ALIMENTACIÓ

Els productors es conjuren per salvar el pinyó autòcton

Les plagues i la competència asiàtica amenacen l’or blanc català

Objectiu: salvar el pinyó autòcton. Aquest és el propòsit que s’han marcat des del Grup Operatiu (GO) Pinea i que estan determinats a tirar endavant per conservar la indústria catalana i espanyola de pi pinyoner. I és que, no se sap ben bé per què, les vendes del pinyó ibèric han baixat. Aprofitant la davallada, des de la Xina, però sobretot des de Turquia -que s’ha convertit en un dels màxims exportadors de tot Europa-, s’han fet un lloc en un mercat amb molta demanda oferint un producte a preus més competitius però nutricionalment pitjor. “El que es ven actualment prové de zones de l’Àsia”, explica Neus Aletà , investigadora de l’Institut de Recerca Tecnològica Agroalimentària (IRTA), entitat implicada en el GO Pinea. I afegeix: “Aparentment sembla el mateix producte, però dietèticament no és igual al pinyó català”.

De fet, aquest és un aliment molt valorat internacionalment, tant pel gust com per les propietats nutricionals que té. Unes raons de pes que han fet que des del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) s’aposti per plantar el Pinus pinea només per produir-ne el fruit. Una dada curiosa: és l’única espècie a Catalunya cuidada per aconseguir arbres baixos, d’uns 11,4 metres d’alçada, amb l’objectiu de recol·lectar més fàcilment els pinyons. La fusta, en canvi, no és gaire preuada. Malgrat les inversions i les modernitzacions de la indústria, la producció continua sent escassa. En altres paraules: els elaboradors no poden rendibilitzar les inversions per falta de matèria primera.

Combatre les plagues

Catalunya té 34.750 hectàrees de pi pinyoner, amb especial presència al Maresme -on és l’espècie dominant-, el Vallès Occidental i la Selva. La majoria de les parcel·les corresponen a propietats forestals, una peculiaritat que dificulta la batalla contra la xinxa americana del pi, perquè atacar aquests insectes -que succionen les pinyes i les assequen- implica actuar directament sobre els boscos i hi ha el risc de malmetre’ls. I a això des de l’administració catalana no hi estan disposats. “Fa temps que sabíem que la Leptoglossus occidentalis, la xinxa, era la causant dels mals del sector, però resoldre-ho significava atacar directament el sòl forestal”, lamenta Aletà a l’ARA.

Des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), adscrit a la Universitat de Barcelona (UB), s’estima que l’existència d’aquesta plaga destrueix el 25% de la producció total de pinyons. Una xifra que, juntament amb la creixent competitivitat del mercat estranger, complica la situació de la indústria local pinyonera. Atesa la crítica conjuntura, des de l’IRTA aposten per mètodes menys nocius, com per exemple la “confusió sexual” dels insectes per evitar que es reprodueixin. Així s’interrompria, si més no, el mal que causen les xinxes, però encara cal resoldre la qüestió de la producció.

Des de fa 10 anys, Girona disposa de la plantació agrícola de pinyó mediterrani més gran de l’Estat, i, segons Aletà, el mètode de l’empelt ja comença a donar resultats. “És una manera d’evitar que el cultiu estigui tan exposat a condicions meteorològiques extremes com les sequeres o les pluges torrencials, i a més permet obtenir el fruit sec sense sacrificar els boscos”, explica Aletà. Tot i això, la investigadora reconeix que el procés de canvi serà lent.

Prendre consciència

“Esperem un canvi de tendència en el sector, però serà lent: cal provar els mètodes, contractar planteristes per cuidar les plantes i convèncer el sector forestal que la innovació donarà resultats”, diu Aletà. Considera que “estem en un moment òptim” per impulsar canvis en aquest tipus de conreu perquè cal replantejar-se la situació del pi pinyoner. Una reflexió que també comparteixen des del GO Pinea.

En un altre sentit, però, l’enginyera agrònoma apunta a la conscienciació dels clients en temes dietètics. Un recurs més per potenciar el consum del producte autòcton enfront de l’amenaça asiàtica.

Més continguts de