TRADICIONS POPULARS
Societat 14/12/2011

Les quines, un reclam nadalenc per als pobles

Trinitat Gilbert
3 min
UNA TRADICIÓ ARRELADA
 És un dels jocs d'atzar més característics de Nadal. Al Garraf, el Vallès i Osona  es coneix amb el nom de quinto i en poblacions de l'Alt Empordà, el Berguedà  i el Maresme rep el nom de quina o plena.

N'hi ha que en diuen quina, quinto o plena. Independentment del seu nom, aquesta mena de bingo col·lectiu tan nostrat és una de les tradicions més arrelades de les festes de Nadal, sobretot als pobles. Són un lloc de trobada entre veïns i coneguts i el final perfecte dels dinars familiars. Però algunes també tenen finalitats benèfiques i són també una via per recollir fons per a associacions i entitats locals.

A Bosc de Tosca, un barri de les Preses (Garrotxa), fa dies que ho preparen tot per a les quines que faran el 25 i 26 de desembre i l'1 de gener. Per al club de futbol Bosc de Tosca, la quina és una bona font d'ingressos per sufragar les despeses de tot l'any: "Som una escola de futbol i els cèntims recaptats durant els dies de Nadal els invertim en el club". Depèn del premi que se sorteja, cada cartró costa entre un i cinc euros, que es reparteixen entre unes 300 persones de tota la comarca que es dirigeixen a Bosc de Tosca a jugar. Els possibles regals són dinars i sopars en restaurants de la Garrotxa o bé electrodomèstics.

Cada número té un nom

Una de les claus de l'èxit de les quines és la manera en què es canten els números: cadascun té un nom. "Per exemple, quan al cantaire li surt el número 23, l'anuncia amb la falca del militar Tejero: «Todos al suelo», de manera que els participants han de saber ràpidament que han de marcar amb blat de moro la casella marcada amb el número 23", explica David Darné, uns dels organitzadors de la quina de Bosc de Tosca. I així amb molts números: el 40 s'anuncia com el "cul ample"; el 69, com "el verro", el 99, "el més gran de tots", i l'1 com "el president del club". És un diccionari numerístic que cal que els participants coneguin si volen tapar caselles.

A Avià (Berguedà), a la Unió Esportiva, la quina també és un reclam per als habitants de la població del Berguedà i de la resta de la comarca. Hi juguen els dies previs a les festes de Nadal, "perquè els organitzadors ja tenim molta feina els mateixos festius", diu Conxita Serra, de l'organització. Hi juguen unes 500 persones cada any, i cada cartró de números costa 22 €, però dura tota la jornada de joc, des que comença fins que s'acaba. Els regals són oferts pels comerços de la població, com ara assegurances, vals per a restaurants o un viatge al Carib.

Les quines s'amenitzen també amb jocs i espectacles diversos. A Avià, per exemple, els números no es canten com enigmes. La peculiaritat és que cada tres línies fetes pels participants es fan jocs entre el públic. "Un dels que ha tingut més èxit és el que consistia a fer sortir a l'escenari tres persones, que s'havien d'amagar en un biombo i havien d'ensenyar el cul, encerclat pel biombo. Llavors una cabra passava per davant i només s'aturava en un, perquè hi havíem afegit, sense que se n'adonés, sal", recorda Josep Graus, presentador de la quina d'Avià des de fa 19 anys. La cabra llepava la sal i el cul de la persona, que s'emportava un bon esglai i provocava riures generals.

Quina o quinto

Es creu que quina prové d'una paraula llatina que vol dir "conjunt de cinc" mentre que el nom de quinto, tot i fer també referència al 5, podria referir-se als quintos que havien d'anar a fer el soldat, que organitzaven un seguit d'actes, com una rifa, per recaptar diners per fer-se l'equip. Entre altres curiositats, hi ha l'Associació Pere Cot de Tordera, que organitza "el joc de la caldera", que és com li diuen al seu quinto local. "L'anomenen així perquè és la població d'en Pere Botero de la llegenda", conclou Jan Grau.

stats