"Sóc més forta del que creia, abans depenia molt del meu marit"

BarcelonaUna pissarra dividida en dos. En un costat, paraules per descriure la imatge que tenen dels homes. A l'altre, adjectius per definir la percepció que tenen sobre les dones. En pocs minuts, vuit internes de la presó de dones de Barcelona (popularment coneguda com a Wad-Ras) conclouen que ells representen la força i l'autonomia. Elles, en canvi, la protecció i la sensibilitat. "No hi ha igualtat", etziba la Maria, una de les participants en l'activitat. Després que ella trenqui el gel, la resta s'animen a dir-hi la seva. "Cal educació perquè la dona no depengui dels homes ni sigui submisa", reivindiquen.

El departament de Justícia ha fet públiques aquest dilluns les últimes dades del programa Risc-Canvi, l’enquesta que els centres penitenciaris passen a tots els interns per establir els perfils dels reclusos i avaluar la possibilitat de reincidència quan surtin. Els resultats, del maig del 2018, evidencien que sis de cada deu internes a les presons catalanes han sigut víctimes de violència de gènere almenys una vegada a la seva vida. La directora del centre penitenciari de Wad-Ras, Soledat Prieto, assegura que moltes d'elles no en són conscients fins que comparteixen les seves experiències amb altres dones.

Per abordar les problemàtiques que afecten les dones internes des d'una perspectiva de gènere i proporcionar-los els tractaments i les eines educatives que necessiten, Justícia ha iniciat un programa d'intervenció psicoeducativa per a dones privades de llibertat. A la prova pilot, que va començar a l'abril a Wad-Ras i que condueix una educadora social, hi participen tant les internes que ja compleixen una pena com les que estan a l'espera que se celebri el judici.

L'activitat de la pissarra és només un exemple de la cinquantena d'activitats que una educadora social, la Núria, dirigirà els propers quatre mesos a les sessions. El grup, que està format per vuit internes, farà tallers relacionats amb la maternitat, l'autoestima o les conductes sexuals, sempre des de la idea de l'empoderament femení. "L'objectiu és que les recluses s'obrin amb l'educadora i amb la resta de companyes i que des del centre puguem detectar les mancances i necessitats de cadascuna d'elles”, defensa Prieto. La dificultat més gran és que les històries són molt personals i, de vegades, molt dures.

Eines per no tornar a la presó

Malgrat que no porten ni dos mesos participant en el programa, les recluses el valoren molt positivament. Una d'elles és la Jeane Patricia. Té 31 anys, és brasilera i va entrar a Wad-Ras fa dos mesos per un delicte de tràfic de drogues. "És un programa per revaloritzar-nos com a dones. M'he adonat que soc més forta del que creia i que depenia molt del meu marit. Ara tinc més confiança en mi mateixa", explica quan se li pregunta per les seves sensacions des que participa en les reunions.

El cas de la Jeane és molt similar al de bona part de les dones recluses. Quan va ser detinguda a l’aeroport per intentar passar droga al país, va haver de deixar la seva filla de cinc anys a càrrec dels seus pares, que viuen al Brasil. Se li trenca la veu quan ho explica i la directora de Wad-Ras, Soledad Prieto, assegura que aquest tipus de "culpabilitat", sumada a la privació de llibertat, és un cop per a la seva autoestima. El departament de Justícia hi coincideix i qualifica l’estada de les dones a la presó de "doble condemna", ja que no només han de respondre per haver comès un delicte, sinó que es veuen obligades a "transgredir" el rol familiar que tradicionalment s’ha associat a la dona: el de cuidadores.

Aquest pla pilot, que finalitzarà a l'octubre, pretén dotar les recluses d'eines educatives que les preparin per al retorn a la vida en llibertat. "Com més consciència de gènere tinguin i més orientades estiguin respecte a les oportunitats fora de la presó, més preparades sortiran", sosté Prieto. Actualment, la xifra de recluses que han reincidit arriba al 26%. Per això, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha assegurat aquest dilluns en la presentació del programa la necessitat de dotar les internes d'ajuts per tornar a començar sense patir submissió. "Calen eines per evitar que tornin a ser víctimes de maltractaments, perquè puguin millorar la seva autoestima i puguin trobar feina", ha insistit.

L’informe del departament de Justícia també constata que les dones recluses tenen un 15% més probabilitats de patir una malaltia de salut mental que els homes. Socioeconòmicament, també tenen més problemes: el 42% de les internes no disposen de recursos econòmics suficients i més de la meitat (57%) no tenen suport familiar.