Societat 15/05/2015

Per què la meitat de les galàxies de l'Univers estan mortes?

Els astrònoms creuen que les galàxies moren per "estrangulament", però encara no saben què les mata

Ara
2 min
Aquesta imatge mostra les dispersions de les estrelles i l'espès pols que forma la galàxia espiral Messier 83, també coneguda com la Galàxia del Molinet Sud NASA/ESA

BarcelonaCom i per què moren les galàxies? Una nova teoria s'obre pas entre els astrònoms: moren per "estrangulament", en veure's privades de la matèria que necessiten per crear noves estrelles. Aquesta és la conclusió de l'estudi d'un grup d'investigadors de la Universitat de Cambridge i del Reial Observatori d'Edimburg, que ha estat publicat a la revista 'Nature'.

Els nivells de metalls que contenen les galàxies mortes proporcionen una empremta dactilar clau per determinar la causa de la seva mort. I de galàxies mortes n'hi ha moltes. A l'Univers hi ha dos tipus de galàxies. Gairebé la meitat són galàxies "vives", riques en gas fred, majoritàriament hidrogen, necessari per crear noves estrelles. La Via Làctia és una d'aquestes galàxies. La resta, poc més de la meitat, estan "mortes", és a dir que no poden crear estrelles perquè la seva concentració de gas fred és molt baixa.

Fins ara no se sabia quina era la causa de la mort de les galàxies. Ara els astrònoms treballen amb dues hipòtesis: o bé el gas fred és succionat sobtadament fora de la galàxies per forces internes o externes, o bé el subministrament de gas fred d'alguna manera es deté, i "escanya lentament la galàxia, durant un període de temps fins a la mort", expliquen els autors del nou estudi, que han analitzat els nivells de metalls en més de 26.000 galàxies de mida mitjana. "Els metalls són un potent mapa de la història de la formació de les estrelles. Com més estrelles neixen en una galàxia més contingut de metall s'hi pot detectar", explica Yingjie Peng, professor del Laboratori Cavendish i de l'Institut Kavli de Cosmologia de la Universitat de Cambridge i autor principal de l'estudi.

Si les galàxies fossin "assassinades" per una sortida sobtada del gas fred el seu contingut de metall hauria de ser el mateix que tenia just abans de la seva mort, ja que la formació de les estrelles s'aturaria bruscament. En canvi, en el cas de mort per estrangulament la formació d'estrelles pot continuar mentre el gas fred no s'extingeixi del tot. Analitzant les diferències estadístiques de contingut de gas fred entre les galàxies vives i les mortes, els investigadors han pogut determinar la causa de la mort de la major part de les galàxies de mida mitjana.

El professor Roberto Maiolino, un dels autors de l'estudi, ha assenyalat que han determinat que el contingut de metalls en una galàxia morta és "significativament més gran" que en una de viva amb una massa similar. "Això no és el que esperaríem veure en el cas d'una extracció sobtada del gas i és consistent amb l'escenari de l'estrangulament", ha afegit.

Qui és l'assassí?

Els investigadors han provat la seva hipòtesi observant la diferència d'edat estel·lar entre les galàxies vives i les mortes, independentment del nivell dels metalls que continguin, i han trobat una diferència de 4.000 milions d'anys, la qual cosa està en línia amb el temps que trigaria una galàxia viva a morir per estrangulament. "Aquesta és la primera evidència concloent que les galàxies són estrangulades fins a la mort, indica Peng, que ha destacat: "Encara desconeixem qui és l'assassí, si bé tenim alguns sospitosos".

stats