Societat 07/08/2011

En record de Josep Sunyol

Juan Carlos Moreno
3 min
Catalanista i d'esquerres Durant l'ofrena floral organitzada ahir per la Fundació Esport i Ciutadania a la serra de Guadarrama, es va haver de netejar la làpida que recorda Josep Suñol. Unes pintades vandàliques feien il·legible el nom del president del Barça i diputat d'Esquerra Republicana afusellat per tropes franquistes el 6 d'agost del 1936.

GuadarramaFa 75 anys, el 6 d'agost del 1936, les tropes franquistes afusellaven Josep Sunyol i Garriga, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i president del FC Barcelona. Va ser a la serra de Guadarrama, després que el cotxe que el portava creués la confusa línia del front i entrés a la zona dominada pels revoltats. Va ser al punt conegut com la Casilla del Peón Caminero, també anomenada Casilla de la Muerte per la seva elevada taxa d'accidents a l'època.

Aturat per un control militar, de res va servir que Sunyol fes valdre la seva condició de diputat republicà: immediatament es va formar un piquet de quinze soldats que el van afusellar, a ell i als seus acompanyants -el periodista Pere Ventura, el xòfer i un tinent-. "Visca la República! Visca Catalunya lliure!", va ser el seu últim crit.

Per recordar el 75è aniversari d'aquests fets tràgics, la Fundació Esport i Ciutadania, que pren el nom del lema que Sunyol feia servir al seu setmanari, La Rambla , va organitzar ahir un acte a la mateixa serra de Guadarrama. I ho va fer al monòlit commemoratiu que es troba en un parc a la sortida del poble de Guadarrama, a l'alçada del quilòmetre 50 de la carretera de la Corunya. A l'acte hi van assistir Mario Romeo, president de la Fundació Esport i Ciutadania; l'exconseller de la Generalitat Josep Bargalló; l'historiador Antoni Batista; el periodista Jordi Badia, autor del llibre Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya (Pagès Editors), i Sònia Casas, cap de redacció de la revista Sàpiens . En el seu transcurs es va fer una ofrena floral i es va procedir a netejar el monòlit d'unes pintades vandàliques.

Un homenatge al setembre

Mario Romeo va destacar les tres coses que la Fundació Esport i Ciutadania s'ha proposat per recordar Sunyol en aquest aniversari: encarregar una biografia, escrita per Jordi Badia; fer aquesta ofrena floral al monòlit, i organitzar un acte d'homenatge que se celebrarà a finals de setembre.

L'exconseller Bargalló va reivindicar la figura de Sunyol com a empresari, catalanista i persona d'esquerres, i va recordar que les seves dates de naixement i mort coincideixen amb les d'un altre màrtir de la Guerra Civil: el poeta Federico García Lorca. Igualment, va citar els versos que un altre poeta, Joan Salvat-Papasseit, va dedicar a aquesta serra de Guadarrama on Sunyol va trobar la mort i on l'autor d' El poema de la rosa als llavis va anar a passar una estada en un sanatori: "Serra ferrenya i aspra!" Finalment, Sònia Casas va destacar l'esforç que la revista Sàpiens va fer a la primavera per descobrir el lloc exacte on es troben les restes de Sunyol.

"Esport i ciutadania"

Nascut el 21 de juliol del 1898 a Barcelona, Sunyol era l'hereu d'una de les fortunes més importants de Catalunya, com a fill i nebot dels propietaris de la Compañía de Industrias Agrícolas. No obstant, lluny de seguir la tradició familiar, aviat es va decantar per fer carrera com a editor, i va fundar el 1930 La Rambla , un setmanari bàsicament esportiu, però al qual es parlava també de política, i que, en poc temps, es va convertir en la publicació més llegida a Catalunya. El seu lema, "Esport i ciutadania", era tota una declaració d'intencions, tal com el mateix Sunyol explicava al seu primer número: "Quan diem esport volem dir raça, entusiasme, optimisme, noble lluita de la joventut. I quan diem ciutadania, volem dir civilitat catalana, liberalisme, democràcia, generositat i amples afanys espirituals".

No resulta sorprenent, doncs, que política i esport fossin els dos pols de la trajectòria de Sunyol. Pel que fa al primer, el seu compromís nacionalista el va portar a militar a les files d'ERC, amb qui va aconseguir escó de diputat a les eleccions generals del 1931, el 1933 i el 1936. I pel que fa al segon, Sunyol es va fer soci del FC Barcelona l'any 1925, arran de la clausura del camp de les Corts després d'una demostració espontània del públic contra la dictadura de Primo de Rivera.

Culers a Canaletes

El 1928, Sunyol ja era membre de la junta directiva del FC Barcelona. I el 1935, president, càrrec des del qual va posar les bases per redreçar la gestió econòmica i esportiva d'un club aleshores immers en una greu crisi, a més de propiciar la celebració dels triomfs culers a Canaletes. L'esclat de la Guerra Civil i la seva tràgica mort a Guadarrama van impedir que deixés més empremta.

stats