La proposta d’envasos retornables genera discòrdia a Catalunya

Partidaris i detractors del sistema es preparen per al debat la pròxima legislatura

El debat sobre la generació i gestió dels residus està ben viu a Europa, i també a Catalunya. D’una banda, pels objectius fixats per la mateixa Unió Europea als estats membres -cal assolir una quota de reciclatge del 50% el 2020, i aquí és del 38,5%-; de l’altra, per la insostenibilitat que suposen les tones de deixalles abocades cada any a l’entorn, que acaben en bona part contaminant la costa i els mars. Hi ha consens entre les administracions, les entitats ambientalistes i els mateixos fabricants i distribuïdors industrials que calen passos per augmentar la conscienciació del consumidor, elevar el reciclatge i reduir l’abocament (l’anomenat littering ).

Entre les possibilitats que hi ha damunt la taula hi ha el sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos(SDDR), que funciona a països com Alemanya i ha aconseguit reduir l’abocament indiscriminat d’ampolles i llaunes d’un sol ús a través del pagament d’un dipòsit que es retorna al consumidor quan torna l’envàs buit al comerç. ¿Seria aquest sistema traslladable a Espanya? Catalunya, juntament amb el País Valencià, les Balears i Navarra, ha engegat el debat.

Un estudi encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) abans de l’estiu projectava que l’actual quota del 60% de reciclatge d’envasos creixeria fins al 95% amb un sistema com l’SDDR en marxa. “Es calculava que es recuperarien unes 41.000 tones d’envasos més que ara”, assenyala el director de l’ARC, Josep Maria Tost, que situa aquest com un debat que cal fer a Catalunya i per al qual la societat “ja està preparada”. Tost defensa que fa deu anys alguns dels qui ara rebutgen l’SDDR també estaven en contra del sistema de recollida de residus porta a porta que ara ja funciona a més d’una vintena de municipis catalans amb bons resultats. Per això, aposta per debatre a fons amb tots els agents la pròxima legislatura la idoneïtat o no del model de dipòsit per a Catalunya.

Un estudi fet per la Càtedra Unesco de Cicle de Vida i Canvi Climàtic de l’ESCI-UPF, en canvi, rebat l’estudi de la Generalitat i calcula que amb el sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos la gestió seria dotze cops més cara. La coordinadora de l’estudi, la doctora Alba Bala, també subratlla el cost social: “El consumidor hauria de destinar un 50% més d’espai a la llar per a la gestió dels residus i sis vegades més de temps”, afegeix.

Ecoembes, la societat sense ànim de lucre formada en bona part pels envasadors -Coca-Cola, Danone i Nestlé són part de l’accionariat, per exemple- i distribuïdors com AECOC, veu més desavantatges que avantatges en un sistema així. Alerta que generaria duplicitats innecessàries i cares. “Hi ha el risc d’acabar desmotivant la resta del reciclatge que no comporti dipòsit”, avisa la portaveu de l’organització, Nieves Rey. Defensa el funcionament de l’actual sistema de punt verd a Espanya -que es visualitza amb el contenidor groc-, en el qual els fabricants contribueixen a sufragar el cost del reciclatge dels envasos que posen al mercat.

Ecoembes aposta per innovar avançant cap al pagament per generació (que pagui més qui recicli menys) per millorar les quotes de reciclatge i proposa atacar sobretot l’assignatura pendent: l’orgànica. Els partidaris de l’SDDR, com la plataforma Retorna, defensen que el pagament per generació és una mesura complementària i no excloent per incrementar les quotes de reciclatge, tal com fa en estats com Alemanya, però que el retorn d’envasos té un impacte positiu i immediat en el medi ambient.

El petit comerç veu oportunitat

Les botigues serien un agent clau en un sistema d’envasos retornables. Ecoembes alerta que això perjudicaria els establiments, especialment els més petits, i encariria costos perquè requeriria una inversió per instal·lar màquines automàtiques. L’estudi d’ESCI-UPF calcula un sobrecost també en el sistema de recollida que s’hauria de crear per atendre la xarxa de petit comerç, que no tindria màquines sinó que recolliria manualment els envasos. “Al contrari d’Alemanya, aquí la petita botiga està molt més implantada”, recorda Bala.

La patronal Pimec Comerç, una de les veus del petit establiment a Catalunya, però, defensa l’SDDR com una oportunitat de negoci per als establiments de proximitat. “Pot ser una garantia de retorn del client a l’establiment”, sosté el portaveu de l’organització Josep Maria Vergés. També recorda que el sistema preveu que el comerç recuperi no només els cèntims del dipòsit -s’ha plantejat que siguin 0,10 euros- sinó que rebi una petita compensació per la gestió. Vergés també rebat l’argument del cost logístic assegurant que la logística inversa permetria que el mateix repartidor que duu la mercaderia a la botiga s’emportés els envasos buits.

La plataforma Retorna assegura que el retorn d’envasos també estalviaria costos de gestió de residus als municipis, ja que tot el que va a parar fora del contenidor groc o no es recicla ho acaben pagant tots els contribuents.

Etiquetes

Més continguts de