SOCIETAT
Societat 07/06/2020

El ratpenat, un aliat contra els virus

Barcelona facilita l’extensió d’aquests mamífers per afavorir el control d’insectes i la biodiversitat

Maria Ortega
4 min
WEB-Ratpenats-Barcelona

BarcelonaEls ratpenats ja tenien mala fama abans de la crisi sanitària, sobretot per no ser especialment agraciats i per la vinculació a personatges com Dràcula o el mateix diable. I ara el covid-19 ha acabat d’enfonsar la popularitat d’aquests mamífers, que tot apunta que estan en l’origen del coronavirus però que, per contra, són molt estimats pels responsables dels programes de biodiversitat de ciutats com Barcelona, que té un pla per facilitar-ne l’extensió. Se’ls valora que siguin capaços d’engolir grans quantitats d’insectes, especialment mosquits, i que amb això actuïn de barrera per a les malalties víriques que sí que transmeten els insectes i com a garants de la biodiversitat.

“Els ratpenats tenen molts virus, és cert, però difícilment els transmeten. No són animals agressius i, en canvi, són molt beneficiosos per als ecosistemes on viuen: regulen possibles plagues i mengen espècies que poden ser transmissores de malalties”, defensa el biòleg Jordi Serra-Cobo, de l’Institut d’Investigació de la Biodiversitat de la UB. No dubta en assenyalar l’acció humana i la manera “agressiva” d’envair nous espais com a elements facilitadors de les epidèmies. L’única precaució amb el ratpenat és, com amb qualsevol animal salvatge, no intentar agafar-lo, no fer que se senti en perill.

A l’esquerra, dos exemplars de pipistrel·les dins d’una de les caixes instal·lades als horts de Barcelona. A la dreta, la torre niu situada a Sant Pau del Camp.

Per a Octavi Borruel, de la direcció d’Espais Verds i Biodiversitat de Barcelona, també està clar que aquests animals són uns bons aliats a la ciutat. N’elogia capacitats com la de poder endrapar, en una sola nit, l’equivalent al 60% del seu pes en insectes. Per a un exemplar de pipistrel·la d’uns 4 grams, doncs, això representaria un festí de prop de 2,5 grams d’invertebrats. La colònia de ratpenats que viu al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que amb uns 17.000 exemplars és la més gran de Catalunya, pot devorar en un any entre 20 i 30 tones d’insectes. “Fan una gran funció reguladora”, elogia Borruel, que, a part de la captura de mosquits, també atribueix als ratpenats un paper important per poder controlar la papallona adulta de la processionària del pi, que és un dels maldecaps als parcs de la ciutat.

Torres en horts urbans

A Barcelona hi ha ratpenats, sobretot, en zones com els penya-segats de Montjuïc, però també en esquerdes i forats d’edificis com la mateixa Sagrada Família, tot i que les noves tècniques constructives cada cop dificulten més aquest tipus d’espais. El 2016 l’Ajuntament va decidir col·locar divuit torres niu per afavorir que els ratpenats s’instal·lessin als horts urbans de la ciutat i, un any després, es va poder comprovar que vuit d’aquestes torres niu havien sigut colonitzades. Una ocupació del 45% que els impulsors de la iniciativa consideren exitosa si es té en compte el poc temps transcorregut. També es va observar que les que funcionen millor són les d’ubicacions més perifèriques o les que estan en espais verds més amplis.

La idea inicial era anar fent revisions periòdiques de les torres niu per comprovar si els ratpenats les anaven ocupant, però després dels dos recomptes del 2017 ja no es va tornar a visitar les caixes. Aquest 2020 es presentava com un any idoni per agafar les escales i revisar les torres, però l’emergència sanitària ho ha fet saltar tot pels aires. Respecte als exemplars que s’hi van observar, poques sorpreses: les espècies més habituals a la ciutat són les pipistrel·les, tant la nana com la comuna. També es va trobar, però, un exemplar de nòctul petit, que és una espècie menys acostumada a l’activitat humana. A Barcelona hi ha constància de nou espècies de ratpenats -de cinc se n’han trobat evidències de cria i les altres hi passen en el procés de migració-, entre les quals hi ha el cuallarg, que és de dimensions més grans -pot fer 40 centímetres- i viu en llocs com Montjuïc però també en escletxes d’edificis com la Sagrada Família o la catedral.

Els veïns confinats observen 127 espècies d’ocells

Durant les setmanes de confinament, moltes persones han descobert que des de les finestres de casa seva podien veure animals que no eren ni conscients que vivien a la ciutat, com els mateixos ratpenats. Aprofitant aquest període, l’Institut Català d’Ornitologia va fer una crida a documentar totes les espècies d’ocells que es podien observar des de la finestra. A la ciutat de Barcelona, 58 veïns es van sumar al projecte i entre tots van veure fins a 127 espècies diferents d’ocells. I no, el colom no és l’ocell que es veu amb més freqüència a la ciutat. Encapçala el rànquing el gavià argentat -un tipus de gavina de grans dimensions-, seguit de la tórtora turca i el pardal. El colom, de fet, no entra en el top ten i se situa en l’onzena posició dels ocells més observats a Barcelona des que es va declarar l’estat d’alarma fins ara. Durant aquests dies, que han coincidit amb el període de migracions, també s’han pogut veure espècies poc habituals a Catalunya com el papamosques de collar, un ocell propi de l’est d’Europa.

stats