La reforma de la Rambla no resol el futur de les terrasses

El projecte, avançat per l’ARA, deixa un sol carril de circulació per sentit, amplia voreres i crea tres places

Un únic carril de circulació tant de pujada com de baixada. Més espai per al vianant, tant a les voreres, que seran més amples, com al tronc central, que també guanyarà centímetres. Tres espais singulars, que seran una mena de places. Un paviment nou i igual per al conjunt de l’artèria amb l’excepció d’algunes zones singulars. I, en general, més protagonisme per als veïns i per a l’activitat cultural. Són, a grans trets, els ingredients de la recepta que l’Ajuntament de Barcelona va presentar ahir per a la Rambla amb l’objectiu, titànic, d’intentar recuperar-la per als barcelonins.

Les propostes, que queden recollides en l’avantprojecte de transformació del passeig que l’ARA va publicar en primícia el 6 d’octubre passat, són el resultat del procés de coproducció que l’equip km-ZERO, liderat per l’exregidora de Ciutat Vella Itziar González, ha fet durant mesos amb els veïns de la zona i que, com ja va avançar l’ARA, preveu restar espai al trànsit i millorar la connexió amb el mar i amb els barris veïns. Pel camí han quedat altres propostes que també es van discutir, com la possibilitat de convertir tota la Rambla en una plataforma única, de treure’n els autobusos o de reduir significativament les terrasses al tronc central. Aquest últim aspecte no s’ha inclòs finalment a l’avantprojecte, però ha posat en alerta els restauradors, perquè un dels documents que km-ZERO va presentar al consistori al maig fixava una reducció d’un centenar de taules -un 22% del total-.

La regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, va remarcar ahir que el conjunt d’activitats que hi ha a la Rambla -des de les terrasses fins a les floristes- es regeixen pels criteris d’ordenació fixats en el pla especial del 2016 i que no s’han modificat. Aquest pla ja estipulava, per exemple, la retirada total de les parades d’antics ocellaires (que tenen el litigi als tribunals i no estan disposats a acatar la norma) o la reducció de mides dels quioscos de premsa, que, això sí, tenen una concessió vigent fins al 2030. La proposta passaria, en aquest cas, perquè s’adaptessin abans als nous criteris d’ubicació i mides -s’han de situar entre arbres i tenir unes dimensions més reduïdes- i, a canvi, allargar aquestes concessions. No n’hi haurà a la rambla de les Flors, que serà un espai reservat als floristes, també reubicats per no quedar els uns davant dels altres. La idea és descongestionar i, per fer-ho, s’eliminaran també elements com les cabines de telèfon i es minimitzaran els armaris d’instal·lacions.

L’objectiu és aconseguir que la Rambla, on ara viuen només 48 persones, segons va denunicar Itziar González, recuperi el seu teixit i posar fi al “monocultiu turístic” que l’erosiona. “La gran revolta és que sigui un lloc on t’hi vulguis estar”, va defensar González després d’elogiar la manera com s’ha fet el procés i de criticar el Gremi de Restauració, que moments abans de la presentació, i conjuntament amb els quisoquers, havia convocat la premsa per denunciar que, segons diuen, no se’ls ha tingut en compte en l’elaboració de la proposta. Van acusar el projecte d’obviar alguns dels actors que viuen el dia a dia de l’artèria, una queixa que comparteixen afectats com els antics ocellaires i a la qual ahir es va agafar el PDECat per demanar al govern municipal que s’assegui a parlar amb tothom.

El Gremi ja ha avisat que passarà a l’acció i que demanarà veure la resolució del concurs internacional d’idees que va escollir l’equip d’Itziar González per comprovar que no hi hagi “irregularitats”, i ahir mateix va fer sentir el seu malestar picant cassoles mentre es feia la presentació -i celebració- de final de procés a la Rambla. “No hem jugat a bàndols”, va respondre l’exregidora, que va remarcar que si algú es desmarca del procés és perquè deu tenir “algun interès particular”.

Més de 3 metres de vorera

L’avantprojecte d’urbanització preveu que els carrils de circulació, només un per sentit -amb un cinturó per a la càrrega i descàrrega o els encotxaments-, tinguin 3,5 metres d’ample, cosa que permet que les voreres guanyin espai: tindran un mínim de tres metres. El tram central també creixerà lleugerament pels dos costats. Tindrà una amplada variable d’entre 11 i 30 metres i es mantindrà elevat en relació a les calçades i amb una vorada. Igual, de fet, que les voreres laterals.

La reforma començarà per la part de baix i es farà en cinc fases, cadascuna de les quals durarà aproximadament un any i mig. En total, doncs, set anys d’obres a partir del moment que s’hi pugui començar a treballar, entre finals del 2019 i principis del 2020.

El projecte suposarà, en total, una inversió de 35,6 milions d’euros i també es destinaran 1,4 milions a estratègies que van més enllà de la pedra, i que inclouen mesures com ara declarar la Rambla espai d’excepcionalitat cultural o àrea de rehabilitació i conservació per donar prioritat al consistori a l’hora d’adquirir-hi habitatge. També es vol ordenar l’activitat dels guies turístics i reduir el protagonisme dels llocs que ofereixen menjar per consumir al carrer. Un dels punts destacats del que és pròpiament la reforma és el canvi de l’arribada de la Rambla al mar. En l’àmbit de Colom-Drassanes s’hi generarà un nou espai. Es passarà, per exemple, de 10 a 34 bancs i s’hi dibuixaran dues grans zones verdes. La Rambla guanyarà, d’altra banda, tres “espais singulars” que es concebran com a places i que seran davant del Palau Moja, al Pla de l’Os i al Pla del Teatre. Són espais vinculats als grans equipaments de la Rambla.

Més continguts de