“La radicalització s’aprofita de la frustració dels joves”

BarcelonaEls atemptats de Barcelona i Cambrils, comesos per joves musulmans que havien crescut a Catalunya -alguns nascuts aquí- i aparentment integrats obligarà Ensenyament i Interior a revisar l’estratègia de detecció de radicals, com ara el pla de prevenció, detecció i intervenció dels processos de radicalització als centres educatius (Proderai), que aquest curs passat s’ha aplicat per primer cop a les escoles i instituts catalans.

Res feia pensar que el Younes, l’Omar, el Mohamed o el Moussa, joves de Ripoll d’entre 17 i 24 anys, provocarien un atac terrorista. No vivien en guetos, havien completat els seus estudis i treballaven i jugaven en equips de futbol locals. És a dir, no pertanyien a un entorn d’exclusió social. La radicalització -islamista o d’un altre tipus- és un fenomen complex i multifactorial. Per radicalitzar aquests joves “potser han buscat una escletxa en aquest sistema multifactorial i l’han trobat”, assegura Martí Barberà, director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa.

L’imam de Ripoll va ser el cervell dels atemptats i el responsable de la radicalització d’aquests nois, que en els últims mesos s’havien anat apartant de família i amics per relacionar-se només entre ells, amb pautes de funcionament molts similars a les d’una secta, com ahir va confirmar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. “Tots els grups terroristes funcionen com una secta”, explica el psicòleg Miguel Perlado. Comparteixen, entre altres característiques, l’obediència cega, l’aïllament i un fort sentiment de pertinença al grup.

Els professionals de primera línia, com mestres o pediatres, són, segons Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, els que poden detectar senyals de manipulació o radicalització. Però alerta que l’escola “no ha de ser un servei parapolicial de detecció”. De fet, Trapero, va recordar ahir que els joves terroristes “van enganyar” la policia i també la família, els veïns, l’escola, la comunitat religiosa i els amics, va afirmar en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Identitat múltiple

El major dels Mossos va admetre que atès que hi ha processos de radicalització que “no són tan evidents”, ara s’haurà de treballar per “detectar la radicalització que no deixa rastres”. També Martí Barberà reconeix que el sistema ha de ser “prou flexible” per adaptar-se “a les noves modalitats” dels captadors. “No només l’escola ha d’estar alerta, també les famílies han d’estar atents per detectar els senyals”, afegeix. “El que passa dins de l’escola ho sabem tots, però del que passa fora en tenim poca informació”, adverteix l’educadora Dolors Collell. Aquests joves, a més, no es van radicalitzar ni van ser captats en espais de culte religiós.

Aquesta ràpida radicalització dels joves i el fet que no provenien de zones marginals o d’exclusió social apunten cap a un nou perfil de captació de jihadistes. Els contextos desafavorits socioeconòmicament són un dels factors de risc per caure en la radicalització, segons el Proderai, que treballa de manera preventiva tant la radicalització islamista com la islamofòbia, ja que es retroalimenten.

“Un noi amb feina, èxit escolar i un entorn de socialització és menys influenciable que un noi sense projecte vital”, raona Ismael Palacín. No va ser el cas d’aquests joves, però un jove “aparentment integrat” també pot ser manipulable per un adult. “He vist casos de manipulació de joves contra tot pronòstic”, afegeix Palacín. En tot cas, deixa ben clar que a Catalunya “no hi ha un fenomen de radicalització dels joves musulmans”. No obstant, existeixen alguns factors de risc. La dificultat per construir una identitat múltiple que casi la cultura d’origen amb la d’acollida és un dels més importants. L’adolescència és una etapa de construcció de la pròpia identitat i, per a Palacín, encara s’ha d’acabar de construir un país intercultural on es pugui “ser jove d’origen immigrant i a la vegada català”. “Tots necessitem una identitat i si la societat no ens l’ofereix, ens la busquem nosaltres”, opina. L’escola treballa perquè aquests joves se sentin incorporats: “Donem recursos perquè puguin construir una identitat múltiple per sentir-se català sense rebutjar els orígens. Posem l’accent en la prevenció”, diu Gené Gordó, subdirectora de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa.

Les baixes expectatives d’èxit en l’àmbit escolar i després en el laboral, la baixa autoestima, la manca d’arrelament a la societat o la manca de vincles són factors de risc dels processos de radicalització islamista. Xavier Gual és professor d’institut i ha treballat en centres amb un 80% d’alumnes marroquins. Opina que la radicalització “s’aprofita de la frustració dels joves”. “I hem d’aconseguir que puguin prosperar aquí i estar satisfets amb la seva vida”, diu.

El paper de la família

Un altre factor de risc és la baixa participació de les famílies a l’escola. Gual reconeix que l’idioma és a vegades una barrera: “Per parlar amb les mares -els pares deleguen el tema de l’escola en elles- havíem d’anar amb un intèrpret perquè no sabíem àrab”.

Dolors Collell, exdirectora d’un institut de Vic, creu que “s’ha de posar en valor” els “èxits” de l’escola per gestionar l’arribada massiva d’immigració, que en deu anys va passar d’un 2,5% a un 15% d’alumnat immigrant. També ho creu Palacín però apunta que no es va treballar prou la promoció escolar i cita les altes taxes “d’abandonament escolar” entre l’alumnat marroquí.

Collell recorda que “en la majoria d’instituts catalans estan sorgint fornades d’alumnes ben integrats” però no amaga que els atemptats “porten a reflexionar què més es pot fer”. “Podrien ser alumnes de molts instituts de Catalunya”, diu dels joves terroristes. El mateix toc d’alerta va llançar dissabte Hafida Oukabir, germana d’un dels terroristes morts a Cambrils: “Que un jove que ha nascut o crescut a Catalunya es rebel·li contra el seu país i el més apreciat que té, vol dir que tenim un veritable problema que no hem d’amagar”, conclou.