EDUCACIÓ

“Esforç i treball continuat”: l’ADN de l’institut amb les tres millors notes de la selectivitat a Lleida

Els alumnes del Gili amb un 9,7 diuen que no haver fet classes online ha perjudicat alguns companys

Quan a la directora de l’institut públic Samuel Gili i Gaya de Lleida li van dir que tres de les millors notes de tota la demarcació eren del seu centre va poder imaginar-se els noms que hi havia al darrere d’aquells tres 9,7. “Són una promoció molt bona, i ells són alumnes brillants”, afirma Marina Castellà, la directora de l’institut. És el primer cop que un centre col·loca tres estudiants d’una mateixa classe entre els millors resultats de les proves d’accés a la universitat (PAU). Com s’ho han fet?

“Nosaltres parlem de l’ADN Gili: valorem l’esforç i el treball continuat, i sempre hem apostat per l’excel·lència i l’aprendre a aprendre”, expressa la directora del centre, que aquest curs ha celebrat els seus 50 anys “de bon nom” a la ciutat. El Gili té fama de ser un institut “estricte i exigent” i “amb molt bon nivell”, diuen els alumnes, que saben que són factors valorats si del que es tracta és de treure bona nota a la selectivitat. De fet, la directora explica que a batxillerat, condicionats pel model actual de les PAU, són “més tradicionals” que a l’ESO, on sí que han començat a introduir noves metodologies, com els projectes i el treball cooperatiu “per arribar a tothom”. Com passa en molts instituts, també al Gili és una incògnita saber què passaria si la selectivitat fos menys memorística i avalués les competències i les habilitats.

Una coincidència

Per a Castellà, l’èxit a les PAU és mèrit d’uns alumnes “de matrícula, molt treballadors i emprenedors”. Per als alumnes, que tres de les quatre millors notes de tot Lleida siguin de la mateixa classe és una “coincidència” que atribueixen a la “preparació durant anys”. “Ens han preparat molt bé per a la selectivitat i la universitat i ens han ajudat a esforçar-nos i també a presentar-nos a concursos de matemàtiques o d’escriptura”, explica la Blau Manau, que estudiarà matemàtiques a la UAB. “Probablement ho faig gràcies a un dels millors professors que he tingut, que ha aconseguit que li agafem gust a les matemàtiques i que ens ha motivat perquè ens presentem als concursos. Es nota que li agrada l’assignatura i fa que a nosaltres també ens agradi”, diu la Blau. “M’ha dit que el temari és una mica diferent i que és una carrera difícil, però que si m’agraden les matemàtiques la faci”, relata.

El Benet Fité també creu que part de la nota es deu al mestratge d’alguns professors. “M’han empès sempre a donar més i m’han portat al límit de les meves capacitats”, assegura. De fet, si ha triat enginyeria biomèdica a la UB és una mica gràcies al professor de biologia. “Era una assignatura que no em deia res, però ell ha fet que m’agradés molt”, argumenta.

Els tres estan agraïts a l’institut, però també admeten que el centre hauria pogut “fer més” durant el confinament. Durant el tercer trimestre no han fet classes online. “Ens han manat feina i hem estat ocupats, però potser no tant com en altres instituts. Potser hauria sigut millor fer classes telemàtiques, però no crec que ens hagi perjudicat no fer-ne: hem guanyat autonomia”, diu la Clara Vidal, que estudiarà economia a la UPF. El Benet també valora aquesta llibertat, però és conscient que altres alumnes s’han quedat enrere: “A mi personalment no m’ha perjudicat, però estic segur que a molta gent que li costava estudiar encara li ha costat més aquest curs”.

La directora admet que ningú estava preparat per al que va passar el tercer trimestre i fa ressaltar que l’institut ha procurat complir les instruccions que arribaven del departament. “No vam avançar matèria, sinó que vam intentar aprofundir en tot el que havíem fet fins al 13 de març”, remarca. Per això, a banda dels tres 9,7 de la Blau, la Clara i el Benet, la directora reivindica la desena d’alumnes del centre que han tret més d’un 9. “És un orgull enorme, perquè és el resultat d’una feina que intentem fer el millor possible”.