La història dels tapissos cosits pels morts de la sida

Barcelona¿Què són els tapissos que cada 1 de desembre es despleguen als balcons de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona? Què representen? Per què apareixen a les fotografies de les autoritats cada any en el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida? Per respondre la pregunta cal viatjar tres dècades enrere a la ciutat de San Francisco. Allà va originar-se el costum de brodar tapissos per recordar els morts de la sida, fins i tot abans que se sabés del cert quina era la malaltia que provocava les defuncions. "Va ser una manera de trencar el silenci, però també de processar el dol", rememora el fundador del Projecte dels Noms, Michael Meulbroek, un dels impulsors perquè aquests tapissos arribessin a Catalunya.

L’any 1978 va morir assassinat a la ciutat de l’oest dels EUA l’activista i polític homosexual Harvey Milk. En el seu record, a partir de llavors cada any es feia una marxa, i va ser precisament a mesura que passaven els anys i l’epidèmia de VIH es va fer més intensa que la mateixa comunitat gai es va adonar que cada any eren menys a la marxa, perquè literalment estaven desapareixent. Així doncs, el 1987 es va iniciar el projecte dels tapissos, un quadrats de 3,6 metres per banda –d’una mida similar a la d’un cobrellit– que es formen cosint vuit rectangles diferents. Cada rectangle explica la història d’un mort per la sida, que gràcies als tapissos deixava constància del seu pas pel món. Una catarsi en la qual també participen familiars i amics.

L’arribada a Barcelona

"En els primers anys hi havia gent que moria i que no li havia explicat a la seva família que era gai", explica Meulbroek. Desplegar els tapissos era donar a conèixer una realitat silenciada, i moltes vegades "veure és comprendre". Cal tenir en compte que a finals dels 80 i principis dels 90 "ningú sabia què passava i la gent moria gairebé d’amagat", raona Meulbroek.

En aquest context, l’any 1994 va ser la primera vegada que el Projecte dels Noms va desplegar a Barcelona els seus primers quatre tapissos –amb el testimoni mut de 32 morts–, davant de la Catedral. El suport institucional va fer que l’any següent es desplegués al balcó de l’Ajuntament de Barcelona i que, al 1996, també s’incorporés la Generalitat a la iniciativa. El punt d’inflexió, diu Meulbroek, va ser la tasca de Xavier Trias al capdavant de la conselleria de Salut, parlant obertament de la necessitat d’utilitzar preservatius per prevenir la malaltia.

Afortunadament, a dia d’avui el VIH ja no mata com matava abans, però l’entitat guarda 30 tapissos que sumen la història de 240 víctimes de la sida. Des d’avui, el Museu d’Història de Catalunya en serà el custodi, perquè les tres dècades de la malaltia "també formen part de la història del nostre país".