lloc de complir la normativa en un 6% ho fan en un 40% dels productes. Gasull va justificar aquesta diferència en el fet que la marca blanca busca "la proximitat amb el consumidor" i que el català els la dóna. D'aquesta manera, les empreses de marca blanca aconsegueixen més clients i, conseqüentment, més rendibilitat econòmica.
L'estudi també assenyala que quan una empresa aposta per etiquetar en català, arrossega les altres empreses de la mateixa gamma a fer-ho, ja que "van a remolc" per no perdre mercat. Aquest fet ha passat en la cervesa, l'aigua i la llet, un tipus de producte que etiqueta majoritàriament en català. En canvi, els productes farmacèutics presenten una situació contrària: malgrat que han de redactar molta informació obligatòria, no acostumen a usar la llengua catalana.
