08/07/2011

La recreació poruga de l'11-M

2 min

Telecinco ha estat la primera a ficcionar l'atemptat de l'11-M a Madrid amb el vistiplau de l'associació de víctimes. El lògic respecte i la voluntat de no aixecar polseguera els ha portat a fer un producte facilet, una simple reconstrucció dels fets més elementals jugant amb la tristesa. Han evitat recrear-se en la tragèdia sanguinària, però han carregat tintes en els somnis estroncats de les víctimes. Han jugat amb el drama televisiu de saber que als personatges els queden pocs minuts de vida mentre pensen que tenen projectes de futur.

La ficció es recrea en la llàstima i en el morbo de ficar el nas en les trames tòpiques dels terroristes.

Altres països han sabut passar a ficció les seves pròpies tragèdies: l'Holocaust, l'11-S, l'atemptat d'Omagh... Algunes d'aquestes han aconseguit l'excel·lència. Però han tingut la capacitat de no fer meres reproduccions dels fets, sinó de saber elaborar una ficció paral·lela al voltant de la tragèdia que ha resultat atractiva per als espectadors. Històries que han estat capaces d'obrir reflexions i plantejar nous punts de vista. De l'11-M, més enllà d'uns senyors posant bombes dalt d'un tren (que és el que hem vist a Telecinco), hi ha molts més aspectes interessants d'abordar: des dels complexos mecanismes de crear una cèl·lula terrorista a Madrid, als dies posteriors a l'atemptat (especialment del que va passar entre l'11 i el 14 de març). Aquí ningú gosa ficar-hi el nas ni tirar endavant un projecte interessant. Cap cadena acceptaria la responsabilitat de furgar en l'11-M des del punt de vista d'un autor compromès amb uns plantejaments, una investigació i una ficció amb missatge.

Espanya és atrevida amb la llàgrima fàcil, però encara covarda amb el compromís històric.

stats