Les 12 tones de roba per als refugiats dels Carmelites de Badalona surten cap a Atenes

Les ONG posen en dubte l'eficàcia d'aquestes campanyes i accentuen la importància de les polítiques públiques

Un camió de més de cent metres cúbics carregat amb dotze tones de roba sortirà aquest dimecres de Badalona cap a Atenes amb l'objectiu d'ajudar els refugiats. És el resultat de la  campanya de recollida que van fer els Carmelites Descalços de Badalona fa unes setmanes. Per la seva banda, Lafede.cat, que agrupa 116 ONG catalanes, posa en dubte l'eficàcia d'aquestes accions, i reclama una "solidaritat més informada", així com posar l'accent en les polítiques públiques.

Malgrat tot, la recollida va desbordar totes les previsions fetes pels seus organitzadors, tal com explica el seu portaveu, Toni Antoja. La primera intenció era enviar la roba als camps d'Idomeni, però al final ho enviaran a Atenes perquè " el camp està sent desmantellat", segons Antoja. Un cop la roba arribi al gran magatzem de la capital grega es començarà a distribuir cap als punts d'afluència de refugiats.

A causa del desallotjament dels camps de refugiats i la saturació en els magatzems on es concentra l'ajuda, les ONG recomanen als que duen a terme aquest tipus d'accions, precisament, que " s'informin de les necessitats concretes de la zona", posant-se en contacte amb qui actua sobre el terreny. Antoja argumenta que "des de Proactiva ens han dit que la roba era necessària, però que faltaven voluntaris que la poguessin gestionar". "La idea era que tothom pogués ajudar en la mesura de les seves possibilitats", conclou.

Una campanya desbordada

Els Carmelites Descalços de Badalona van organitzar, a finals del mes de març, una recollida de roba per col·laborar amb la campanya del Rebost Solidari de Cerdanyola, sense preveure que se'n recollirien desenes de tones. El que hauria d'haver estat "ajudar amb un parell de furgonetes" va ser "recollir roba com per omplir tres o quatre camions", segons el seu portaveu. Davant d'aquesta saturació, els Carmelites van organitzar una altra campanya –aquest cop de recollida de diners– per poder pagar els tràilers.

Antoja narra com van demanar 12.000 euros per poder pagar tres camions fins a Grècia, i "un cop més la resposta va ser molt bona". Un terç de la roba que van reunir un centenar de voluntaris i milers de participants ha sortit cap a Atenes aquest dimecres, la resta es quedarà al magatzem i s'enviaran camions les properes setmanes.

ONG posen en dubte l'eficàcia d'aquestes campanyes

Dies després de la recollida de roba que ha sortit aquest dimecres, LaFede.cat, una organització que agrupa un centenar d'entitats catalanes orientades a la justícia global, ja en va posar en dubte l'eficàcia, malgrat agrair "totes les mostres ciutadanes de solidaritat". Després de fer públic el seu orgull "de formar part d'un poble sensible amb el patiment aliè", va reivindicar  una "solidaritat informada" i la necessitat de "reforçar la política pública de cooperació".

La federació de les ONG ha expressat aquest dimecres que el que s'ha de fer és "informar-se, amb les organitzacions que treballen sobre el terreny, del que fa falta". " No ens consta que als camps de refugiats es necessiti roba", assegura en aquest sentit el president d'Acció Logística Solidària, Agustí Pallarès. El cap visible de l'entitat que treballa sobre el terreny afirma, però, que vol pensar que "tots els que envien roba als refugiats ho fan de manera coordinada amb algú".

A més, des de LaFede.cat asseguren que la manera més útil de col·laborar és, a banda d' ajudar econòmicament, treballar com a voluntari en la formació i la sensibilització sobre la crisi humanitària, i ressalta la necessitat de "reforçar les polítiques de cooperació". Hi coincideix el responsable de relacions externes de Metges Sense Fronteres, Carlos Ugarte: "La societat civil està actuant perquè els governs de la UE no estan donant la resposta que haurien de donar".

"Solidaritat sí, reflexió també"

Ugarte valora positivament aquestes campanyes solidàries "com a mostra d'una presa de consciència per part de la societat", però matisa que hauria d'anar acompanyada de denúncia política i "reflexió sobre el paper dels governs europeus". Des de Metges Sense Fronteres asseguren que "no es tracta d'una crisi humanitària aliena", sinó que es fruit de les "males decisions polítiques" dels països de la UE. "Si un dels 28 estats es plantés davant l'acord amb Turquia, es podria revertir", crida a reflexionar Ugarte.