Societat 08/03/2012

La recerca amb embrions també pateix la crisi

Mònica L. Ferrado
3 min
La recerca amb embrions també pateix la crisi

Va ser el 1978 quan es va cultivar un embrió per primer cop en un laboratori. Des d'aleshores, més de 10 milions de nadons han pogut néixer gràcies a aquesta tècnica, que també ha obert un altre gran camp de recerca: la medicina regenerativa. Les cèl·lules mare embrionàries, el grapat de cèl·lules primigènies que donen lloc a l'embrió, tenen la capacitat de convertir-se en qualsevol tipus de teixit. Mentre es van dividint, arriba un moment en què es produeixen canvis diferencials que fan que s'especialitzin en cèl·lules per formar el cor, les neurones, els ossos o altres teixits. Així fins a donar lloc a un ésser humà. Per això, per als científics els embrions són un gran tresor. Entendre el complex conjunt de senyals que fan que es transformin en un tipus de cèl·lula o un altre significa obtenir les claus per crear al laboratori teixits per regenerar els nostres cossos gastats per l'edat o per la malaltia.

Aquest gran potencial també ha estat el que ha originat el debat ètic que fa que s'avanci a poc a poc. Als Estats Units, no es va permetre aquest tipus de recerca fins que Obama no va desbancar el govern conservador de Bush i va arribar a la presidència. A Espanya, el 2005 es va aprovar la recerca amb cèl·lules mare embrionàries. Aquests últims mesos, però, ètica i crisi s'han sumat per tornar a posar pedres en el camí d'aquest prometedor camp de recerca.

La teràpia cel·lular en general, i en particular la que es fa amb embrions, promet molt. Però de moment encara no s'ha traduït en tractaments per als malalts. Al món, tan sols dues recerques han assolit les fases experimentals amb persones. Una per a la distròfia macular (amb bons resultats publicats recentment) i una altra per tractar el dany medul·lar a persones que van amb cadira de rodes i per a les quals no hi ha cap cura. Però Geron, el laboratori nord-americà que lidera aquest últim projecte, no té recursos i ha hagut d'aturar els assajos clínics. Es tracta de la segona pedra que es troben en el camí. L'oposició del govern nord-americà va endarrerir dos anys l'obtenció dels permisos per tirar endavant els assajos clínics. Ara la crisi els torna a aturar.

La crisi i els bancs cel·lulars

La crisi també s'ha fet notar en el Banc Nacional de Línies Cel·lulars d'Espanya, que és on es guarden totes les línies cel·lulars fetes amb embrions i que els científics han de sol·licitar per a la seva recerca al govern espanyol. El sistema espanyol està format per quatre nodes situats a Catalunya, Andalusia, el País Basc i el País Valencià, on es guarden les línies cel·lulars. El node del País Valencià ha patit les retallades de tal manera que la seva activitat ha quedat paralitzada. Situat al Centre de Recerca Príncipe Felipe, aquest any el seu programa de medicina regenerativa ha deixat de rebre finançament i el personal que hi treballava, i que gestionava les línies cel·lulars, va ser acomiadat. Les mostres continuen allà, però fins que no es nomeni un nou responsable i nou personal les mostres no es podran fer servir.

Europa no pot patentar

D'altra banda, ara l'ombra dels recels ètics sobrevola Europa. En aquesta ocasió, encapçalats per l'organització ecologista Greenpeace, que va denunciar l'investigador alemany Oliver Brüstle -director de l'Institut de Neurobilogia Evolutiva de Bonn- per voler patentar un procediment per obtenir cèl·lules progenitores neuronals a partir de cèl·lules embrionàries per tractar malalties neurològiques. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat la raó a Greenpeace i ha prohibit a l'investigador alemany que patenti el seu procediment.

La sentència significa un precedent perquè a Europa no es puguin patentar procediments per a cèl·lules mare embrionàries. Els científics saben que no es pot patentar material biològic -es va legislar fa anys, perquè s'havia intentat patentar cèl·lules de pacients-, però sí que defensen poder-ho fer amb els procediments, és a dir, el llibre d'instruccions amb què treballen per crear. La decisió de la UE ha estat molt criticada, ja que sense possibilitat de negoci els laboratoris no hi invertiran, cosa que significarà un nou fre.

stats