Societat 04/11/2011

Josep Ramon Germà Lluch: "Tenim prop de 30.000 medicaments, això és una bogeria!"

Metge i escriptor A 'Dioses de bata blanca' denuncia a través de la ficció les maniobres de la indústria farmacèutica per treure al mercat fàrmacs poc investigats

L.b.
2 min
El metge oncòleg Josep Ramon Germà Lluch al seu despatx de l'ICO de Bellvitge.

La mort fa uns anys de 80.000 persones en el món occidental pels efectes d'un fàrmac ha portat l'oncòleg Josep Ramon Germà Lluch a escriure una novel·la sobre els assajos clínics, ja que considera que afers com aquest havien passat "molt desapercebuts".

Hi ha presses per treure nous fàrmacs?

Tothom pressiona: lobis de pacients, metges i indústria farmacèutica. Tots volem més bons medicaments però les presses no ens poden fer perdre l'esperit crític. Perquè si escurcem el temps d'aprovació d'un fàrmac podem veure els seus efectes secundaris a curt termini però cada cop tenim menys temps per veure'n els efectes crònics.

I això a qui ho podem atribuir? A la indústria farmacèutica?

La convivència amb la indústria farmacèutica és absolutament necessària, això ha de quedar clar. Perquè un 80% dels diners per fer recerca de nous fàrmacs provenen de la indústria farmacèutica. Sense ells no podríem fer absolutament res.

És un mal necessari?

No sé si utilitzaria aquest terme. Però quan s'ha de barrejar salut amb diners l'única sortida és la transparència. La indústria farmacèutica té un problema important des de fa temps: cada cop li resulta més complicat trobar noves substàncies amb mecanismes d'acció diferents. Amb massa freqüència trobes medicaments que són una discreta millora respecte de l'anterior només per treure una nova patent. El que s'hauria de fer és protegir millor les patents i acordar amb la indústria retallar els preus dels fàrmacs a mesura que va passant el temps.

Hi ha massa fàrmacs al mercat?

Absolutament. El vademècum anglès és deu vegades més prim que el nostre. Tenim prop de 30.000 medicaments diferents, això és una bogeria! És bo diversificar el risc, però amb dos o tres fàrmacs d'un principi actiu n'hi ha prou.

Hem de retallar?

És hora de racionalitzar, perquè les bosses d'ineficiència són molt altes. Un exemple: d'entre els deu fàrmacs més utilitzats a Catalunya hi ha dos psicòtrops, i vaja, diria que no estem tan bojos. Què vull dir? Que hi ha marge per racionalitzar.

stats