L'assemblea de professors de la universitat pública se suma a la vaga d'estudiants del 28 de febrer
Els docents acorden bloquejar qualsevol decisió que suposi retallades de plantilla. La trobada a l'església dels Caputxins de Sarrià imita la que els estudiants catalans van fer 47 anys enrere per defensar les seves llibertats
BarcelonaMés de 200 professors de totes les universitats públiques de Catalunya s'han reunit aquest dissabte en assemblea a l'església dels Caputxins de Sarrià, el mateix espai on el 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la UB. L'assemblea, convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), ha fet una crida a mobilitzar la comunitat universitària per evitar el que consideren ''la mercantilització i la privatització'' de la universitat, a l'hora que han denunciat acomiadaments massius i un empitjorament de les condicions dels docents. En la trobada han coincidit professors joves i professors veterans que fa 47 anys van assistir com a estudiants al que es coneix com a Caputxinada.
Els professors universitaris faran vaga el 28 de febrer i se sumaran, així, a la jornada de protesta convocada pels estudiants i la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP). En l'assemblea d'aquest dissabte, els docents han acordat la convocatòria de vaga, que faran oficial els tres sindicats majoritaris, i han decidit practicar la ''lluita activa'' contra les retallades de plantilla i oferta docent. Això es podria traduir en el ''bloqueig'' de qualsevol decisió que afecti les plantilles de les universitats, com ja va passar el curs anterior amb la no-constitució d'alguns consells de govern, per exemple, a la UAB.
En un marc que la PUPUP qualifica de ''crític'' per la precarització de les condicions laborals i salarials dels professors, un fracàs en la implantació del pla Bolonya i l'expulsió dels estudiants arran de les pujades de taxes, els professors que han omplert els Caputxins de Sarrià han intentat trobar maneres de debatre i discutir quin model universitari és possible i es mereix la societat.
Xavier Domènech, professor de la UAB i membre de la PUDUP, ha explicat que darrerament la universitat pública s'ha vist com un problema ''de costos'' i ha justificat així la necessitat que professors i estudiants afrontin les retallades i busquin un nou model. En aquest sentit, Domènech considera que els principis ''d'excel·lència, efectivitat i eficiència'' que han regit la universitat pública els darrers anys han portat a ''un desastre'' i, per això, considera que cal tornar a sentir a parlar a la universitat, de ''qualitat, equitat i justícia''. Domènech ha destacat que aquests són els tres eixos amb què s'inicia el camí de lluita per la universitat pública.
Recordant la Caputxinada del 1966
L'assembla de professors de la PUDUP no és casual, sinó que s'ha desenvolupat en el mateix escenari on fa 47 anys, en un context de dictadura i repressió, els estudiants es van tancar per formar el Sindicat Democràtic d'Estudiants que garantís les llibertats plenes dels alumnes. Per això, simbòlicament, la trobada de professors ha tingut encara més pes.
Entre els assistents, els professors més joves, que acaben de començar la carrera en el món de la docència, han compartit les experiències amb els professors més veterans que, en alguns casos, ja havien format part del moviment estudiantil d'aleshores i han pogut comparar les situacions i les possibles solucions.
Arcadi Oliveras, professor de la UAB, ha estat un d'aquests professors que ja havia participat en el que es coneix com a Caputxinada i ha trobat similituds en els moviments tot i la diferència de situació. Per Oliveras, les assembles del 1966 i d'aquest dissabte comparteixen la voluntat de ''reivindicació de la universitat per la societat''. Tot i que aleshores es lluitava per les llibertats que ara estan garantides, Oliveras considera que ''la justícia social'' és el tema que els uneix, i que si el 1966 la universitat i la societat estava estancada en la dictadura franquista, ara està ''estancada en un capitalisme neoliberal que s'ha de canviar''.
Oliveras considera que el model universitari ha d'impulsar els valors ètics i cívics dels habitats d'un país, i ha d'estar al servei de la ciència, però sobretot ha de fer crítica social, ''que ara se'n fa molt poca'', ha afegit. Per Oliveras, no és cert que no hi hagi diners, sinó que es fan ''bestieses'' com, per exemple, despeses militars ''inútils'', el salvament dels bancs, a través del qual s'ha destruït l'estat del benestar i es permet el frau fiscal.
El professor de la UAB i historiador Borja de Riquer, també ha participat en aquesta assemblea i ha trobat ''molt adient'' tornar a utilitzar els Caputxins de Sarrià per dur-la a terme. Per Riquer, s'ha de reflexionar i reaccionar, no tant davant la política de retallades sinó davant el perill que el model d'universitat d'avui dia sigui ''erosionat i canviat'' per un model més ''economicista, pràctic, elitista i amb menys servei a la societat''. Per Riquer cal fer una reflexió entre tots els implicats per posar en comú l'interès per ''evitar que tot continuï en un procés de degeneració.
